CONTE AMB DIÀLEGS, AMB LA PORTADA D'UN LLIBRE

Avui havíem de fer un conte amb diàlegs, però no era un conte normal que ens inventem nosaltres del que vulguem, no, sinó que havia de ser un conte inspirat en la portada d'un llibre. Vanesa ens ha passat una caixeta plena de portades de llibres d'un catàleg i cadascun de nosaltres hem agafat dos per elegir-ne un. Després cadascun ha inventat la seua història. Ací en teniu algunes:

L'AUTOBÚS JORDIET I LA BRUIXA ELISENDA

Un dia en un poble van anar a fer una visita pel zoològic un turistes. Els turistes van pujar a l'autobús Jordiet, però al pujar una turista, el conductor veia que era una bruixa, la bruixa Elisenda.
A l'arribar on estaven els dofins el conductor va dir:
- Aquests són els dofins de la platja de Barcelona.
Una turista menuda li va preguntar:
- Per què aquests dofins cada moment es fan més grans, senyor conductor?
- No ho sé! - va exclamar el conductor.
La que va fer que els dofins foren més grans va ser Elisenda, la bruixa. Jordiet l'autobús va continuar fins arribar a les serps marines. El conductor va dir:
- Aquestes són les serps marines d'Austràlia, que no mesuren més d'un metre i mig.
La bruixa Elisenda va fer que aquelles serps marines d'un metre i mig es transformaren en dos monstres marins de més de tres metres de grandària. Els turistes al veure com es van convertir aquelles serps en monstres marins van començar a cridar:
- Auxili, auxili!!
- Auxili!
La bruixa Elisenda va dir:
- No vos apureu, aquests monstres marins són inofensius.
- I tu, com ho pots saber? - li preguntà una turista.
Elisenda es callà. Després van anar a veure els lleons. elisenda va fer que tres lleons es transformaren en un gos i dos hómens desconeguts.
Quan es va acabar la visita al zoològic el turistes van baixar de l'autobús Jordiet, tots aterrats. Però una xiqueta que estava asseguda al costat d'Elisenda va dir:
- Al meu costat hi havia una dona i ella ha fet que tot es transformara en coses terrorífiques.
Elisenda va dir:
- He fet aquestes coses perquè em pareixia un poc avorrit, veure animals.
(Elia Tena)

ALÍCIA EN EL PAÍS DEL XOCOLATE

Un dia en un país molt llunyà vivia Alícia. Allí en una tassa molt gran estava el país del xocolate. Un dia Alícia li va dir a sa mare:
- Vull anar al país del xocolate.
- No pots anar, d'ahí ningú ha tornat.
- Clar, el xocolate està tan bo.
Alícia se'n va anar sense fer-li cas i va exclamar:
- Adéu, ja tornaré!
Alícia es va tirar a la tassa. Allí va veure qeu fabricaven xocolate i li va preguntar a un del que hi havia allí:
- Per què treballeu quan podrieu menjar xocolate?
- Perquè ací es fabrica el xocolate.
- Jo creia que era on es menjava el xocolate.
Un home li va preguntar:
- Què fas ací?
- Jo venia a menjar xocolate.
- Doncs fabrica'n, que no es menja xocolate si no ne'n fas.
Ella va dir:
- Podríem fabricar una màquina per a fer xocolate.
Tots van dir a la vegada:
-Si!!!!
I des d'aquell dia, tots van anar a menjar xocolate allí.
(Neus Monfort)