Són molts els poetes que han escrit i escriuen sobre el seu poble. Lluny del meu poble per uns dies i pensant en ell, vull deixar-vos un poema de Vicent Andrés Estellés i un altre de Bofill, Puig i Serrat anomenats El meu poble. Espere que vos agraden.
EL MEU POBLE
El meu poble no té riu,
ni té unes nobles ruines.
A Nadal té coques fines,
a l'estiu tot el món riu.
Entre nadal i l'estiu,
són els melons de tot l'any.
Dicten l'ira i l'afany,
l'esperança i el neguit.
De nit tot el món al llit,
de dia la clau al pany.
(Vicent Andrés Estellés)
EL MEU POBLE
El meu poble té una plaça,
plena d´arbres i de sol,
s´hi passeja el senyor alcalde
i també tothom que vol.
El meu poble té una escola,
una ermita i un mercat,
tot de cases rialleres
amb flors blanques al terrat.
El meu poble té tavernes
on s´hi beu tant vi com cal;
si la gent fa massa gresca,
hi ha també un municipal!
plena d´arbres i de sol,
s´hi passeja el senyor alcalde
i també tothom que vol.
El meu poble té una escola,
una ermita i un mercat,
tot de cases rialleres
amb flors blanques al terrat.
El meu poble té tavernes
on s´hi beu tant vi com cal;
si la gent fa massa gresca,
hi ha també un municipal!
( Bofill. Puig. Serrat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario