Un dia caminava per un camí del bosc prop d'una casa, quan vaig xafar un forat sense voler i caiguí per ell. A l'alçar-me vaig veure que on jo havia caigut era en l'antiga base secreta d'un superheroi. Només em vaig fer una pregunta:
- On està el superheroi?
Al moment vegí un túnel a la meva dreta i vaig seguir per allí, fins un altre cau, on vaig trobar un gosset menut i al seu costat, un home amb un vestit increïble. Em va ensenyar les seues tàctiques i també a volar, ens vam fer molt amics, em va fer la seva ajudanta i vam mantindre la pau al món. Un dia anàrem jo i Ultraman, que és així com es deia el superheroi i vegèrem un forat gran i de color blau. Entràrem per ell i de repent estàvem al passat, i en la base estava un gran supermalvat, que encara busquen fins i tot, en el nostre any. La nostra base no era la mateixa, era totalment diferent, nosaltres volíem la pau. Capturàrem al malvat, però havia desaparegut el forat del temps.
Per un moment pensàrem que estàvem perduts i entregàrem al malvat a la policia d'aquell any. Després de deu hores en la base, poguérem tornar a fer el forat, i aleshores arribàrem a casa i tot el món quedà en pau i armonia. Ademés, l'amistat que vaig fer, dura per sempre.
(Sílvia Albert)
(Sílvia Albert)
No hay comentarios:
Publicar un comentario