ELS GAGOGUS I ELS GUEGUIS - HISTÒRIES

LA LIGA DE GOLF

A Galícia hi havia una tribu de gagogus que era molt rara, vestien amb una braga al coll, una gavardina, guants, gorra i ganxets. També hi havia una tribu dels gueguis, se trobava a Figueres. Vestien amb bragues i mànegues.

Les dos tribus eren rivals amb el golf, aleshores van decidir que per vore qui era millor van pensar Gustau i Guillem que es podria fer  una liga de golf. Al dia següent els gagogus i els gueguis ho van donar tot al jugar. Els representants eren Gabriela i Miguel.

Quan el partit va començar els gagogus van ficar la bola en el forat de 3 tirades, aleshores vna guanyar. En el següent partit van guanyar els gueguis de tres tirades com els gagogus. Al següent partit van quedar empatats 4 a 4 tirades i els gagogus van tirar a l'aire la braga del coll i no van lluitar mai més.

 (Sergio)

LA ROSA

Hola, sóc Guadalupe i et vaig a contar la meua història.

Jo sóc d'una tribu que es diu GAGOGUs i vam tindre una lluita amb altra tribu que es deia GUEGUIS.

Els gueguis tenien guepards, tortugues i formigues i nosaltres teníem una tortuga, molts gats, gossos, goril·les, gallines, galls...

A nosaltres ens agrada molt guanyar i no volem perdre, per això li vaig dir a Deu:

- Oh, Deu, podries fer-nos guanyar aquesta lluita?

Al dia següent, en la meva casa va aparéixer una rosa groga molt bonica, després me la vaig posar al pèl.

- M'agrada molt - vaig dir.

Van passar 3 dies i anàvem guanyant la lluita.

Després de 2 mesos vam guanyar la lluita gràcies a la rosa groga. 

(Keissy)

EL LLIBRE EN LES MANS

Hi havia una vegada una gagogu que es deia Gabriela que li agradava molt llegir i era la millor de la seua classe. Tenia una mascota, una tortuga i una formiga. La tortuga era la seua millor amiga, perquè no tenia amigues.

Un dia Gabriela anava al cole i de repent va tropessar i quan va mirar cap a dalt es va trobar un llibre amb una nota que deia "Has de donar-li aquest llibre a un guegui. Si no ho fas, tindràs una maldició per tota la vida". Gabriela tenia molt apor i havia d'anar corrent al cole, però Gabriela va dir en la seva ment "No he d'anar al cole, he d'anar casa ràpid per mostrar-li el llibre al meu avi".

Gabriela anava corrent a la seva casa. Estava prop de la seua casa i va dir "Ja estic prop, 2 quadres més i arribe".

Gabriela estava corrent i corrent i al final va arribar a la seva casa i va cridar al seu avi. "Aquí estic, en la sala", va cridar l'avi. Gabriela va anar corrent a la sala, va entrar corrent i quan l'avi va veure la seva mà amb el llibre, Gabriela va veure el terroe en els ulls del seu avi, i ell cridà: ¡¿Per què tens eixe llibre en les teues mans??!!

Gabriela li ho va contar a l'avi i ell cirdà: Has de donar-li aquest llibre a un Gueguis en 24 hores!!! Gabriela s'espantà i va dir: He d'anar a Guinea ara mateix" i Gabriela se'n va anar corrent.

Gabriela havia d'anar en bus, perque era més ràpid. En el bus va dir "Per algunes hores no passa res", però eixes hores es van convertir en segles. Gabriela va veure la fisnesra i va dir "S'està fent de nit". Gabriela tenia molta por perquè si no arribava, tindria una maldició.

Uns minuts més tard escoltà "Guinea". Gabriela estava molt emocionada perquè no tindria la maldició.

Gabriela baixà del bus i pel camí trobà una nena que estava sola i li va dir: Nena, què fas, aquí sola? i la nena va respondre "Estic esperant a la meva mare" La neva va respondre molt tímida, Gabriela li va preguntar "Com et dius? Quants anys tens? La nena li va dir: "Tinc 10 anys i em dic Miguela" i Gabriela va contestar "Jo també tinc 10 anys, vols que siguem amigues?" Va dir Gabriela molt emocionada.

Miguela va dir "Sí" i Gabriela li va dir a Miguela si volia el llibre. Muguela s'ho estava pensant, però va dir que sí. Gabriela li'l va donar i la maldició se va acabar i ara Gabriela tenia una nova amiga. 

(Ana Sofia)

Gustau i Gabriel vivien en Aragó, Gustau portava una gorra i uns ganxets i Gabriel portava uns guants. Eren molt golosos, sempre menjaven gofres. Ells eren Gagogus. En Figueres vivien Guillem i Miguela i els dos portaven arrugues a la roba. Ells eren Gueguis. 

Un dia Gustau va pensar que com prompte era el seu aniversari, podia convidar a alguns Gueguis per a coneixèr-los. Va anar a Figueres a buscar a alguns Gueguis i en els primers que se va trobar van ser a Miguela i a Guillem. Es van presentar i Gustau els va preguntar si al dia següent volien anar a Aragó a celebrar el seu aniversari, ells van dri que sí. Al dia següent, a les 11 van arribar, van jugar i van dinar. Els gagogus van dinar llegums, gambes i de postres, galetes i els gueguis van dinar anguiles. A Gustau li van regalar una tortuga, dos gats i una gorra. Gustau i Gabriel van jugar a la goma i Guillem i Miguela van tocar la guitarra. Es van fer molt amics. Uns dies després Guillem i Miguel els van ensenyar les ciutats on vivien els gueguis. Algunes gueguis eren cegues i hi havia molts guitarristes. Gustau i Gabriel també els van ensenyar ciutats dels gagogus i tots portaven gorro o gorra.

(Martina)

LA UNIÓ

Hi havia una vegada dos tribus molt diferents, els Gagogus i els Gueguis. Els gagagus vivien a Galícia, vestien amb braga, gavardina, gorro i duien gaiato i gantxets. Els agradava  jugar amb aigua i goa i fer figures. Menjaven llengua, llegums i més coses.

Els gueguis vestien amb bragues i mànegues, els agradava guisar i tocar la guitarra. Viuen a Figueres. 

Un dia Guillermina va viatjar a Galícia. Allí va conèixer a Gustau, que era el logopeda. Van quedar per sopar gambes, però com a Guillermina no li agradaven, ella va sopar anguiles.

Gustau era molt golós i Guillermina tenia moltes pigues. 

Guuillermina va conèixer als Gagogus i eren tots iguals i elegants. Al dia següent Guillermina i Gustau van viatjar a Figueres perquè Gustau coneguera als Gueguis.

-Teniu moltes pigues i berrugues i sou molt amigues - Va dir Gustau.

Gustau i Guillermina es van casar i en la boda hi havia guepards, tortugues, anguiles i àguiles. Per dinar  hi havia anguiles, figues, guiso, hamburgueses, llegums, figues i gambes. 

Les tribus es van unir, però no era el final. Després de casar-se, les tribus van unir-se i ara tots es casaven. De lluna de mel van anar en gòndola  a Guinea, on hi havia més tribus. Van tornar a Galícia i van canviar d'ofici. Guillermina es va fer arqueòloga i Gustau, gondoler. Tenien un guepard i vàries tortugues. 

(Jaume)

¿GUEGUIS?

Hi havia una vegada una tribu anomenada Gagous, els Gagogus portaven un braga, una gavardina, un gorro i uns guants, perquè feia fred. Gabriel, Gustau i Galina eren uns xiquets que van eixir a fora a jugar amb la goma i van veure un xiquet anomenat Guillem. Els xiquet els va dir que era de la tribu dels Gueguis. Gabriel, Gustau i Galina no sabien que existia una triubu anomenada Gueguis, però els tres xiquets van voler ajudar. Guillem els va dir que ell vivia a Guinea i com cap xiquet sabia arribar a Guinea van avisar al pare de Gustau i Gaspar. Gaspar els va donar un mapa, ficava que havien de creuar el riu i quan el van creuar, el mapa, se'n va anar per culpa del vent. Guillem va veure com se'n va anar volant, però Galina, Gabriel i Gustau seguien caminant.

Després de caminar una estona, Guillem, Galina, Gustau i Gabriel tenien fam, així que Guillem va menjar figues, Gustau gules, Galina llegums i Gabriel una figa.

Guillem va dir que els Gueguis menjaven moltes figues i no una figa, però Gabriel va dir que els Gagogus simplement menjaven una figa, això va fer que Guillem preguntava que més feien els Gagogus. Mentre Gabriel parlava, van seguint caminant i van escoltar un crit, van anar corrent però... falsa alarma, simplement era una cinta. Van seguir caminant i de repent resultava que ja estaven a Guinea.

(Alba)

GUSTAU I LA SEVA AVENTURA

Hi havia una vegada dos tribus que es deien els Gueguis i els altres els Gagogus. Un dia Gustau, un gagogu, se'n va anar a veure al cap dels Gagogus, el cap es deia Gaspar. Quan va arribar va parlar amb Gaspar.

- Una pregunta - va dir Gustau.

- Què vols? - va respondre Gaspar.

- Podria anar a vore els Gueguis? - va preguntar Gustau.

- Sííí!!! - va respondre Gaspar.

- Gràcies i adeu - va dir Gustau.

- Adéu - va dir Gaspar.

Per la nit va preparar la roba per anar-se'n al dia següent, va agarrar: uns guants, una gavardina i un gorro. Al dia següent es va preparar i va agarrar els seus gossos i se'n va anar en gòndola. Va arribar, estava molt cansat, aleshores es va parar a descansar. De repent un guepard es va tombar damunt d'ell i va arribar una dona.

- Perdó, es meu - va dir la dona.

- No passa res, com te dius? - va preguntar Gustau.

-Em dic Miguela - va respondre.

- Jo, Gustau - va dir.

Van anar els dos a casa de Miguela i van sopar: hamburgueses, guiso, gambes i caragols. Van escoltar al gall. Miguela i Gustau van anar a dir-los als Gueguis si volien anar a Saragossa que on vivia Gustau i tots van dir que síí!!

Aleshores se'n van anar tots. Quan van arribar van fer una festa. En la festa van menjar: galeres, gambes, anguiles, caragols, gule si figues. També tocaren la guitarra i la gaita. Quan es va acabar, casdascú se' n va anar a la seva casa.

(Aitana)

TARROS DE LA J

La semana pasada Vanesa nos pidió que buscáramos palabras que tuvieran la j y las recortáramos. Enclase calcamos tarros con folios de colores y pegamos dentro las palabras.

 A continuación, inventamos historias que contuvieran estas palabras.

LA JARRA FAMOSA

Hace siglos y siglos, en todo el universo había una cosa famosa, era una jarra, pero esa jarra no era una jarra cualquiera, era una jarra que tenían los millonarios en unos bonitos jardines. Cada día metían la jarra en el lavavajillas y quedaba reluciente, no querían ni pensar lo que pasaría con la jarra si la tratasen como un juguete. Cuando la utilizaban, su función era servir leche de soja, esa leche se la tomaban para irse a dormir y con su pijama puesto. A veces la leche se la tomaban acompañada de rodajas de jamón. Uno de esos millonarios se llamaba Jaime, pero no os confundáis con Jaime I.

(Álvaro)

EL PRÍNCIPE BARBUDO Y LA PRINCESA ESPONJOSA

Hace mucho tiempo, antes de Cristo, había un príncipe barbudo que cada jueves iba a comprar juegos y conejitos para la princesa esponjosa. Pero había un problema, porque la princesa era de la Juventus y el príncipe era del Madrid, aunque se querían. Un día decidieron casarse y tuvieron 8 hijos.

(Guillermina)

LA GRANJA SECRETA

Hace mucho tiempo en un pueblo llamado Jávea, vivía una granjera con sus animales en una granja, pero los animales no eran animales normales, eran mágicos, las vacas jugaban al parchís, las gallinas estaban sordas, los caballos hablaban y hablaban y el peroo comía mucho jamón.

La granjera por eso no le contó nada a nadie del pueblo, hasta que llegó el detective que todos los años buscaba granjas mágicas. Él preguntaba a todos: ¿Has visto una granja mágica? y lo volvía  a preguntar otra vez, hasta que preguntó a la granjera y lo descubrió. Lo dijo a todo el mundo mundial y después atrapó a todos los animales, pero la granjera lo detuvo, cogió a los animales y todo el mundo fue feliz y también comieron perdices y vivieron felices. 

(Balma Sanjuan)

EL RANCHO ROJO
Érase una vez una niña que se llamaba Julia que vivía en un rancho rojo. Cada mañana jugaba con sus animales y les daba de comer paja.
Un día, Julia se fue de viaje a Japón a ver a sus primos Javi y Alejandra. Jugaron a ponerse trajes japoneses. Después de comer se fueron todos al rancho de Julia.
Cuando llegaron, Julia les enseñó los animales. Tres horas después Javi Y Alejandra volvieron a Japón. 
(Eila)

LA OVEJA SE VA A VIVIER A OTRA CASA
Había una vez una oveja que vivía en una casa que tenía un jardín, vivía con un chico que quería venderla. Pasó la chica que vio el cartel y compró la oveja, esa chica se llamaba Jazmín y tenía una granja, la metió con las demás ovejas y estaba más feliz. El chico la echaba de menos, fue a la casa de Jazmín y le dijo que se la devolviera y ella dijo que no y empezaron a pelear y se enamoraron. Tuvieron un hijo que se llamaba Mateo y comieron perdices y vivieron felices.
(Kira)

EL DRADÓN AXEL
En un bosque muy lejano vivía un dragón llamado Axel que estaba sólo, no tenía amigos, lo que tenía era su jardín. Una noche viajó al río de la colina y en la colina encontró una caja que tenía una naranja y luego volvió a su casa que era de madera. Al día siguiente se encontró un lobo llamado Marc, hicieron amigos y el dragón Axel ya no estaba sólo.
(Héctor)

PUEBLO MUY LEJANO
Mace muchos años, en un pueblo llamado Bricolaje, trabajaban mucho y dibujaban también en junio. Cada uno descansaba en su casa y en julio todos volvían a trabajar duro. Lo único que comían era mojama y mejillones y lo único que podían tener de mascotas eran un pájaro y un jabalí.
(Nour)

CONTE KINDER SORPRESA

Dimarts passat la nostra mestra ens comentà si a casa teníem joguets dels que ixen dins dels ous Kinder i per supost, tots vam dir que sí, així que ens va dir que havíem de dur alguns per a fer una activitat a classe. Ens vam quedar un poc sorpresos ja que no podíem imaginar què faríem amb aquests ninotets.

Dijous ens digué que havia vist una activitat interessant en el blog dels nostres companys Berenguelos i Berenguelas, que era, inventar històries a partir dels joguets dels ous Kinder. Cadascú de nosaltres va haver de triar com a màxim 5 joguets i amb aquest damunt de la taula, havíem d'inventar una història on el protagonistes havien de ser aquests curiosos personatges o objectes. Ací podeu veure alguns exemples:

 L'HOME ROSA, EL VERD I LES MASCOTES

L'home rosa i l'home verd eren molt amics i l'home verd sabia parlar en els animals. L'home rosa i l'home verd van anar a una granja on hi havia un gos, un cangur i un gos en una casa de fusta en l'herba. L'home rosa i l'home verd van baixar del cotxe i van pujar al cangur, i aquest saltava molt i de poc se cauen. El cangur se va embrutar, el van dutxar i el van gitar. 

Van anar a vore l'esquirol i l'home verd, com sabia parlar amb els animals li va preguntar:

- Què fas?- i li va dir:

- Ara me'n vaig a per pinyes, si voleu vindre...

I li ho preguntà a l'altre home i va dir:

- Clar que sí. 

I van anar i van trobar moltes pinyes i l'esquirol també estava brut i el van dutxar i el van gitar.

Se'n van anar a vore el gos i li van preguntar:

-Què fas?- i els va dir:

Estic malalt. I li van dir:

- No te preocupes, que te curarem - el van curar i ja no estava malet.

Els va dir:

- Moltes gràcies per curar-me.

Els altres animals els van dir si volien quedar-se per  a sempre i van dir que sí, i s'ho van passar molt bé i van ser molt feliços.

Noelia Ferrer

EL PRÍNCEP ENAMORAT

Fa molt de temps una princesa passava per un pont. De sobte es va trencar el pont i la princesa Carolina es va caure i el príncep la va veure i la va agarrar, i la va portar a sa casa.

La mare del príncep Carlos quan la va veure la va tancar en una habitació perquè no la volia, la mare es deia Magnòlia. En canvi, Carlos la volia un muntó. Quan es va despertar, Carlolina la princesa va pegar  a la porta i la va obrir el príncep Carlos. 

Finalment es van enamorar l'un de l'altre i es van casar, i la mare els va haver de respectar i Carolina  i Magnòlia es van fer amigues i van ser feliços i van menjar perdius.

Nerea

L'ESTIU

La setmana passada cadascú de nosaltres vam escriure sobre el que havíem fet aquest estiu. Podeu llegir-lo clicant damunt del llibre que apareix a continuació.

Open publication - Free publishing - More estiu

EL MEU AMIC DRAC!!

Hi havia una vegada un xiquet que vivia en un poblet menut anomenat Astrodarck. El xiquet es deia Xavi i només tenia un germanet que es deia David, que nomes feia, res més que dormir, menjar i plorar a cànters. Xavi, com totes les vesprades a les 18:35 hores, després de fer els deures, se n'anava darrere de la seva casa i pujava a un arbre on tenia la seva caseta d'arbre, construïda per son pare quan només tenia tres anys; ara ja en tenia deu. Total, que Xavi s'enfilà per l'arbre i pujà a la seva caseta. A l'arribar dalt vegé un immens forat per la finestra de la caseta de l'arbre. Fou aleshores quan Xavi, sense pensar-s'ho dues vegades, es tirà dins del clot fins arribar a una cova subterrània, i allí, no vos ho creureu, eren... eren ous gegants, és a dir, immmensos!!

Xavi volia tornar dalt, però notà alguna cosa menejar-se i en el fons, es volia emportar un d'eixos ous i això, féu, agafà l'ou que es menejava, tapà el forat amb una pedrota i cap a dalt s'ha dit. A l'arribar a casa agafà l'ensaïmada per bererna i se n'anà cap a l'habitació. En eixe moment l'ou començà a obrir-se, i quan s'acabà d'obrir, isqué un drac del tamany del seu coixí de l'habitació. Xavi li digué al drac:

- Ja sé com et diran, et diran Jordi!

Jordi era de color verd i tenia ales i unes puntetes des del cap fins la cua, també tenia quatre potes menudes. Quan li l'ensenyà a son pare, aquest  li digué que si  volia quedar-se'l havia d'ordenar l'habitació i rentar-se les dents tots els dies. I això féu, i el drac Jordi i Xavi cresqueren junts amb l'alegria del sol; eren com la roda i el poal, on anava Xavi, li seguia Jordi.

El dia més graciós fou quan Jordi es ficà dins la seua motxilla i sorprengué a la mestra d'una llapagada de foc. 

Jordi i Xavi passaren la seva vida junts, Xavi formà una família i Jordi,.. Jordi també!!

Jordi tingué fills i Xavi li'ls donà al seu germà David i els seus fills, Marc i Johni. I és que tot el món es mereix un drac com Jordi, però .... com Jordi no hi ha cap!!

(Silvia Albert)

HISTÒRIA COL·LECTIVA

La setmana passada vam escriure unes històries ben estranyes. La mestra ens va donar a cadascun de nosaltres un full en blanc i havíem de començar una història. Després, doblegàvem el full i l'havíem de passar al company per tal que continuara la història, qui a continuació la passaria a un altre i així fins que cada un havia d'acabar la història que tenia a les mans. Una norma era que cada xiquet només podia llegir el que havia escrit l'últim company.

Ací deixem algunes històries, escrivint  amb diferent color, la producció de cada xiquet.

En el fons del mar hi havia tres peixos, un era el peix pallasso, un altre el peix martell i un altre, un tauró, que es volia menjar els dos peixos.

Els tres peixos es van morir i van anar a caçar-los i es van menjar dos, i després van nar a caçar l'altre.

Però ell nadava i nadava i es va xocar amb un vaixell; els caçadors corrien, però el peix  se'n va anar al fons del mar i els caçadors no el trobaven. Es va ofegar al fons del mar i va caure i no el van trobar, però al final el van trobar al fons del mar.

Va escapar dels seus pares i se'n va anar amb les balenes.

Les orques es van fer amigues del xiquet.

Hi havia una vegada un oceò on vivia el rei de les balenes, que era el que deia totes les normes.

Però un dia van anar a fer-li unes protestes, i la princesa del castell va trobar a un príncep i aquest es va enamorar d'ella.

El príncep li va preguntar si es volia casar amb ell i la pricesa li va respondre que sí. Van anar al palau i es van vestir, però al xic no li servia la roba perquè es va fer molt gros i la roba no li entrava. 

I com no li entrava la roba la va cremar i havia d'anar despullat pel carrer.

Hi havia una vegada un príncep molt trist perquè no tenia companyia, ningú l'estimava. Un dia va trobar una princesa bonica i molt llesta, i el príncep va decidir que es casaren. Van anar al palau i a l'arribar van veure una limusina gegant i el palau preciós. Allí hi havia també un gosset molt bonic i suau. 

Aleshores el gos li va parlar i es va quedar al·lucinat, no sabia què fer i li va dir:

- hola, bon home. 

- Vols vindre a ma casa a vore la televisió? i li va dir que val.

Estaven mirant la televisió i algú va tocar al timbre i es va enfadar tant que es va alçar a obrir la porta. Eren dos xiquets molt contents que portaven pastissos i ells es van enfadar i no van dir res mai.

EL BOSC MÀGIC

Això eren uns xiquets que van anar d'excursió a un bosc. Quan van arribar uns arbres que es menejaven els van capturar i els van portar a una cova on vivia una bruixa que tenia una vareta amb poders. El xiquet es va escapar però a la xiqueta la va convertir en pedra. El xiquet anava pel bosc i va trobar una rabosa que parlava i li va dir que per a salvar la seva germana, havia de buscar uns bolets màgics i donar-los-els a la bruixa, també llevar-li les sabates i ficar-li-les a la xiqueta. Aleshores es desfaria l'encanteri. El xiquet no ho va dubtar i va anar corrents a buscar-los.

Quan es va fer de nit va anar a la cova a salvar a la germana, la bruixa es va convertir en una aranya, els arbres es van fer bons i els xiquets van tornar a casa.

(Paula Mestre)

UN VIATGE EN EL TEMPS

Un dia caminava per un camí del bosc prop d'una casa, quan vaig xafar un forat sense voler i caiguí per ell. A l'alçar-me vaig veure que on jo havia caigut era en l'antiga base secreta d'un superheroi. Només em vaig fer una pregunta:

- On està el superheroi?

Al moment vegí un túnel a la meva dreta i  vaig seguir per allí, fins un altre cau, on vaig trobar un gosset menut i al seu costat, un home amb un vestit increïble. Em va ensenyar les seues tàctiques i també a volar, ens vam fer molt amics, em va fer la seva ajudanta i vam mantindre la pau al món. Un dia anàrem jo i Ultraman, que és així com es deia el superheroi i vegèrem un forat gran i de color blau. Entràrem per ell i de repent estàvem al passat, i en la base estava un gran supermalvat, que encara busquen fins i tot, en el nostre any. La nostra base no era la mateixa, era totalment diferent, nosaltres volíem la pau. Capturàrem al malvat, però havia desaparegut el forat del temps.

Per un moment pensàrem que estàvem perduts i  entregàrem al malvat a la policia d'aquell any. Després de deu hores en la base, poguérem tornar a fer el forat, i aleshores arribàrem a casa i tot el món quedà en pau i armonia. Ademés, l'amistat que vaig fer, dura per sempre.
(Sílvia Albert)

LA CASA DEL DONYET

Un dia una xiqueta a l'escola li van manar un treball sobre els bolets. Quan es va acabar l'escola va pensar anar a agafar-ne un al pinar. Però quan ja tenia el bolet, va començar a sentir sorolls i va veure un donyet. El donyet li va explicar que no podia anar agafant les cases dels demés, i uqe ara ja ell no tenia on viure. La xiqueta no sabià què fer i com fer el treball, perquè li va prometre al donyet que no agafaria bolets. A la xiqueta no se le ocorria res i mentrestant va anar a veure al donyet. Aquest li va dir a la xiqueta que podia contar-li tot el que sabia dels bolets a canvi d'una  casa on viure i ella l i va dir que si. Mentre el donyet li explicava coses sobre els bolets, la xiqueta les anava apuntant per a fer el treball. Quan va arribar el dia, va llegir el treball i a tots els companys els va agradar molt.

Es va acabar la classe i la xiqueta  va agafar el donyet per a buscar-li casa, però totes les cases estaven ocupades per algú. Van tocar a una casa i va eixir la família del donyet. Ell es va anar a viure amb la seua família i la xiqueta amb la seva. La xiqueta i el donyet mai es van oblidar.

(Neus Monfort)

L'OVELLA I EL LLEÓ

Una ovella estava pasturant com de costum i es va trobar un lleó, però era molt menut i ell no se la va menjar, es pensava que ella era la seva mare. El lleonet sempre seguia l'ovellaa totes les parts, si l'ovella anava al prat a menjar herba, ell la seguia, fins que un dia una rabosa es volgué menjar l'ovella, i el lleó la va fer fugir. El lleó protegia sempre l'ovella. A poc a poc el lleó es va fer gran, però s'ho menjava tot menys la carn.

Un dia molt bonic va anar a beure al riu més proper i es va trobar a la seva mare de veritat, però no la va reconéixer. Va anar l'ovella a beure també i es va trobar a la mare del lleó. La mare del llegó es volia menjar a l'ovella però ell no li va deixar i li va dir:

- No et menges la meva mare!

i ella va contestar:

- Jo sóc la teva mare, mira tu i jo som iguals.

Ell li va dir:

- És veritat, aniré amb tu amb una condició, si tu no et menges a l'ovella.

I ella li va contestar:

- Val, no me la menjaré.

Els lleons se'n van anar però abans d'anar-se'n, el lleó li va dir a l'ovella que tornaria a veure-la.
(Lidia Borrás)

HIPÓTESIS FANTÁSTICAS

¿QUÉ PASARÍA SI VILLAFRANCA FUERA UNA ISLA?

 Un día yo y mi familia nos íbamos a la playa, pero al irnos para Castellón, vimos a Vilafranca rodeada de agua. Fuimos a avisar a los vecinos y nos reunimos todos en la plaza Mayor. El alcalde propuso que nos compráramos barcos para salir de la isla. También propuso cambiar la Marie Claire por una industria de pescado. Cambiaron el nombre del pueblo por Islafranca y sacaron un montón de dinero en la industria de pescado y teníamos el mejor pescado. Cada año pescábamos  más, más y más pescado, hasta que al final tuvimos que ir a pescar fuera de la comarca e hicimos una alarma para atraer los peces dentro de la comarca.

 (Maria Peraire)

¿QUÉ PASARÍA SI ME ENCONTRARA UNA MÁQUINA DEL TIEMPO?

Una vez paseaba por el bosque con mis padres y mi perro y en medio del bosque ¡¡Bamm!! se oyó un ruido. Mi perro y yo subimos a ver qué pasaba y nos encontramos una máquina del tiempo. Yo me decidí a entrar y mi pero me siguió. sin querer apreté un botón rojo y de repente estábamos en otra era. Bajamos mi perro y yo y dije ¡estamos en la era romana!. Nos adentramos más al pueblo y vimos a un hombre y le pregunte:

- ¿Cómo se llama?

Y me respondió:

- Abraham, el hombre más viejo y sabio de toda Roma. 

Yo le dije si nos podría enseñar el pueblo y dijo:

- Sí, pero os lo enseñará mi hijo Bartolomé.

Así que emprendimos el camino hacia el pueblo. Bartolomé nos iba explicando las cosas y los lugares que había en el pueblo de Roma. Finalmente fuimos al circo de Roma y nos quedamos a verlo un rato. Cuando se terminó nos fuimos hacia la máquina del tiempo. Nos despedimos de Bartolomé y Abraham y volvimos al bosque y les conté a mis padres la historia que había vivido.

(Elia Tena)

¿QUÉ PASARÍA SI EN CLASE SE OLVIDARAN DEL DÍA DE CARNAVAL?

Si eso sucediera, el día de carnaval cuando me levantaría, empezaría a buscar el disfraz de extraterrestre y seguramente no lo encontraría porque mi madre lo tendría muy escondido. Depsués de buscar mucho rato, por fin lo encontraría, me lo pondría muy rápido y me iría corriendo a la escuela. Al llegar a clase todos los niños se asustarían mucho y se esconderían debajo de las mesas pensando que era un extraterrestre de verdad.

Me quitaría la máscara y todos verían que era yo; entonces irían todos a buscar bolsas de balsura para hacer disfraces de extraterrestre. Todos se disfrazarían, hasta la maestra y hariamos una gran fiesta en el colegio, y ya nunca más se olvidarían del carnaval.

(Lorena Sales)