LLEGENDES DELS NOSTRES POBLES

Fa unes setmanes vam treballar les llegendes i després vam preguntar els nostres pares i avis, llegendes dels nostres pobles. Ací deixem algunes:

L’ENCANT DEL MAS DE ROS

Diu la llegenda que quan els hòmens anaven a segar el blat, les dones o les filles els portaven l’esmozar. En una colla d’hòmens hi havia un que deia que tenia poders:

- Veieu aquella xica tan guapa amb la seua melena? Ara mateix la “convertisco” en serp.

I així ho va fer. El pare de la noia, enfadat, va agafar el falç i el va matar. Al matar-lo la seva filla no tormaria mai més a ser persona.

Diuen que pels camps de Sorita encara es poden veure serps amb melena rosa.

(Maria Catalan)

ELS CUL-ROJOS

Els habitants de Villafamés s'apoden "Cul-rojos" perquè a Villafamés hi ha una roca molt gran i fa molt de temps volien llevar-la i amb cordes la van intentar traure, però la corda se'ls va trencar i van caure una culà i es van rascar el cul.

(Raquel)

MIRACLE DE LA VERGE DE LA FONT DE LA SALUT 

Diuen que un dia uns pastors que cuidaven un ramat d'ovelles van trobar una Verge i la van portar a una cova. Al dia següent no la van trobar. Quan va anar a la cova per visitar a la verge estava en una ermita anomenada la font de Salut. Des de llavors no la van moure del lloc i la gent anava a veure-la i un dia li va demostrar una dona un desig i desde llavors diuen que cura la gent malalta. A canvi la gent li porta un regal i tots són guardats a una habitació de l'ermita de la Font de la Salut.

(Neus)

EL SALT DE LA NOVIA

La llegenda del Salt de la Novia ( Castelló ) tracta de dos parelles abans de casar-se, la novia tendria que precipitar-se a la cascada de

30 m d'altitud i si sobrevivía el matrimoni seria feliç peró quan es va precipitar una altra parella, la novia va ser atraguda d'un remolí del riu i el novio es va llançar per la cascada a rescatar-la i el tris final de lallegenda és que va morir amb la seua parella.

(Jaime)

LLEGENDA DE SAN VICENTE DE PIEDRAHITA

Es conta que fa molt de temps San Vicente anava caminant, quan de sobte va seure a descansar al costat d'una pedra i en eixa mateixa pedra va predicar.

Ara mateix l'església és l'edifici més antic del poble. I es creu que l'altar major està construït damunt de la pedra en la que San Vicente va predicar.  Per això el meu poble es diu“San Vicente de Piedrahita”. San Vicente per ell i de Piedrahita per què  va predicar en una pedra.

(Montse)

EL PONT DEL DIABLE 

Explica la llegenda que una velleta passava cada tarda pel pont per portar aigua d’una font que hi havia a l’altra banda del riu Llobregat. Un dia el riu es va desbordar i s’endugué el pont i la pobre velleta es va quedar sense el seu habitual passeig i sense aigua. Aquella nit, el diable se li va aparèixer a la vella i li va proposar reconstruir el pont, amb la condició d’emportar-se el cos i l’anima del primer que passés. La velleta va acceptar, i el diable va començar a treballar durament per acabar el pont abans que sortís el sol. A l’endemà, quan la velleta anava a pasar, el pont ja estava acabat. Però la dona, abans de passar va deixar anar un gat per passés davant d’ella. Així el diable es va emportar al gat en cos i ànima, i va deixar tranquil·la a la velleta, que va seguir com cada dia anant a la font i tonant, feliç per haver tornat el pont a la població. Des de llavors al pont se’l coneix com: EL PONT DEL DIABLE.

(Begoña)