POEMES PERSONALITZATS/ ACRÒSTICS AMB EL NOM

Uns dies abans d'anar-nos-en de vacances, calia dedicar als companys que han celebrat el seu aniversari durant les últimes setmanes, un poema. Deixem alguns:

Content quan marca el Barça
Rei del bosc
Iintel·ligent com sa mare.
Sensible com la mar.
Tranquil com ningú
Inventor d'objectes
Angel del cel
Nanet, menudet
(Silvia Albert)

Massa de fer pastissos
Aigua del riu salat
Reina del castell de focs.
Tranquil·la com el mar
Intel·ligent com els metges
Narradora d'històries
Alegre com una flor.
(Lorena Sales)

L'ARC DE SANT MARTÍ

Coneixeu el llibre "Pomes de butxaca"? Durant aquesta setmana, a classe, hem llegit els diferents poemes que alli hi ha. Ens han agradat molt,i és per això, que hem decidit agafar un, titulat "L'arc de Sant Martí" i transformar-lo, cadascun de nosaltres. Ací podeu llegir alguns poemes que ens han sorgit.

L'ARC DE SANT MARTÍ

El roig, és el color del meu estoig.
El taronja, és el vestit de la monja.
El groc, és el color del moc.
El verd, és el color d'Albert.
El blau, dóna pau.
L'anyil, s'ha caigut en el pernil.
El violeta, és el color de la raqueta.

Els set colors que són ací,
formen l'arc de Sant Martí-
(Lucas Dos Santos)

L'ARC DE SANT MARTÍ

El roig, diuen que està molt boig.
El taronja, el vestit d'una monja.
El groc, el color de l'albercoc.
El verd, bo com el julivert.
El blau vola com una au.
L'anyil, per a jugar en un fil.
El violeta, bonic com una gateta.

Els set colors que són ací,
formen l'arc de Sant Martí.
(Paula Mestre)

DITES I REFRANYS DEL MES DE DESEMBRE

Pel desembre gelades i nevades, i llargues matinades.
Pel desembre tremola el vent, i l’home més valent.
De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes.
De Nadal a Sant Joan, va mig any.
Qui no celebra Nadal,és home que poc val.
Per Sant Llúcia,creix el dia un pas de puça.
Per Nadal, un pas de pardal
Per Sant Esteve, el dia creix un pas de llebre.
Qui en desembre ha de festejar,vora al foc s’ha de ficar.
De Nadal a Sant Julià, tretze dies hi ha.
Desembre finat, any acabat.
Desembre mullat, Gener ben gelat.
Si bons raïms vols menjar,pel desembre la vinya has de podar.
Per l’advent, posa’t al sol i guarda’t del vent.
D’olives, una per Sant Joan i cent per Nadal.
Per Nadal, cada ovella al seu corral.
Quan per desembre canta el mussol,pluja o bon sol.
Si no plou per Nadal, no hi haurà sembra com cal.
Desembre nevat,bon any per al blat..
Ni al desembre navegar, ni a l’agost caminar.
Si per Nadal fa lluna blanca,posa al llit una altra manta.
Nadal en dilluns, festes a munts.
Nadal en dijous, penja l’arada i ven els bous.
Nadal en divendres, sembra fins les cendres.
Nadal en diumenge, quan ja ha passat, ven els bous i compra blat.
Nadal sense lluna, ramader de cent ovelles torna amb una.
Qui el desembre acabarà, any nou veurà.

EMBARBUSSAMENTS

Després d'apendre'ns alguns embarbussaments a l'aula, ens ha tocat el torn per al d'inventar-ne alguns, amb el so BR. Proveu a inventar-ne algun més, veureu què divertit és!

Una bruixa brasilera, bruta, abrigada i a la brasa, va tenir un bruixot, brasiler, brut, abrigat i a la brasa. Si la bruixa no haguera segut brasilera, bruta, abrigada i a la brasa, no haguera tingut un bruixot brasiler, brut, abrigat i a la brasa.
(Silvia)

Les bruixes porten un abric de bronze a l'abril. Sino fóra abril, les bruixes no portarien un abric de bronze. (Paula)

Abril va nàixer a l'abril. Si Abril no haguera nascut a l'abril, no haguera tingut un abric tan bonic que es va comprar a Brasil.
(Lorena)

LES PLANTES MEDICINALS A VILAFRANCA

Els alumnes de 3r estem realitzant un treball sobre les plantes medicinals al nostre poble. Aci podeu veure algunes de les que hem dut a l'aula. Aquesta vesprada vindran alguns avis i àvies a contar-nos per què serveixen i com poder-les utilitzar.

ELS ANTÒNIMS

Veritat que les persones no ens trobem o ens sentim sempre igual? Doncs anem a veure diverses maneres de sentir-nos, aprofitant que hem estudiat a classe els antònims, en diferents situacions de la nostra vida.

Em sent sol quan no hi ha ningú.
Em sent acompanyat quan estic en els amics de la classe.
Sóc feliç quan em compren un videojoc.
Sóc infeliç quan em pega el meu germà.
Estic nerviós per les notes d'un examen.
Estic tranquil en la casa de ma mare.
Estic gelat perquè em menjo un gelat.
Estic calent en la banyera calenteta.
Estic mullat quan isc que la banyera.
Estic sec quan em seque amb la tovalla.
(Linus)

Estic content quan em compren un camió.
Estic enfadat quan no m'escolten.
Estic gelat quan isc de la piscina.
Estic calent quan estic a casa.
Sóc feliç quan trac bona nota.
Sóc infeliç quan no em fan cas.
Estic nerviós quan faig un examen.
Estic tranquil quan estic mirant la tele.
(Cristian Aparici)

POEMAS ENCADENADOS, CON LAS PARTES DEL CUERPO

Después de haber estudiado los sentidos en Conocimiento del Medio, la mascota nos ha propuesto hacer poemas con las partes del cuerpo. Aqui podeis leer algunos.

LA LENGUA
La lengua sirve para saborear,
para saborear cerezas.
cerezas del cerezo,
del cerezo de mi jardín.
Mi jardín está lleno de flores,
flores rojas y naranjas.
(Denisa Ponea)

LAS PIERNAS
Las piernas sirven para correr,
correr como los lobos.
Los lobos aúllan,
aúllan cuando hay luna llena.
Luna llena, redonda como el sol.
(Andrea Bellés)

LA PIEL
La piel puede se de varios colores,
colores negro como el carbón.
Carbón duro como la mesa,
mesa verde oscuro,
oscuro como el cielo,
cielo azul como el rio.
(Lorena Sales)

LOS DEDOS
Los dedos sirven para escribir,
escribir cosas como las letras.
Las letras están en el abecedario,
el abecedario está lleno de letras,
de letras se hacen palabras,
palabras que forman cuentos.
(Martina Garcia)

LOS OJOS
Los ojos sirven para ver imágenes,
imágenes bonitas y preciosas,
preciosas como el mar.
El mar salado,
salado como la sal,
la sal que pongo en la salsa.
(Ana Tena)

LAS MANOS
Las manos son para coger cosas,
cosas como peras,
peras y plátanos.
Los plátanos están buenos,
buenos como el melocotón.
(Outmane Yechou)

LAS OREJAS
Las orejas sirven para escuchar,
escuchar el canto de los pájaros.
Los pájaros bonitos,
bonitos como los perros.
Los perros son buenos,
buenos como tu.
(Lidia Borrás)

DITES I REFRANYS DEL MES DE NOVEMBRE

Qui sembra per Tots Sants, sembra blat i cull escarabats.
A primers de novembre, el teu foc ja pots encendre.
A Tots Sants, amaga el ventall i trau els guants.
Per Tots Sants, els blats sembrats i els fruits a casa guardats.
Per Tots Sants, i no més enllà, has de sembrar.
Quinze dies abans Tots Sants i quinze dies després, temps de bon sembrar és.
Si en novembre sents que trona, la collita següent serà bona.
Si pel novembre trona,la collita serà bona.
Per tots els Sants, capes i mocadors grans.
Per Sant Andreu, neu per tot arreu.
De Tots Sants a Sant Martí,sembra si vols collir.
De Tots Sants a Sant Martí, onze dies i un matí.
Novembre tronat, mal pel pastor i pitjor pel ramat.
Per Sant Martí, mata el porc i enceta el vi.
Pel novembre tot el blat, al graner o enterrat.
Quan Santa Cecília veges arribar, planta el teu favar.
Per Sant Andreu, si no teniu manta, patireu.
Del novembre cap allà, la manta no la deixes de la mà.
Novembre acabat, hivern començat.
A Sant Martí, iguals el dia i la nit.
De la vinya plantada per Sant Martí, surt el millor vi.
Després de Sant Martí, deixa l’aigua i veu el vi.
Per Sant Martí, se’n va el teuladí.

POR CULPA DE UNA MINÚSCULA...

¿Sabéis qué pasa cuando alguna persona escribe un nombre propio en minúscula? Leed con antención y veréis.

VANESA Y LA MINÚSCULA
Un día yo escribí (vanesa) enminúscula y Martina que era la delegada, escribió el nombre de los que hablaban en la mesa de Vanesa y todos oímos ¡aiii!. martina se levantó, yo le pasé una lupa, todos nos levantamos a ver que pasaba y vimos que habia una cosita muy pequeña. Era Vanesa, yo me fui a la mesa y antes de que Vanesa fuera normal, miré mis hojas de deberes y vi que Vanesa estaba escrito en minúscula. Lo corregí y ala, ala y tres veces ala, Vanesa se fue hiciendo cada vez más ymás grancde. Menos mal que no nos quedamos sin clase.
(Silvia Albert)


MARTINA ES UNA ENANA
La semana pasada un compañero escribió mi nombre en minúscula y ¿sabéis qué pasó? que yo me convertí en un playmobil. Al llear a casa, vino a llamarme una amiga y mi padre le dijo que no estaba. Mi amiga quiso mirar con una lupa y me vieron. Mi amiga puso mi nombre en mayúscula y todo se arregló.
(Martina Garcia)

El misterio de nuestros compañeros
Un día que estábamos en clase, un compañero que se llamaba Joham escribió Andrea y Jose en minúscula. A otro día no aparecían por ninguna parte. Todos los de la clase los buscaron pero no los encontraron. Resulta que estaban escondidos en un rincón de la pared, muy asustados de tanto ruido y tantos pies enormes. Pero al final, Lorena dice: - Mira, playmobils! Vamos a jugar!.
Pero estos hablaban y se asustaron. Al final corrgieron las faltas y se hicieron grandes para siempre.
(Lidia Borrás)

RECOMANEM LLIBRES

A l'aula tenim un espai, al costat de la biblioteca, on recomanen llibres que ens han agradat, als nostres companys. Escrivim aci també les recomanacions per qui vulga llegir llibres molt, molt interessants i divertits.

Recomano EL VIATGE DEL RUTBLAU perquè tenia molts cels distints i era molt divertit (Elia)

MIRA QUINA ESTRELLA. Recomano el conte perquè era d' una estrella que va caure del cel (Lorena)

ELS TRES PELS DEL DIMONI. Recomane el conte perquè es d'una criada que li arranca tres pèls a un dimni es molt divertit. (Martina)

L'ESTEL MOLTÓ. El recomano perquè una ovella va criar un corderet d´or i perquè el corderet va pujar al cel. (Lidia)

Recomano· "El vent esbojarrat" perquè uns porten gorros i altres no.(Cristina Ivan Mihaela)

recommano . "Alicia i els tigres" perguè m'ha agradat molt (Oscar Sirvent Tena)

POEMA AMB ELS NOMS DE LA CLASSE

Després de llegir un poema del llibre "El color del blat" d'Eva Dénia, titulat La classe, l'hem transformat amb els noms de la nostra aula. Aci pots llegir un.

Fani, Ana, Outman
Óscar, Lorena i Linus.
Àngel, Elia, Cristian,
Paula, Lídia i Neus.

Lucas, Silvia,
Alberto i Martina,
Nahika, Maria
Denisa i Cristina.

I el que mai pot faltar:
la mestra, Vanesa Marín.
(Cristian Aparici)

REFRANYS I DITES DEL MES D'OCTUBRE

L’octubre mai no és fred,amb borregó i foguet.
Octubre, octubret, s’enduu la calor i ens porta el fred.
El bolet i el moixernó, de l’octubre és el millor.
Octubre humit, la fruita ha podrit.
De l’aigua d’Octubre i del sol de Maig, en neix el blat.
L'octubre fred, mata el cuquet
Si l’octubre és fred,no tingues animals al descobert.
Per l’Octubre, fuig de l’ombra i busca el sol.
Quan l’octubre va a la fi,tords i guatlles són aquí.
Per Sant Crispí,el most ja és vi.
Per Sant Narcís, cada mosca en val sis.
Quan l’octubre és arribat, sembra el sègol, l’ordi i el blat.
Si a l ‘Octubre fa bon fred, mor el cuquet.
Quan l’Octubre ja és finit, mor la mosca i el mosquit.
Si a l’octubre plou, el rovelló mou.
Per Sant Simó,mor la mosca i el moscó.
Per Sant Lluc,posa les olives en suc.
Quan trona pel mes d’Octubre, neu segura.
Si vols tenir un bon favar, sembra’l per la Mare de Déu del Pilar.

DESCRIBIMOS A UN COMPAÑERO

Hoy en clase de castellano hemos descrito a un compañero o compañera de clase. Cada uno ha cogido un papel dondes estaban los diferentes nombres y ha descrito a la persona que le ha tocado. Aqui podeis leer como son Silvia y Outmane.

SILVIA

Silvia es alta, tiene el pelo castaño y corto y los ojos marrones. Lleva una camisa blanca, unos pantalones rojos y unas zapatillas rojas. Es simpática y trabajadora. En clase está callada, hace los deberes y tiene 8 años. Le gusta la pizza, los macarrones y jugar a fútbol. Es del Barça.

(Elia Tena)

OUTMANE

Outmane es moreno de pelo y de piel, es alto, viste con manga corta y pantalón largo. Tiene los ojos marrones oscuros. Es simpático, hablador y le gustan los espaguetis, la pizza y la manzana. No hace los deberes, le gusta jugar con la DS, con el ordenador, a la Wi y en la calle. Le gusta ver la tele, es del Madrid y juega a fútbol en el equipo de la escuela..

(Lorena)

ELS OFICIS

Aprofitant que estem estudiant l'abecedari i el diccionari, hem realitzat una activitat referent als oficis. Així, casdascú ha pensat un ofici que comence per cada lletra de l'abecedari i ha escrit el que fa la persona que es dedica a aquest. Mireu, mireu, si hi ha.

L'agranador agrana el carrer.
El bomber apaga el foc.
El carnisser talla la carn
El dentista empasta les dents
L'esportista corre.
El farmacèutic ven xarop
El gondoler passeja als turistes
L'hostessa ajuda a la gent.
(Andrea Bellés)

La infermera cura ferides
El jardiner planta plantes
El llaurador llaura
El músic toca una cançó.
El narrador conta històries.
L'obrer fa cases.
El panader ven pa
El químic experimenta.
(Neus Monfort)

El ramader cuida el ramat.
El sabater arregla sabates.
La taquillera ven entrades.
L'uròleg cural els renyons.
La veterinària cura els animals.
El xocolater ven xocolate.
El zoòleg treballa al zoo.
(Lidia)

POEMES PERSONALITZATS/ ACRÒSTICS AMB EL NOM

Avui hem regalat poemes als companys que celebren durant aquest mes el seu aniversari, així com als que el celebraren durant el mes d'agost. Si voleu, podeu llegir alguns:

Creativa i "juguetona"
Riallera com les papallones
Inquieta com les seves amigues
Suau com els núvols
Treballadora com les formigues
Imaginadora d'històries
Nerviosa
Amable com sa mare.
(Alberto Falcó)


Cristina és natural
Rosa i elegant
Italiana o valenciana
Simpàtica com la seua amiga Ana
Treballadora com una calculadora
Igual que una floreta
Natural i de color roseta
Així és la nostra amigueta
(Elia)

Alegre i bonica com les estreles
Narradora de contes fantàstics
Amiga dels seus amics
(Alberto)

Amable com una sirena
Narradora de llibres
Abella de mel
(Denisa Ponea)

Amable com la seua àvia
Nou com les coses
Gegant com un arbre
Elegant com un nuvi
Llest com ningú.
(Lorena Sales)

Alegre company
Noble cavaller
Generós i gentil
Enamorat com un nuvi
Llum del sol
(Paula)

PREMIS BLOCS CATALUNYA

AVUI HEM SABUT QUE EL NOSTRE BLOC HA SEGUT ELEGIT COM UN DELS FINALISTES EN ELS PREMIS BLOCS DE CATALUNYA, EN LA CATEGORIA D'EDUCACIÓ. MOLTES GRÀCIES A TOTS ELS QUE ENS HEU VISITAT I VOTAT!


Vanesa

Podeu veure diferents enllaços on apareixem com a finalistes, així com notícies relacionades:


stic.cat

xtecblocs

osona.com

vinaros news

comarques nord

En l'entrega de premis a Vic es va conèixer el bloc guanyador en la categoria d'educació, sent aquest: Educació emocional, una filosofia de vida. Enhorabona

NOU CURS ESCOLAR

Un nou curs escolar comença, i amb ell, uns nous alumnes amb molta il·lusió i ganes de treballar. Esperem que als lectors d'aquest bloc els agraden les nostres produccions, a l'igual que les dels nostres companys, que ja han passat a 5é.

Els i les alumnes de 3r de Primària.

REFRANYS I DITES DE SETEMBRE

Sol setembrer, madura el codonyer.
Setembre nevat, bo per al blat.
Setembre boirós, graner polsós.
Pel setembre, qui tinga blat que sembre.
El setembre és veremador, i es fa vi del bo i millor.
Al setembre, el vi està per vendre
Al setembre comença l’escola, i també la xerinola.
El setembre s’emporta els ponts o eixuga les fonts.
Pel setembre els trons,ni dolents ni bons.
Pel setembre cull les pomes, abans no vinguin les bromes.
Lluna setembral, la més clara de l’any.
Per la Mare de Déu de setembre, els raïms són bons per a pendre.
Si per Santa Creu fa bon vent, collita d’olives per a l’any vinent.
Febres setembrals, o llargues o mortals.
La bona fusta per obrar, pel setembre l’has de tallar.
Per Sant Mateu, l’estiu adéu.
Per Sant Miquel, els camps esperen aigua del cel.

REFRANYS I DITES D'AGOST

Per l’Agost, bull la mar i bull el most.
Most d’Agost, mal color i pitjor gust.
A l’agost, la dalla no té repòs.
A l'agost, figues i most
Clara és la lluna d´Agost, però la de Gener, encara ho és més
Allò que agost madura, setembre assegura.
Quan l’agost plora, la verdura és bona.
Per Sant Ramon, oronetes per tot el món.
Per la Mare de Déu d’Agost, a les set ja és fosc.
Aigua per la Mare de Déu d’agost, treu oli i aigua al most.
L’agost els pastura, i el setembre els madura.
Sant Bartomeu aboca l'aigua pertot arreu
Xàfecs d'agost, bolets en abundor
Les gallines d’agost, les més ponedores són.
Per l’agost, plou quan és fosc.
Si vols tenir un bon most, cava la vinya a l’agost.
Per l'agost, el bestiar de llana es mor de gana
Per l'agost, l'aigua del cel fa bona mel
Sant Roc passat, temps canviat.
Quan no plou per l'agost, pateix el camp i pateix el bosc
A l'agost, pluges o tronades a la tarda i a la nit
L’aigua d’agost, fa espès el bosc.
Després d'Agost, Castalla.
El bon nap, per sant Llorenç vol ésser nat
Quan arriba l'agost, prepara la bóta per al most.
Si no plou per l'Agost, no gastis diners en most
Trons d'agost grans raïms i bon most
Qui cava per l'agost, omple el celler de most
Rosades d'agost, bona mel i bon most
Al mes d'agost bull la mar i bull el most
Cada cosa al seu temps, i les figues a l'agost
Per l’agost la perdiueta, es vesteix de donzelleta.
Per la Mare de Déu d'agost pinta el raïm, i per la de setembre ja es pot collir
El mes d'agost, per les pastures és el pitjor.
Ni per l'agost ni pel gener, no estiguis al sol sense barret
No diguis oliva, que a l'agost no sigui eixida

REFRANYS I DITES DEL MES DE JULIOL

Juliol sense rosada, duu la pluja amenaçada.
Al juliol treu la garba al sol
Qui no bat pel Juliol, no bat quan vol.
Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits.
La bona col, ha d'ésser feta pel Juliol.
Amb bon sol, bat al juliol
En juliol, la garrofa es posa de dol, i el raïm també en vol
Si no regues pel juliol,
tot l’any el camp se’n dol.
Al mes de juliol, a l’era hi fa bon sol.
Abella de juliol, el cap li dol
Aigua de juliol encén el sol.
En juliol, agafa el cabàs i ves al mallol.
Al juliol, la roba tota al vol
A primers de juliol, sembraràs el fesol.
El bon nap, per Sant Jaume ha d’ésser nat.
Per la Mare de Déu de juliol, sembra el fesol
Sant Benet plorós, juliol plujós
Qui sembra espinacs pel juliol en menja quan vol.
Sant Pere plujós, juliol profitós
Aigua de juliol omple el cossiol.
Pel juliol, asseca les figues al sol.
Per juliol, la corbella al coll.
Per Santa Carmeta, tothom menja carneta.
Pel Juliol, sega qui vol.
Pel Juliol, ni dona ni cargol.
Pel juliol, amb poc foc bull el perol.
Pel juliol, la forca al coll.
Nit de juliol, pluja no vol.
Qui no es banya pel juliol no es banya quan vol.
Pluja per Santa Margarida, pluja maleïda.
Als darrers de juliol, una hora menys de sol.
Pel juliol molt soroll i no plou.

ACOMIADAMENT

Avui s'ha acabat el curs escolar i amb ell la participació activa en aquest blog. Ara deixarem pas a uns altres xiquets que segur que també ho faran igual de bé que nosaltres.

Esperant que us hagen agradat els notsres treballs i hageu gaudit llegint-los, ens acomiadem: Enric, Maria, Adrian, Neus, Ana, Joan, David, Rubén, Manel M., Francesc, Miguel, Sergi, Manel P, Eric, Javier, Youness, Diego, Ferran, Andrea i Alba.

Fins la pròxima!!

Aci us deixem un dels murals que vam fer a classe amb els nostres treballs

EL NOSTRE BLOG DESTACAT AL 3cat24

Quina setmana més carregada d'emocions! Diumenge tota la classe ens translladàvem fins l'Espluga de Francolí per rebre un dels premis Baldiri Reixac i avui ens informen que el nostre bloc, hui, és el destacat al 3cat24, pàgina web de notícies de TV3 i Catalunya Ràdio, com a Bloc dia.
Podeu veure-ho a les imatges que la nostra mestra ha capturat de la pàgina.

EL NOSTRE REFRANYER

Després de rebre aquest matí, un dels setanta premis Baldiri Reixac, us presentem alguns dels refranys elaborats per nosaltres, per tal que els pugueu llegir. Esperem que us agraden, tant o més que al jurat.

Si voleu veure l'entrevista per a la televisió i la recollida del premi, entreu en http://www.3x4.info/vilafranca-tv# programa del 8 al 14 de juny.
En la pàgina de l'Ajuntament, podeu llegir la notícia de premsa i veure fotos de l'entrega de premis.

Gat de Gener, menja codonyer.
Si no plou al gener,segur que plou per febrer
Al gener, no sigues matiner.
Després de gener no tingues por del carnisser.
Pluja per gener,i també per febrer.
Pel Gener, no siguis carnisser.
Per febrer, busca a Paco a Pedreguer.
Pel febrer, set cabres i un masoveret.
pel febrer, dues cabres i un cabrer.
Febrer ventós, és crema un ós.
Quan pel març trona, balla la dona.
Quan pel març trona, la vaca és bona.
Si l'abril venteja, busca una corretja.
Si l'abril venteja, la teva iaia toreja.
Per sant Vicent, veste’n corrent.
De prop o de lluny, sempre veuràs un puny
Al juliol menja't una col.
Per Santa Carmeta fa molta oloreta.
Per Santa Carmeta hi ha una floreta.
El bon nap, per Sant Fermí està tallat.
A l’ agost compra't un gos.
Setembre boirós, poc home gros.
Per la mare de Deu del setembre, es veu un bou al pesebre.
Quan l'octubre va a la fi, tots els xiquets van en monopatí.
Qaun l'octubre va a la fi, planta un pi.
Per Sant Honorat, el sol torrat.
Qui en desembre ha de festejar, algú li pot renegar
Qui per desembre ha de festejar, que no vaja voral al mar.
Quan per desembre canta el mussol, es menja el poll.
Quan per desembre canta el mussol, l'oratge tria la col.
Per Nadal, sempre ve un pardal.
Per Nadal, galls i gallines al seu pal.
Per sant Silvestre, quin empastre!
Qui de la muntanya es vulgui enamorar, beurà aigua i amoniac.
Qui tingui força al braç,que es pose un llaç.

PER CULPA D'UNA MINÚSCULA...

Sabeu què passa quan cap xiquet escriu un nom propi amb minúscula? Doncs que eixe poble, persona, país.... es fa xicotet, xicotet... mireu quines coses ens han passat a nosaltres, per no posar una majúscula:

Per culpa d’una minúscula... hi ha coses xicotetes.

Hi havia una vegada, Francesc, el meu cosí, escrigué Guadalupe, Diego i Gaspar en minúscula. Guadalupe es convertí en una pota de formiga, Diego en un fideu i Gaspar ja no podrà portar més joguets per què ara és un pèl. No podrà portar regals, i a més a més, si jo seiera a la seva falda, l’aplastaria.

Després Youness posà Manel en minúscula i Manel Monfort i jo ens ferem xicotets, i Youness ho corregí, perquè tornarem a ser grans.

(Manel Prades)

La Minúscula

Un dia Youness, a l’hora de llengua valenciana, escriguí Manel en minúscula, i jo i el meu company Manel ens convertírem en ninots.

Quan isquérem al pati, una xiqueta de tres anys ens agafà als dos i ens portà a la seva casa. Quan tornà a l’escola, estàvem dins de la seva motxilla, allí tancats.

Quan a la nostra classe, la mestra corregí la falta, ens férem grans dins de la motxilla i tots els xiquets de tres anys, fins i tot la mestra, es desmaiaren.

(Manel Monfort)

¡AY ALEX !

Hi havia una vegada un xiquet que es deia Àlex; un dia a l’escola va posar Andreu en minúscula i Andreu es va fer molt molt menut. A l'eixir de l’escola venia sa mare a replegar-lo, però van eixir tots els xiquets menys ell. La mare es preguntava on estaria el seu fill perquè no eixia. Aleshores la mare va pensar en preguntar però no va aclarir res i se'n va anar a casa.

Per la nit li ho va preguntar a son pare però no s’havia enterat de res. On va posar Alex eixa falta tant tant grossa era un examen, la mestra va repartir els exàmens i el d’Andreu se’l va quedar. Al dia següent com ja havia corrregit els exàmens Andreu va aparéixer una altra vegada i tot tornà a la normalitat.

(Alba Vives)

ELS OFICIS

Sabeu la quantitat d'oficis que existeixen amb cada lletra de l'abecedari? aci us deixem alguns, junt amb la seva tasca.
L’atleta corre carreres,
El bomber apaga incendis,
El cultivador cultiva cols,
El domador doma lleons,
L’escriptor escriu llibres
El forestal cria cavalls,
El gondoler porta gòndoles,
L’hostessa reparteix cafès.
(Javier Soligó)

L’il·lustrador fa dibuixos,
El jardiner rega les flors del jardí,
El llaurador planta les patates,
El militar va en el tanc,
El nedador guanya molt,
L’obrer arregla cases,
El pilot condueix l’avió,
El quiosquer ven revistes.
(Alba Vives)

El ramader cuida el ramat,
El sabater ven sabates,
El teixidor teix la roba,
L’universitari estudia molt,
El violinista toca el violí,
El xocolater fa xocolata.
El zoòleg cuida el zoo.
(Maria Bellés)

POEMES PERSONALITZATS/ ACRÒSTICS AMB EL NOM

Aci teniu alguns dels poemes que regalem als nostres companys pel seu aniversari.

Fort cosí
Ràpid com una llebre
Amable com un cadellet
Nedador com el dofí
Cuidador d’animals
Enemic de la guerra
Susurra per la nit
Carinyós amic.
(Manel Prades)

Fort com un goril·la
Elegant com un elefant
Romàntic com una rosa
Rabiós com un altaveu
Arrugat com una granota
Net com una limusina.
(Diego Tena)

Jardiner de jardins
Original com la cal
Alegre com la flor
Navegant de mars.
(Sergi Prades)

Mag màgic
Astronauta famós
Nadal dels meus somnis.
Elegant cantant
Llest com ell sol.
(Enric Beltrán)

DITES I REFRANYS DEL MES DE JUNY

Al Juny, l'estiu no és lluny.
Pel Juny, cada gota com el puny.
Pel Juny, el bou no és junt al jou.
Pel Juny, la falç al puny.
Aigua per Sant Joan, celler vuit i molta fam.
Aigua de Sant Joan, no dóna ni vi ni pa.
Aigües de juny, mals solen dur
Al juny, corbella al puny i la roba lluny
Per Sant Pere i Sant Feliu, l’avellana surt del niu.
Per Sant Joan, agafa les espardenyes i fot el camp, si no, passaràs fam.
D'olives, una per Sant Joan i cent per Nadal.
Pel juny, l'albercoc, en vuit dies és groc
Pel juny, molt sol i molta son
Juny plujós, garbé polsós
Per Sant Joan, creix l'arbre i creix l'infant.
Les herbes de Sant Joan tenen virtut tot l'any.
Per Sant Joan, el primer bany.
Llaura per Sant Joan, si vols menjar bon pa.
Per Sant Joan, el blat al camp; per Sant Pere, el blat a l'era.
Els focs de Sant Pere se salten per darrere, i els de Sant Joan, se salten per davant
Qui de la muntanya es vulgui enamorar, per Sant Joan hi ha d'anar.

REFRANYS I DITES DEL MES DE MAIG

El maig deixa l’ordi granat, i el blat espigat.
Sembra el julivert pel maig, i tot l’any en tindràs.
Aigua de Maig fa créixer el cabell un raig.
La llenya de maig,la millor de tot l’any.
Si vols tenir bon cigronar, el primer de maig l’has de sembrar
És bon Maig si no deixa la bassa plena.
Fang de maig, espiga d’agost.
Maig ventós, pel mar perillós.
Pel Maig el rossí es torna pollí.
Maig ventós i juny calent, fan bon vi i millor forment
Pluja de Maig, collita segura.
Ningú s’alabi del blat,fins que el maig sigui acabat.
Maig núvol i juny clar, pa per tot l’any.
Maig ventós i juny calent, fanbon vi i bon forment.
Pel Maig, cada dia un raig.
Maig núvol i juny clar, pa per tot l’any.
Quan Sant Isidre és arribat, tot el blat ja és igualat.
Maig humit, fa el pagès ric.
El maig deixa l’ordi granat, i el blat espigat.

GREGUERIAS CON LAS LETRAS DEL ABECEDARIO

¿Os habéis parado a pensar alguna vez en qué se parecen las letras del abecedario? Probarlo y veréis que divertido es. Nosotros hoy lo hemos hecho en el aula y nos han salido cosa fantásticas. Os dejamos unos ejemplos, aunque en clase nosotros también lo hemos dibujado.

La A es una casa.
La C es una luna.
La D es una mujer embarazada.
La E es una estantería.
La F es una taquilla
La G es una cuerda.
La H es una barra de atleta
La I es un gallato.
La I es un bastón.
La J es una ancla
La L un martillo.
La M son unas montañas.
La O es una cara.
La O es el sol.
La P es una bandera.
La Q es una persona con un chupachups.
La Q es un hombre fumando.
La R es una mariposa con la ala rota.
La R es una hacha.
La S es una cuerda.
La T es una mesa.
La U es un vaso.
La V es una barquilla
La Y es una escoba del revés.
La X es una cereza.

POEMAS ENCADENADOS

Después de haber leído unos poemas de Juan Ramón Jiménez, y cogiendo como plantilla uno de ellos, hemos inventado nuevos poemas.

El águila

El águila tiene un diente

El diente tiene sangre

La sangre tiene microbios

Los microbios tienen burbujas

Las burbujas tienen ratas.

La rata

¿Qué tiene la rata?

La rata tiene cola

La cola tiene el queso

El queso tiene un ratón

El ratón tiene piojos

Los piojos tienen pelos.

PON UN ELEFANTE EN TU PISO

Així es titula el llibre que el drac de Sant Jordi va repartir als alumnes d'Educació Infantil de la nostra escola. Amb motiu de la visita de l'autor i il·lustrador, cada curs, va fer en gran, els diferents elefants que apareixen en el llibre. Aci teniu el nostre, realitzat amb collage.

PREMIS BALDIRI REIXAC

AVUI HEM REBUT UNA CARTA INFORMANT-NOS QUE HEM SEGUT ELEGITS COM A GUANYADORS, D'UN DELS PREMIS DE BALDIRI REIXAC,AMB EL TREBALL: "EL NOSTRE REFRANYER"

El dia 7 de juny ens n'anirem a Espluga de Francolí, a recollir el premi.

ANTÒNIMS AMB ELS ALIMENTS

Avui hem treballat altra volta els antònims, però esva vegada ens hem centrat en adjectius referents als aliments. Mireu quins poemes hem inventat:

Els teus ulls són calents com el foc.

L’amanida és bona com tu.

Tu eres dolça com el xocolate.

La gamba està cura com el carranc.

La teua mirada és àcida com la llima.

I tu eres sucosa com la taronja.

(Adrian Caia)

El pernil està salat com els teus ulls.

La pera està amarga com la pedra.

La llima està àcida com el carbó.

La sopa no és bona quan no té peix.

La teua mirada és àcida com la coca..

La gamba està salada com el teu cos.

(Sergi Prades)

El pastís és dolç quan el mires.

El pernil és salat com el mar.

La mandarina és gustosa quan la menges.

La coca és insípida quan la mires.

La poma està amarga quan està podrida.

La llima és àcida com la teua mirada.

(Eric Sales)

La llet està calenta quan la poses a escalfar.

Les creïlles estan roïnes quan no poses res.

Els pastissos estan salats quan els tires sal.

La carn està crua quan no la cous.

El pa està sucós quan el mulles a la sopa.

L’aigua està gustosa quan la poses al Mediterrani.

(Rubén López)

La sopa està calenta quan ix del microones.

Les sardines estan roïnes quan ixen del mar.

El pernil està salat quan té molta sal.

La truita està cuita dins de l’olla

El calamar està àcid a la caixa.

El fideu està gustós per què és molt bo.

(Ferran Tena)

REFRANYS I DITES DEL MES D'ABRIL

A l'Abril, aigües mil.
Abril finat, hivern acabat.
Abrils i senyors, tots traïdors.
Abril mullat, bo pel blat.
Per l'Abril, cada gota en val mil.
Per l'Abril, flors, olors i predicadors.
Si l'Abril venteja, és que encara marceja.
Si no plou per Sant Jordi, tururut ordi.
Si no vols menjar sopes tot l'estiu, sembra pèsols per l'Abril.
Si a l'Abril sents tronar, ordi i blat no en faltarà.
Per l'abril, de matinet, que a gust s'està al llitet
Per l'abril, no et treguis ni un fil.
Crema més el sol d'Abril que el de tot l'estiu
De principi a fi, l'Abril sol ser roí.
Fins a setanta d'abril no et llevis un fil.
Gelada abrilera, fam al darrera.
Gelada d'Abril, fam per tot l'any.
Per l'Abril, arrenca un card i en naixeran mil.
Per Sant Jordi, espiga d'ordi.
Si per l'Abril el cucut no ha vingut, o és mort o s'ha perdut.

POEMES AMB ELS COLORS

Us heu parat a pensar la quantitat de coses que hi ha d'un color determinat?
Avui, a classe hem fet poemes dedicats als colors.

EL COLOR BLAU

Blau és el mar,
Blau és el cel.
També blau és el gel,
I aquell riu pel que passa el vent.
Blau, el color que més m’agrada.

Blaus són els teus ulls,
també blava la teva camisa.
Blava és aquella ploma,
que va caure un dia de pluja.
Blau, el color que més m’agrada

(Javier Soligó)

El blau és el mar,
les llàgrimes dels núvols
que estan en el brillant cel,
que il·lumina els oceans
de xocolate i caramel.

Hi ha moltes banderes blaves:
el fons del Principat d'Astúries i Melilla,
també franges d'Illes Canàries i Galícia,
no es pot oblidar la franja de la C. Valenciana,
la meua Comunitat, la meva Illa.

(Manel Prades)

ELS ANTÒNIMS

Heu pensat alguna volta en què les persones ens podem trobar de moltes maneres diferents? Podem estar tristos, alegres, contents, avorrits, còmodes... segons la situació. Per aquest motiu, la mestra ens ha anat pregutant a cadascú, com estem o ens sentim, hem escrit també els contraris, i després, hem escrit poemes. Mireu, mireu:
Estic alegre quan ix el sol,
Estic trist quan plou,
Estic mullat quan em banyo.
Estic sec quan fa calor.
Em sent lleuger quan faig exercici i
Em sent pesat per què estic cansat.
(Javier Soligó)

Estic nerviós quan faig un examen,
Estic tranquil en el sofà,
Em sent vell quan estic cansat,
Em sent jove quan estic tranquil.
Estic sol quan no hi ha ningú,
Em sent acompanyat quan estic amb la família
Estic mullat quan estic a la piscina.Estic sec quan estic a casa.
(Manel Monfort)

PARAULES COMPESTES

Avui hem fet una activitat ben divertida. Hem escrit a la pissarra moltes paraules simples i hem anat juntnat algunes formant paraules compostes ben estranyes. Després hem escrit les definicions d'aquestes paraules.
Girabrisa: És un aparell que gira la direcció de la brisa.

Penjaclosques: és un penjador que tenen les tortugues per a penjar les closques.

Trencallaunes: és una màquina que trenca les llaunes si se arrimen les llaunes i les trenca a trossets.

Rentapeus: una màquina que servia quan no estaven els bidets per a rentar els peus a la gent quan estaven molt bruts.

Girallaunes: és una atracció molt famosa que la gent puja i s’asseu a una llauna i comença a girar.
(Alumnes de 4t)

ELS PREFIXOS

Us imagineu, canviar els prefixos a les paraules o posar prefixos a paraules que no en porten? Proveu i veureu quines paraules més divertides ixen. Nosaltres ho hem fet i a més, hem escrit les definicions d'aquestes noves paraules.

DESAQUÀTIC: És un líquid congelat que es desfâ per què una estufa el calenta.
SUBSÍLABA: Paraula que està amagada davall d’algunes síl·labes acabades en –or.
SUBORDINADOR: Que des de fa 100 anys els ordinadors els usen els talps.
SUBTUNEL: és un tunel que hi ha davall d’ alguns túnels on habiten dracs.
TRICORRECTE: Màquina que et corregeix tres assignatures a la vegada, molt útil per als mestres.
PREPOBLAT: Un poble que estava poblat abans de fer-lo i després de fer-lo no estava poblat.
BIESCOLAR: és una escola que esta partida en dues parts.
ANTITAPAT: Algun objecte que ha d`estar destapat per a poder guardar coses dins.
SUBTERRORISTA: persona que va baix terra robant a les escoles amb una mascota, el talp.
INAQUÀTIC: suro fabricat a Macedònia que no pot flotar de cap manera.
DESMARÍ: Persona aqui no li agrada nadar per baix de l'aigua.
(alumnes de 4t)

RODOLINS

Seguint amb la tasca dels rodolins, n'hem inventat alguns: Jo me’n vaig, pel mes de Maig. (Manel Prades) Filigiliberto està molt boig, i té un estoig de color roig. (Francesc Monfort) Un home que llig va demanar un desig . (Diego ) Si trona al mes de maig igual cau algun raig (Manel)

REFRANYS I DITES DE MARÇ

De flor de Març, fruit no en veuràs.
La lluna vella de Març, no marxa sense glaç.
Març, marçàs, de l'ovella en fas pedaç.
Quan al Març trona, l'ametlla es bona.
Si no podes pel Març, no veremaràs.
Pasqua marcenca, fam primerenca.
Març ventós i Abril plujós, fan el Maig florit i formós.
Març marçador, que de dia fa fred i de nit calor.
Vent al març, fred abril i maig.
El sol de març porta refredats.
A Sant Josep, el cep descobert.
Març ventós i abril plujós, fan ésser el pagès orgullós.
Qui tingui força al braç, que cavi pel març.
Pel març, la falceta al braç.
Si el bou vols engreixar, de mig febrer a març l’has de pasturar.
Pasqua marçal, porta mal any.
Sol de març, pigues i barbs.
Pel març, corre el diable per totes parts.

FAULES

A la nostra classe ens agraden molt els animals,i per aquest motiu, hem escrit algunes faules, com aquestes:


EL RATOLÍ I EL COLOM

Açò era una vegada, un ratolí que entrà a un mas molt gran, tan gran que es perdia entre tantes habitacions. A l’entrar on estava el rebost, li aparegué un gat i se n’anà corrent per què no se’l menjara. Entrà a una gàbia i va veure un colom, i el lliurà. El colom li ho agraí molt.
El ratolí, després de salvar el colom, li entrà gana, i tornà al rebost, i menjà pernil. Després va veure un conill i digué el ratolí:
- Hola conill.
El conill contestà:
- Hola ratolí.
El conill es feu amic del ratolí i el ratolí es feu molt content i xarraren un poc fins acabar-se tot el menjar. Al cap d’un ratet, el ratolí entrà dins d’un poal per passar la nit, i la passà molt tranquil i descansat.
Al matí no podia eixir i per una finestra, entrà el gat que se’l volia menjar, però... a l’obrir la boca ZASSS! El ratolí estava volant, per què el colom l’havia salvat, i es feren molt amics.
(Miquel Pitarch)


LA FORMIGA I EL COLOM

Una vegada, en un bosc hi havia una formiga. Un dia la formiga se’n va anar a pescar al llac. Però, va caure en una fulla i es quedà enmig del llac. No podia eixir. De sobte, per allí passà un colom, i el va veure exclamant:
- Ajuda, ajuda!
Com va veure que patia, el colom va salvar a la formiga.
- Gràcies, gràcies, què puc fer per tu?- preguntà la formiga.
- No ho sé- va dir el colom.
A l’altre dia, al bosc, va anar un caçador. Va veure el colom en una branca i el va apuntar. La formiga va avisar al colom, però aquest no el sentí. La formiga, per què el caçador no la matara, li va mossegar el dit del peu i el caçador es va ficar a saltar de mal. Va caure al llac, i el colom i la formiga es van fer molt amics. El caçador no tornà més i no els molestà mai més.
(Javier Soligó)