Avui hem llegit alguns dels poemes del llibre Poemes sense diminutius de Carles Cano i ens ha agradat molt un titulat Les estacions. Per aquest motiu, després hem inventat cadascun de nosaltres, un poema de les estacions. Aci teniu alguns.
LES ESTACIONS
A la primavera s pinta la pera,
la brisa de la muntanya alegra la castanya,
les flors ixen al sol
i els animalets ixen amagadets.
A l'estiu ens fiquem el banyador,
el sol dóna molta calor,
visitem els cosins,
també nadem amb els dofins.
A la tardor els arbres es despullen,
diem adéu a les fulles,
fa un munt de vent,
i passeja molta gent.
A l'hivern carrers blancs de neu,
el Pare Noel i els reixos vénen,
tots juguem molt amb la neu
i per ls costeres ens tirem amb trineu.
(Sílvia Albert)
LES ESTACIONS
A la primavera ve el bon temps,
i les flors ixen al camps;
els animals corren per l'herba
i les papallones volen sobre les flors.
A l'estiu el sol dóna calor
els gelats de colors són,
per les nits molta calor,
tots sota l'ombra dels para-sols i els arbres.
A la tardor les fulles se'n van volant,
les vesprades amb els amics
una ràfega de vent du els guants
i una altra se'n porta els barrets dels carters.
A l'hivern ja no queden flors
i els arbres viuen destapats.
Els dies són grisos i les nits avorrides,
i al riu sols es banyen els peixos.
(Cristian Aparici)
No hay comentarios:
Publicar un comentario