Després de llegir i comentar aquesta rondalla, cadascú de nosaltres hem escrit unes línies continuant-la. Ací deixem alguns exemples:
El pare, quan es va donar compte que el que havia caigut del cel era una rabosa li va dir al seu fill que sí que era una rabosa. El xiquet aleshores li preguntà a son pare com havia pogut caure del cel.
- Serà pluja d'animals? - preguntà
I el pare li digué:
- Au fill, cap a casa. Ja n'hi ha prou coses, per hui.
(Lorena Sales)
El corb, del cel no veia si la rabosa s'havia fet mal i un dia va anar a veure-la i la rabosa, com era llesta, feia com si s'haguera fet molt de mal. El corb es va sentir culpable i va anar a per unes figues a la Ribera per la rabosa i va anar a donar-li-les; pobre, seguia sent tant tontet com abans.
Però a l'altre dia va veure la rabosa que corria per allí pels prats i li va dir:
- Si que estaves malalta, mentirosa!
- Tu també em vas enganyar i damunt, m'haguera pogut matar. - Digué la rabosa.
- Estem en pau! exclamaren els dos.
(Elia Tena)
El xiquet quan va veure la rabosa caure del cel, ho va dir a son pare, però ell no s'ho creia. Aleshores la rabosa va anar i li va dir al pare del xiquet:
- Vaig anar a una boda amb el corb al cel, però no hi havia boda, i quan vaig arribar dalt al cel amb ell, em va dir que em soltara un poquet per què sinó no podia volar bé, i el corb va volar tan ràpid que me vaig caure.
(Alberto Falcó)
Continueu així i sereu uns grans escriptors ;)
ResponderEliminar