En classe estem treballant l'accentuació de paraules en valencià. Ahir vam inventar històries amb, mínim, 15 paraules esdrúixoles. Abans de tot vam fer un llistat de paraules per tal d'ajudar-nos.
LA CONQUESTA DE VALÈNCIA
Hi havia una vegada una xiqueta que es deia Mònica. A Mònica li agradaven molt el jos d'estratègia. Un dia quan anava a l'escola es va trobar a Noèlia, la seua amiga. Mònica va anar amb ella fins l'escola. Quan van entrar a classe, Júlia, la professora d'història, va dir que ara donarien l'Edat Mitjana a Espanya. Els va explicar un muntó de coses, com que quan els musulmans van conquerir Espanya li van ficar el nom de Al-Àndalus. Va dir que per a la setmana que ve haurien de fer un projecte sobre l'Edat Mitjana en equips. A Mònica li va tocar amb Noèlia així que es van posar a buscar informació sobre l'època de la Reconquesta. Els van eixir coses sobre Astúries i València, però van elegir sobre València perquè els pareixia més interessant. Quan ja portaven una bona estona buscant, els va aparèixer la pel·lícula sobre la conquesta de València i quan van acabar el projecte van traure la millor nota de tota la classe. (Manuel)
Hi havia una vegada, en una època fantàstica, una xiqueta que es deia Valèria, que vivia a Mérida. Júlia era la millor amiga de Valèria, era màgica per a Valèria perquè era molt bona amiga i sempre veien una pel·lícula juntes. Un dia van anar a l'escola. Van fer plàstica, música, matemàtiques i llengua. En llengua van fer una història, Júlia va ser la penúltima en llegir-la i Valèria, l'última. Per la vesprada Fàtima, que era la iaia de Valèria, va anar a replegar-la de l'escola. Quan van arribar a casa la seva iaia li va dir que va anar a Itàlia, Rússia i creu que a València, però no ho sap perquè no té molt bona memòria.
(Aitana Pérez)
PRIMER DIA DE COLE
Hi havia una vegada una xiqueta anomenada Mònica i era el seu primer dia de cole. Li encantava la música, la plàstica, les matemàtiques... però la història era fantàstica, màgica, encantadora (per a ella).
Quan va arribar a classe es va fer amiga de Júlia, Júlia li va dir que era d'Astúries i se sabia de memòria l'època de quan Espanya era Al-Àndalus.
Quan va eixir del cole se'n va anar a natació i quan va acabar va ser l'última en eixir.
(Jairo)
UNA EIXIDA
Hi havia una vegada un grup de xiques que es deien Mónica, Mérida, Noèlia, Júlia i Valèria i totes es van apuntar a un col·legi de repàs a València. Les matèries principals de l'escola eren plàstica, música, matemàtiques i història. El grup de xiques van anar a Astúries per unes olimpíades de matemàtiques. Noèlia tenia una estratègia fantàstica, però no tenia molta memòria, eixa seria l'última vegada en les olimpíades de matemàtiques. Després de les olimpíades van anar a vore una pel·lícula sobre una xiqueta que era màgica. Després van anar a casa i van fer un pijamada. (Keissy)
UNA TELEVISIÓ MÀGICA
Un dia Mònica i Noèlia estaven veient una pel·lícula fins que la tele les va ficar en un càpsula i les va enviar a una època molt antiga, les va enviar a una església de l'Edat Mitjana. Es van donar compte de que la tele era màgica. En l'església tots anaven en sandàlies i les van obligar a portar-les. Al dia següent van pensar una estratègia per tornar a casa. Van passar uns dies i a l'església i els va parèixer fantàstic quedar-se en l'església. La idea va ser de Noèlia i a Mònica li va parèixer una idea fantàstica. De sobte una música va sonar i era el despertador de Noèlia, tot havia segut un somni, però les coses que havia aprés seguien en la seua memòria. Va cridar a les seves mares, Júlia i Mèrida i els va contar tota la seva història. Però amb el somni va ser l'última vegada que va vore la tele. (Sergio)
No hay comentarios:
Publicar un comentario