El blog en altres llengües/ el blog en otras lenguas:

lunes, 6 de mayo de 2013

BINOMI FANTÀSTIC



En classe hem inventat històries seguint amb el conegut recurs: El binomi fantàstic de Giani Rodari. Però la particularitat de les nostres històries ha segut que les dues paraules que hem agafat havien de formar part del títol de la nostra narració.

EL VESTIT DE GEL
Hi havia una vegada un modista que creava vestits molt estranys: vestits amb verdures, pastissos, dolços, fruites, llepolies... Però de tants vestits estranys que creà, finalment es va avorrir. Despés d'un any, el modista, que es deia Arnau, un dissabte al migdia se li va ocòrrer un vestit molt difícil de fer: un vestit de gel. Li va agradar tant la idea qeu va buscar en uns llibres de vestits extremadament difícils de fer. Preò de la dificultad que és fer un vestit de gel no parlava cap llibre. Però no es va rendir i va anar pel món buscant a la persona més sàvia  i que fóra capaç de dir-li a Arnau, com es dissenya i es crea un vestit de gel. Va arribar a l'Índia i allí, va troba a un vellet a qui li va preguntar:
- Per ací hi ha algú que sàpiga dissenyar i crear un vestit de gel?
I el vellet li va respondre:
- No, ací no hi ha ningú tan boig com per a dissenyar i crear un vestit de gel.
Arnau es va ficar molt trist quan aquell vellet li va respondre allò, i per un moment Arnau va estar a punt de tirar la tovalla, però mentre estava en un banc, es va apropar un jove que es deia Marcos i li va dir a Arnau:
- Intentant fer un vestit de gel, eh. Jo sé fer un.
Quan va sentir aquelles paraules d'aquell jove, Arnau es va il·lusionar moltíssim i li va demanar que li ensenyara crear i dissenyar un vestit de gel en un mes. 
En el país d'Arnau, com era molt popular, van pensar que l'havien segrestat i estaven molt precupats. Mestrestant, en l'Índia, Marcos i Arnau estaven fent el vestit i mestre feien el vestit, Marcos li va comentar a Arnau:
- Tingues molt de compte, perquè ací en aquesta ciutat si veuen gel que no estiga en un gelat te'l poden llevar. Per carrer fins a l'aeroport, Arnau i Marcos estaven preocupats per si algú els veia el gel. Quan van arribar a l'avió, Arnau estava trist perquè no tornaria a veure a Marcos, i aquest li va oferir ser el seu ajudant. Marcos va acceptar i van tornar tots junts al país d'Arnau.
(Raquel Arín)


EL TIGRE MENJAGENT

Fa temps un tigre avorrit tenia molta molta fam. El tigre caminava avorrit per la selva tropical, i solament menjava lloros, camaleons... Un dia es va trobar amb un humà i... el tigre va menjar-se l'humà, i el seu fill que l'acompanyava va escapar. Al dia següent el tigre va vore moltíssima gentamb armes. El tigre es va asustar i es va refugiar al seu amagatall.
Dos dies després la gent encara estava en el bosc. El tigre va pensar que si es menjava cada dia a un humà ja no quedaria gent, però no va ser com planejava, sinó que el van apresar.
La gent volia matar-lo, però el tigre va trencar el ferro i va abandonar la seva casa. Dos dies després el tigre amb molta fam, va trobar un xiquet perdut. El xiquet es va asustar però el tigre no se'l va menjar, sinó que el va ajudar a tornar a la seua casa. La gent, al veure'l li van tirar pals però el xiquet va dir que el tigre li havia ajudat a tornar a la seua casa. La gent va decidir que el tigre es quedara amb la gent i ell no va menjar més gent.
(Adrian Garcia)


ELS DIAMANTS DEL REGAL


 Uns lladres van furtar una diamants i un gos, i amb un ganivet van ficar els diamants dins del gos. El gos es va escapar, un xiquet el va trobar i el va amagar per cuidar-lo, perquè la seua germana era al·lèrgica als gossos, ja des de naixement.
Li va posar de nom Diamant. Diamant i ell van ficar trampes on els lladres van caure i els atacaven amb globus d'aigua, de fang...
El xiquet va entendre el que havia passat i li va veure uns diamants de plàstic en el seu collar i pensava que eren els de veritat i els va donar els diamants. Mentre els donava, Diamant es va escapar, els lladres li van dir que no eren els diamants i li van dir que els havien ficat dins del gos.
El xiquet va dir que estaven bojos, que el podienmatar i se'n va anar a la caseta de l'arbre on l'havia amagat i no estava.Va anar onel va trobar i el va trobar una altra vegada al mateix lloc. El va portar al veterinari i li va salvar la vida i la seua germana i sa mare s'havien enterat de tot i se van quedar a Diamant a pesar de l'al·lergia, com si fóra un regal.
(Begoña)

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada