El blog en altres llengües/ el blog en otras lenguas:

martes, 26 de junio de 2018

ESCRIVIM TEXTOS TEATRALS

En classe hem treballat el teatre i hem llegit l'obra "La gallina que pogué regnar" de Carles Cano. En equips també hem inventat petites escenes de teatre.

ELS ROMANS

CÈSAR: Romans, anem a lluitar demà per la nit al castell d'Octavi August.
TOM: Però mon senyor, només som 50 romans.
CÈSAR: Doncs, cridarem a Bill i així serem 2.050 romans.
TOM: D'acord mon senyor, anirem ara mateix.
(Per la nit van vindre Tom i Bill en les 2.000 romans)
CÈSAR: Per fi esteu ací.
(Ja va passar l'altre dia)
MARTA: Jo vos vaig a preparar el menjar.
LAURA: I jo vos vaig a preparar els vestits.
JOAN: Jo vos prepararé els escuts, les espases i les cascs.
(Per la nit)
TOM: Aneu a atacar mon senyor.
CÉSAR: Aneu a atacar ja!
TOM: Val.
MARTA: Jo ja tinc el menjar preparat per a la trajectòria.
LAURA: Jo ja tinc els vestits preparats.
JOAN: Jo ja tinc els escuts, espases i els cascs preparats.
TOM: Val romans, anem.
BILL:  Mon senyor, estic sentint uns sorolls que cada vegada se senten més fort.
AUGUST: Mira per la finestra.
BILL: Val, mon senyor.
(Mira per la finestra)
BILL: Oh, mare meua! Ens estan atacant, August!!
AUGUST: Vés i prepara les tropes.
BILL: Val, mon senyor.
TOM: Ataqueu, arquers!
BILL: Soldats, prepareu els escuts que ens estant atacant els arquers.
TOM: Ataqueu els dels cavalls!
BILL: Ataqueu els dels arquers!
TOM: Prepareu els escuts.
SOLDATS: Mamàààa`!! Els cavalls estan morint tots, ens anem a caure dels cavalls!
BILL: Ataqueu romans, i que no quede ningú.
TOM: Arquers, ataqueu. Fiuuuuuu!
BILL: Oh, no! Han mort la meitat dels romans i damunt ens estan atacant.
BILL: Prepareu les fletxes arquers, fiuuuu
Ataqueu, romans, els del castell, tireu boles de foc.
BILL: Hem guanyat!!!!!

(Nayara i Óscar Cumba)

MARTA I EL SEU GERMÀ JORDI PERDUTS EN LA SELVA

(Eren dos germans que estaven en casa. I els seus pares estaven enfadats amb ells)
PARE: Xiquets, a la vostra habitació!!
MARE: Vinga, feu cas al vostre pare!!
(Els xiquets estaven molt enfadats i van decidir que per la nit se n'anirien a la selva)
MARTA: No és just!
JORDI: Tens tota la raó.
(Va començar a fer-se de nit i els xiquets van començar a fer les maletes)
MARTA: Vinga Jordi.
JORDI: Però Marta, hem d'anar al supermercat a comprar menjar, vinga, agafa la targeta!!
(Els xiquets van anar molt ràpid al supermercat, a les 9:00 hores tancaven. Van comprar una tenda d'acampada i molt de menjar. Es van gastar 200 €)
(Se'n van anar corrents a l'autobús i l'autobús els va deixar a la selva. Els pares van anar a l'habitació dels fills i volien dir-los que ho sentien molt)
PARES: Xiquets, ho sentim molt!!!
MARE: Els xiquets no estan!!!
(Els pares van cridar a la policia per a que buscaren als seus fills. Els xiquets estaven perduts en la selva, van trobar una cova i es van refugiar allí.)
MARTA: Jordi! Fem foc que tinc molt de fred!
JORDI: Val, fem foc.
(Es va fer de dia, va vindre a la cova una investigadora d'animals i eixa investigadora va cridar als pares dels xiquets perquè vingueren a la seva a replegar-los. En una hora van arribar els pares.)
PARES: Xiquets, heu de vindre a casa amb la vostra família, ho sentim molt, però vos volem molt.
(Al final els xiquets i els pares se'n van anar a casa)

(Érika, Naomi, Balma Sanjuan)



No hay comentarios:

Publicar un comentario