NABET VE A VIURE A VILAFRANCA

Després de llegir i treballar la rondalla d'Enric Valor, Nabet, hem inventat històries amb la hipòstesi que aquest personatge arriba al nostre poble i ve a la nostra escola. Si voleu saber què és el que passaria si açò ocorrera, llegiu aquestes redaccions. 

NABET VE A VILAFRANCA

El dia que començàvem el curs de 4t, van vindre molts xiquets nous i un d'ells era com un nap de xicotet. A l'entrar a classe, va seure al meu costat. La mestra Vanesa va dir que ens presentàrem. Quan va arribar el torn de Nabet, tot ens vam quedar sorpresos perquè algú xarrava i no el veiem. Després em vaig girar cap al costat i ja el vaig veure. Nabet era molt xicotet, però era molt, molt llest. Quan va eixir al pati, Nabet estava assegut en un racó, ell solet perquè no volien ser els seus amics. Jo quan vaig eixir al pati, el vaig veure i vaig anar a veure què li  passava i m'ho va contar tot. Quan va acabar de contar-m'ho els ho vaig dir a tota la classe de 4t. Tots els de la classe vam ser els seus amics i n'ho va passar sempre molt bé amb els seus amics.

(Elia Tena)

NABET JUGANT A L'AMAGATALL
Un dia estaven tots els alumnes de 4t  fent valencià i van sentir que s'obria la porta. No van veure ningú i es van estranyar al veure que la porta s'obria sola. Cristian, un alumnes molt explorador es va arrimar i va veure una persona xicoteta com un nap, li deien Nabet. Ell, al llarg del curs s'anava acostumant, però un dia jugaven a l'amagatall i a Nabet no el trobaven. Nabet va començar a cansar-se, va eixir de l'amagatall i va veure que estaven tots jugant. Com era tan xicotet era difícil trobar-lo,  van decidir no tornar a jugar a l'amagatall.

(Lorena Sales)