Avui hem treballat altra volta els antònims, però esva vegada ens hem centrat en adjectius referents als aliments. Mireu quins poemes hem inventat:
Els teus ulls són calents com el foc.
L’amanida és bona com tu.
Tu eres dolça com el xocolate.
La gamba està cura com el carranc.
La teua mirada és àcida com la llima.
I tu eres sucosa com la taronja.
(Adrian Caia)
El pernil està salat com els teus ulls.
La pera està amarga com la pedra.
La llima està àcida com el carbó.
La sopa no és bona quan no té peix.
La teua mirada és àcida com la coca..
La gamba està salada com el teu cos.
(Sergi Prades)
El pastís és dolç quan el mires.
El pernil és salat com el mar.
La mandarina és gustosa quan la menges.
La coca és insípida quan la mires.
La poma està amarga quan està podrida.
La llima és àcida com la teua mirada.
(Eric Sales)
La llet està calenta quan la poses a escalfar.
Les creïlles estan roïnes quan no poses res.
Els pastissos estan salats quan els tires sal.
La carn està crua quan no la cous.
El pa està sucós quan el mulles a la sopa.
L’aigua està gustosa quan la poses al Mediterrani.
(Rubén López)
La sopa està calenta quan ix del microones.
Les sardines estan roïnes quan ixen del mar.
El pernil està salat quan té molta sal.
La truita està cuita dins de l’olla
El calamar està àcid a la caixa.
El fideu està gustós per què és molt bo.
(Ferran Tena)
