Sabeu què passa quan cap xiquet escriu un nom propi amb minúscula? Doncs que eixe poble, persona, país.... es fa xicotet, xicotet... mireu quines coses ens han passat a nosaltres, per no posar una majúscula:
Per culpa d’una minúscula... hi ha coses xicotetes.
Hi havia una vegada, Francesc, el meu cosí, escrigué Guadalupe, Diego i Gaspar en minúscula. Guadalupe es convertí en una pota de formiga, Diego en un fideu i Gaspar ja no podrà portar més joguets per què ara és un pèl. No podrà portar regals, i a més a més, si jo seiera a la seva falda, l’aplastaria.
Després Youness posà Manel en minúscula i Manel Monfort i jo ens ferem xicotets, i Youness ho corregí, perquè tornarem a ser grans.
(Manel Prades)
La Minúscula
Un dia Youness, a l’hora de llengua valenciana, escriguí Manel en minúscula, i jo i el meu company Manel ens convertírem en ninots.
Quan isquérem al pati, una xiqueta de tres anys ens agafà als dos i ens portà a la seva casa. Quan tornà a l’escola, estàvem dins de la seva motxilla, allí tancats.
Quan a la nostra classe, la mestra corregí la falta, ens férem grans dins de la motxilla i tots els xiquets de tres anys, fins i tot la mestra, es desmaiaren.
(Manel Monfort)
¡AY ALEX !
Hi havia una vegada un xiquet que es deia Àlex; un dia a l’escola va posar Andreu en minúscula i Andreu es va fer molt molt menut. A l'eixir de l’escola venia sa mare a replegar-lo, però van eixir tots els xiquets menys ell. La mare es preguntava on estaria el seu fill perquè no eixia. Aleshores la mare va pensar en preguntar però no va aclarir res i se'n va anar a casa.
Per la nit li ho va preguntar a son pare però no s’havia enterat de res. On va posar Alex eixa falta tant tant grossa era un examen, la mestra va repartir els exàmens i el d’Andreu se’l va quedar. Al dia següent com ja havia corrregit els exàmens Andreu va aparéixer una altra vegada i tot tornà a la normalitat.
(Alba Vives)
No hay comentarios:
Publicar un comentario