El blog en altres llengües/ el blog en otras lenguas:

viernes, 11 de febrero de 2011

HISTÒRIA COL·LECTIVA

La setmana passada vam escriure unes històries ben estranyes. La mestra ens va donar a cadascun de nosaltres un full en blanc i havíem de començar una història. Després, doblegàvem el full i l'havíem de passar al company per tal que continuara la història, qui a continuació la passaria a un altre i així fins que cada un havia d'acabar la història que tenia a les mans. Una norma era que cada xiquet només podia llegir el que havia escrit l'últim company.
Ací deixem algunes històries, escrivint  amb diferent color, la producció de cada xiquet.

En el fons del mar hi havia tres peixos, un era el peix pallasso, un altre el peix martell i un altre, un tauró, que es volia menjar els dos peixos.
Els tres peixos es van morir i van anar a caçar-los i es van menjar dos, i després van nar a caçar l'altre.
Però ell nadava i nadava i es va xocar amb un vaixell; els caçadors corrien, però el peix  se'n va anar al fons del mar i els caçadors no el trobaven. Es va ofegar al fons del mar i va caure i no el van trobar, però al final el van trobar al fons del mar.
Va escapar dels seus pares i se'n va anar amb les balenes.
Les orques es van fer amigues del xiquet.


Hi havia una vegada un oceò on vivia el rei de les balenes, que era el que deia totes les normes.
Però un dia van anar a fer-li unes protestes, i la princesa del castell va trobar a un príncep i aquest es va enamorar d'ella.
El príncep li va preguntar si es volia casar amb ell i la pricesa li va respondre que sí. Van anar al palau i es van vestir, però al xic no li servia la roba perquè es va fer molt gros i la roba no li entrava. 
I com no li entrava la roba la va cremar i havia d'anar despullat pel carrer.


Hi havia una vegada un príncep molt trist perquè no tenia companyia, ningú l'estimava. Un dia va trobar una princesa bonica i molt llesta, i el príncep va decidir que es casaren. Van anar al palau i a l'arribar van veure una limusina gegant i el palau preciós. Allí hi havia també un gosset molt bonic i suau. 
Aleshores el gos li va parlar i es va quedar al·lucinat, no sabia què fer i li va dir:
- hola, bon home. 
- Vols vindre a ma casa a vore la televisió? i li va dir que val.
Estaven mirant la televisió i algú va tocar al timbre i es va enfadar tant que es va alçar a obrir la porta. Eren dos xiquets molt contents que portaven pastissos i ells es van enfadar i no van dir res mai.




2 comentarios:

  1. Enhorabuena por el blog, te pasaré a visitar más a menudo. Te facilito mi dirección de blog por si te interesa mi recurso didáctico de cuentos infantiles. Espero que te guste.

    Un saludo

    www.quincecuentosparacrecer.blogspot.com

    ResponderEliminar
  2. Gracias por dejar la dirección de tu blog, me acabo de pasar por allí y he visto cosas muy interesantes.
    Un abrazo,
    Vanesa

    ResponderEliminar