REFRANES DEL MES DE ENERO

Puesto que el año pasado, escribimos refranes de cada mes, en valenciano, este año los vamos a escribir en castellano.

Agua de enero, cada gota vale un dinero.
Al pasar San Antón, sastres al sol.
Enero, el friolero, entra soplándose los dedos.
Por los Reyes, los días y frío crecen.
Besugo de enero vale un carnero.
Cabrito el de marzo, cordero el de enero.
De amores el primero, de lunas las de enero.
De los santos de enero, San Amaro es el primero.
De enero a enero, buenas tazas de caldo en el puchero.
El barbecho de enero hace a su amo caballero.
El pollo de enero a San Juan es comedero.
Por Santo Tomás, mochila delante y mochila atrás.
Si hiela bien por enero, bien lloverá en febrero.
Lluvia de enero llenan cuba, tinaja y granero.
El pollo de enero, sube a su madre al gallinero.
El que coge la aceituna en enero, deja el aceite en el madero.
El que pela en enero, pela para el año entero.
El sol de enero, poco duradero.
En agosto y en enero, no tomes el sol sin sombrero.
En enero, bufanda, abrigo y sombrero.
En enero, de día al sol y de tarde al brasero.
En enero enciende la abuela el brasero.
En enero, no te separes del brasero.
En enero, se hiela el agua en el puchero.
En las mañanas de enero, ni se dan los buenos días ni se quitan los sombreros.
En Santa Maria, una hora crece el día; en San Blas, un paso nada mas; en San Antón, un paso de ratón.
Tiritando, en el mes de enero, tiritando nació el cordero
Cabrito el de marzo, cordero el de enero
Enero es caballero si no es ventolero
En enero nieblas, en mayo lluvias ciertas
Por San Antón, ninguna niebla llega a las dos
Quien coge la aceituna en enero, deja el aceite en el puchero
Enero buen mes para el carbonero.
Enero mojado, bueno para el tiempo y malo para el ganado.
Enero y febrero hinchan el granero.
La flor de enero, no llega al frutero.
Por enero, florece el romero.
Por enero, vale más una capa que un sombrero.
Enero, frío o templado, pásalo arropado.
En enero, bufanda, capa y sombrero.
Quien pasa el mes de enero pasa el año entero.
Si en Enero canta el grillo, en Agosto, poco triguillo.
Si hiela bien por enero, mucho llueve por febrero.
Siembra los ajos en enero o perderás dinero.

POEMES PERSONALITZATS/ ACRÒSTICS AMB EL NOM

Uns dies abans d'anar-nos-en de vacances, calia dedicar als companys que han celebrat el seu aniversari durant les últimes setmanes, un poema. Deixem alguns:

Content quan marca el Barça
Rei del bosc
Iintel·ligent com sa mare.
Sensible com la mar.
Tranquil com ningú
Inventor d'objectes
Angel del cel
Nanet, menudet
(Silvia Albert)

Massa de fer pastissos
Aigua del riu salat
Reina del castell de focs.
Tranquil·la com el mar
Intel·ligent com els metges
Narradora d'històries
Alegre com una flor.
(Lorena Sales)

L'ARC DE SANT MARTÍ

Coneixeu el llibre "Pomes de butxaca"? Durant aquesta setmana, a classe, hem llegit els diferents poemes que alli hi ha. Ens han agradat molt,i és per això, que hem decidit agafar un, titulat "L'arc de Sant Martí" i transformar-lo, cadascun de nosaltres. Ací podeu llegir alguns poemes que ens han sorgit.

L'ARC DE SANT MARTÍ

El roig, és el color del meu estoig.
El taronja, és el vestit de la monja.
El groc, és el color del moc.
El verd, és el color d'Albert.
El blau, dóna pau.
L'anyil, s'ha caigut en el pernil.
El violeta, és el color de la raqueta.

Els set colors que són ací,
formen l'arc de Sant Martí-
(Lucas Dos Santos)

L'ARC DE SANT MARTÍ

El roig, diuen que està molt boig.
El taronja, el vestit d'una monja.
El groc, el color de l'albercoc.
El verd, bo com el julivert.
El blau vola com una au.
L'anyil, per a jugar en un fil.
El violeta, bonic com una gateta.

Els set colors que són ací,
formen l'arc de Sant Martí.
(Paula Mestre)

DITES I REFRANYS DEL MES DE DESEMBRE

Pel desembre gelades i nevades, i llargues matinades.
Pel desembre tremola el vent, i l’home més valent.
De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes.
De Nadal a Sant Joan, va mig any.
Qui no celebra Nadal,és home que poc val.
Per Sant Llúcia,creix el dia un pas de puça.
Per Nadal, un pas de pardal
Per Sant Esteve, el dia creix un pas de llebre.
Qui en desembre ha de festejar,vora al foc s’ha de ficar.
De Nadal a Sant Julià, tretze dies hi ha.
Desembre finat, any acabat.
Desembre mullat, Gener ben gelat.
Si bons raïms vols menjar,pel desembre la vinya has de podar.
Per l’advent, posa’t al sol i guarda’t del vent.
D’olives, una per Sant Joan i cent per Nadal.
Per Nadal, cada ovella al seu corral.
Quan per desembre canta el mussol,pluja o bon sol.
Si no plou per Nadal, no hi haurà sembra com cal.
Desembre nevat,bon any per al blat..
Ni al desembre navegar, ni a l’agost caminar.
Si per Nadal fa lluna blanca,posa al llit una altra manta.
Nadal en dilluns, festes a munts.
Nadal en dijous, penja l’arada i ven els bous.
Nadal en divendres, sembra fins les cendres.
Nadal en diumenge, quan ja ha passat, ven els bous i compra blat.
Nadal sense lluna, ramader de cent ovelles torna amb una.
Qui el desembre acabarà, any nou veurà.

EMBARBUSSAMENTS

Després d'apendre'ns alguns embarbussaments a l'aula, ens ha tocat el torn per al d'inventar-ne alguns, amb el so BR. Proveu a inventar-ne algun més, veureu què divertit és!

Una bruixa brasilera, bruta, abrigada i a la brasa, va tenir un bruixot, brasiler, brut, abrigat i a la brasa. Si la bruixa no haguera segut brasilera, bruta, abrigada i a la brasa, no haguera tingut un bruixot brasiler, brut, abrigat i a la brasa.
(Silvia)

Les bruixes porten un abric de bronze a l'abril. Sino fóra abril, les bruixes no portarien un abric de bronze. (Paula)

Abril va nàixer a l'abril. Si Abril no haguera nascut a l'abril, no haguera tingut un abric tan bonic que es va comprar a Brasil.
(Lorena)

LES PLANTES MEDICINALS A VILAFRANCA

Els alumnes de 3r estem realitzant un treball sobre les plantes medicinals al nostre poble. Aci podeu veure algunes de les que hem dut a l'aula. Aquesta vesprada vindran alguns avis i àvies a contar-nos per què serveixen i com poder-les utilitzar.

ELS ANTÒNIMS

Veritat que les persones no ens trobem o ens sentim sempre igual? Doncs anem a veure diverses maneres de sentir-nos, aprofitant que hem estudiat a classe els antònims, en diferents situacions de la nostra vida.

Em sent sol quan no hi ha ningú.
Em sent acompanyat quan estic en els amics de la classe.
Sóc feliç quan em compren un videojoc.
Sóc infeliç quan em pega el meu germà.
Estic nerviós per les notes d'un examen.
Estic tranquil en la casa de ma mare.
Estic gelat perquè em menjo un gelat.
Estic calent en la banyera calenteta.
Estic mullat quan isc que la banyera.
Estic sec quan em seque amb la tovalla.
(Linus)

Estic content quan em compren un camió.
Estic enfadat quan no m'escolten.
Estic gelat quan isc de la piscina.
Estic calent quan estic a casa.
Sóc feliç quan trac bona nota.
Sóc infeliç quan no em fan cas.
Estic nerviós quan faig un examen.
Estic tranquil quan estic mirant la tele.
(Cristian Aparici)