EL MEU AMIC DRAC!!

Hi havia una vegada un xiquet que vivia en un poblet menut anomenat Astrodarck. El xiquet es deia Xavi i només tenia un germanet que es deia David, que nomes feia, res més que dormir, menjar i plorar a cànters. Xavi, com totes les vesprades a les 18:35 hores, després de fer els deures, se n'anava darrere de la seva casa i pujava a un arbre on tenia la seva caseta d'arbre, construïda per son pare quan només tenia tres anys; ara ja en tenia deu. Total, que Xavi s'enfilà per l'arbre i pujà a la seva caseta. A l'arribar dalt vegé un immens forat per la finestra de la caseta de l'arbre. Fou aleshores quan Xavi, sense pensar-s'ho dues vegades, es tirà dins del clot fins arribar a una cova subterrània, i allí, no vos ho creureu, eren... eren ous gegants, és a dir, immmensos!!

Xavi volia tornar dalt, però notà alguna cosa menejar-se i en el fons, es volia emportar un d'eixos ous i això, féu, agafà l'ou que es menejava, tapà el forat amb una pedrota i cap a dalt s'ha dit. A l'arribar a casa agafà l'ensaïmada per bererna i se n'anà cap a l'habitació. En eixe moment l'ou començà a obrir-se, i quan s'acabà d'obrir, isqué un drac del tamany del seu coixí de l'habitació. Xavi li digué al drac:

- Ja sé com et diran, et diran Jordi!

Jordi era de color verd i tenia ales i unes puntetes des del cap fins la cua, també tenia quatre potes menudes. Quan li l'ensenyà a son pare, aquest  li digué que si  volia quedar-se'l havia d'ordenar l'habitació i rentar-se les dents tots els dies. I això féu, i el drac Jordi i Xavi cresqueren junts amb l'alegria del sol; eren com la roda i el poal, on anava Xavi, li seguia Jordi.

El dia més graciós fou quan Jordi es ficà dins la seua motxilla i sorprengué a la mestra d'una llapagada de foc. 

Jordi i Xavi passaren la seva vida junts, Xavi formà una família i Jordi,.. Jordi també!!

Jordi tingué fills i Xavi li'ls donà al seu germà David i els seus fills, Marc i Johni. I és que tot el món es mereix un drac com Jordi, però .... com Jordi no hi ha cap!!

(Silvia Albert)