El blog en altres llengües/ el blog en otras lenguas:

lunes, 24 de junio de 2013

ACRÒSTICS AMB ELS NOSTRES NOMS


Simpàtica amb la seua família
Interessada en els treballs de plàstica
Llesta en classe
Visita tot el món
Intel·ligent en Matemàtiques
Amiga meua.
(Leire)


Juga molt bé a la sarrompa
Amic de tots
Increïble amic
Molt llest en les exàmens
Estudiós.
(Carla Mateo)

Silenciosa en els exàmens
Intenta guanyar a tots
Li agraden els patins
Valenta de vegades
Intel·ligent
Amorosa amb el seu germà.
(Adrian Garcia)

Bonica sempre que està de bon humor
Especial per fer coses
Guitarra és el que més li agrada
Oberta a tots.
(Silvia)

jueves, 20 de junio de 2013

ACTUACIÓ FI DE CURS -- LIMBO

Avuí hem anat a la Pèrgona per realitzar les actuacions de fi de curs i els alumnes de 5é hem ballat la cançó de Limbo de Daddy Yankee. Esperem que vos agrade:

miércoles, 19 de junio de 2013

GRÈCIA

Maria, Montse, Neus i Silvia han fet i presentat un bon treball sobre la civilització grega.

EDAT DELS METALLS

En classe hem estat fent treballs sobre la Prehistòria i Edat Antiga. Adrian G, Héctor, Jaime i Jose l'han fet sobre l'Edat dels Metalls.

martes, 18 de junio de 2013

BIOGRAFIES DELS NOSTRES AVIS

Una activitat que ens ha agradat molt ha segut preguntar els nostres avis i àvies sobre la seva vida, com va ser la seva infància, quan van conèixer les seves parelles... per tal d'escriure les seves biografies.

TRINOMIO FANTÁSTICO

En clase hemos inventado historias con la técnica de Trinomio Fantástico. Cada niño ha cogido tres palabras de periódico de una cajita y ha inventado una historia en la que aparecieran las tres palabras que había cogido.


MAYORDOMO, NARANJA, TESORO
Mi familia son papá, mamá, mis dos hermanos, mi abuela, mi tía y yo. Vivimos en una casa muy grande dividida en dos partes y separada por un jardín. En la casa grande viven mi papá, mi mamá, mis dos hermanas y yo, y en la casa más pequeña viven mi tía y mi abuela. Mi madre y mi tía son maestras y cuando terminan las clases organizan la gran fiesta para el casamiento de mi tía. Para que no les moleste me envían20 días con otra tía de mi madre, al palacio. Cuando llegué allí estaba el mayordomo delante de la puerta, me saludó y se llevó mi maleta. Dentro estaba mi tía que me dio un enorme abrazo, la cocinera que me preparó unos pastelitos fritos de membrillo, el jardinero y el chófer, toda la gente del servicio. Mi tía me enseñó la habitación y me recordó los horarios de la cena y la comida. Por la mañana el mayordomo me llevaba el almuerzo a la habitación, me gustaba el olor del zumo de naranja recién exprimida. Los días me pasaban muy rápidos, no quería que llegara el día que tenía que regresar a mi casa. Una tarde ayudé al mayordomo a arreglar el trastero, teníamos que colocar unos muebles. Sin darse cuenta entré en una habitación y vi el tesoro de la familia.
                                                                               (Neus Pascual)

lunes, 17 de junio de 2013

ACRÒSTICS AMB ELS NOSTRES NOMS





Ja quasi s'acaba el curs i per això estem escrivint acròstics a tots els xiquets que els falten, ja que no volem que ningú es quede sense el seu particular poema d'aniversari. Avuí li ha tocat a Raquel,  Maria i Jaime.


 Ràpida corrent
Amistosa amb Montse
Quadriculada amb els deures
Unica per a la seva mare
Especial amb els companys
Li encanta ballar.

(Camila)

Molt agradable
Amistosa amb les seues amigues
Ràpida en els càlculs mentals.
Intèl·ligent als exàmens
Amorosa amb les seues mascotes.
(Adrian Garcia)


Juga bé a la sarrompa
Amic de tots
Increible amic
Molt llest en els exàmens
Estudiós.
(Carla Mateo)

Ràpida llegint
Amable amb la seva família
es Queixa dels que molesten
Unica per als seus pares
Emocionada amb els regals
Llesta als exàmens.
(Nati)




sábado, 15 de junio de 2013

POEMES ENCADENATS AMB LES PARTS DEL COS




 Les orelles són per escoltar
per escoltar cançons,
cançons molt boniques
boniques com l'aigua de la mar,
la mar cristal·lina
cristal·lina com un diamant.
(Camila Cardona)

Les mans són per tocar
per tocar objectes
objectes del món,
del món on vivim.
Vivim en una ciutat
una ciutat que es diu Castelló.
(Leire)

Les orelles són per escoltar
per escoltar parlar les persones
parlar les persones per cotillejar
cotillejar tot el dia.
Tot el dia vaig a la platja
vaig a la platja a banyar-me
banyar-me per a refrescar-me.

(Jorge Hernández)


martes, 11 de junio de 2013

ESLÒGANS / ESLÓGANES



La semana pasada inventamos eslóganes con diferentes productos que tuvieran nuestros nombres.


Chaquetas María,
calor de noche, calor de día.

Con maquillajes Silvia
perfecta cada día.

Librería Camila
para leer un libro cada día.

Zapatillas Mihai
las más guay.

Estuches Raquel
dulces como la miel.

Hula Hops Paula
para bailar en el aula.

Sabatilles i botes Jose
són les que sempre em pose.

Disfresses Begoña,
perdràs la vergonya.

Quadre Montse,
tens de cigonyes.

Bicicletes Andreu

és tot meu.

sábado, 8 de junio de 2013

LLEGENDES DELS NOSTRES POBLES



Fa unes setmanes vam treballar les llegendes i després vam preguntar els nostres pares i avis, llegendes dels nostres pobles. Ací deixem algunes:

L’ENCANT DEL MAS DE ROS

Diu la llegenda que quan els hòmens anaven a segar el blat, les dones o les filles els portaven l’esmozar. En una colla d’hòmens hi havia un que deia que tenia poders:
- Veieu aquella xica tan guapa amb la seua melena? Ara mateix la “convertisco” en serp.
I així ho va fer. El pare de la noia, enfadat, va agafar el falç i el va matar. Al matar-lo la seva filla no tormaria mai més a ser persona.
Diuen que pels camps de Sorita encara es poden veure serps amb melena rosa.
(Maria Catalan)


ELS CUL-ROJOS

Els habitants de Villafamés s'apoden "Cul-rojos" perquè a Villafamés hi ha una roca molt gran i fa molt de temps volien llevar-la i amb cordes la van intentar traure, però la corda se'ls va trencar i van caure una culà i es van rascar el cul.
(Raquel)


MIRACLE DE LA VERGE DE LA FONT DE LA SALUT 

Diuen que un dia uns pastors que cuidaven un ramat d'ovelles van trobar una Verge i la van portar a una cova. Al dia següent no la van trobar. Quan va anar a la cova per visitar a la verge estava en una ermita anomenada la font de Salut. Des de llavors no la van moure del lloc i la gent anava a veure-la i un dia li va demostrar una dona un desig i desde llavors diuen que cura la gent malalta. A canvi la gent li porta un regal i tots són guardats a una habitació de l'ermita de la Font de la Salut.
(Neus)


EL SALT DE LA NOVIA

La llegenda del Salt de la Novia ( Castelló ) tracta de dos parelles abans de casar-se, la novia tendria que precipitar-se a la cascada de
30 m d'altitud i si sobrevivía el matrimoni seria feliç peró quan es va precipitar una altra parella, la novia va ser atraguda d'un remolí del riu i el novio es va llançar per la cascada a rescatar-la i el tris final de lallegenda és que va morir amb la seua parella.
(Jaime)

LLEGENDA DE SAN VICENTE DE PIEDRAHITA

Es conta que fa molt de temps San Vicente anava caminant, quan de sobte va seure a descansar al costat d'una pedra i en eixa mateixa pedra va predicar.
Ara mateix l'església és l'edifici més antic del poble. I es creu que l'altar major està construït damunt de la pedra en la que San Vicente va predicar.  Per això el meu poble es diu“San Vicente de Piedrahita”. San Vicente per ell i de Piedrahita per què  va predicar en una pedra.

(Montse)


EL PONT DEL DIABLE 

Explica la llegenda que una velleta passava cada tarda pel pont per portar aigua d’una font que hi havia a l’altra banda del riu Llobregat. Un dia el riu es va desbordar i s’endugué el pont i la pobre velleta es va quedar sense el seu habitual passeig i sense aigua. Aquella nit, el diable se li va aparèixer a la vella i li va proposar reconstruir el pont, amb la condició d’emportar-se el cos i l’anima del primer que passés. La velleta va acceptar, i el diable va començar a treballar durament per acabar el pont abans que sortís el sol. A l’endemà, quan la velleta anava a pasar, el pont ja estava acabat. Però la dona, abans de passar va deixar anar un gat per passés davant d’ella. Així el diable es va emportar al gat en cos i ànima, i va deixar tranquil·la a la velleta, que va seguir com cada dia anant a la font i tonant, feliç per haver tornat el pont a la població. Des de llavors al pont se’l coneix com: EL PONT DEL DIABLE.

(Begoña)




jueves, 6 de junio de 2013

ALBANIÑA EN CASTELFORTE I

Hoy le ha tocado a otro grupo representar y grabar un fragmento de Albaniña en Castelforte. Tenemos grandes actores en clase.

miércoles, 5 de junio de 2013

ALBANIÑA EN CASTELFORTE

Un grupo de alumnos han querido representar un fragmento de la obra teatral "Albaniña en Castelforte" de Martín Cifuentes. Dejo aquí el vídeo para que disfrutéis igual que lo hemos hecho nosotros en clase.

martes, 4 de junio de 2013

POEMES BESSONS




 En classe hem llegit i comentat el poema “Cançoneta” de Jaume Bru i Vidal i després, cadascun de nosaltres hem inventat un poema bessó a aquest. Ací deixem alguns:

Per la granja de Bernat
passejava una gosseta
un tractor que ha passat
l'ha xafada, a la poteta.
Un gosset molt encantat
li insistia a la pobreta
el tractor s'ha marxat
ella dolorida i trista.
Ara corren gosseta i gosset
agafat de la cueta.
(Neus Pascual)

Per la plaça de la Soletat
corria una gosseta.
Un carret que ha passat
li ha xafat l'orelleta.
Un gosset molt arriscat
l'ha curada, la pobreta.
El carret se n'ha anat
ella plany arropideta.
Ara ploren gossa i gos
agafats de la maneta.
(Silvia)

A la platja de Palamós
passejava una gosseta.
Darrere anava un gos
i li mossegà la coeta.
El gos trobà un ós.
Ella des de la voreta
corre fins al gos
menejant la coeta.
Junts gosseta i gos
es donaven la maneta.
(Héctor Vidal)

Per la ciutat de Castelló
cantava una pardaleta.
Ha passat un carretó
que li ha deixar sense poteta.
Un pardalet molt organitzat
li ha curat la poteta.
El carretó ha fugit rapidet,
ella plany enfadadeta.
Ara ploren pardaleta i pardalet
agafats de la poteta.
(Montse Peris)



sábado, 1 de junio de 2013

EL MÓN DELS LLIBRES

EL MÓN DELS LLIBRES és el títol de la història que inventà Montse per als VIII premis Vicent Marçà i que resultà guanyadora. Dijous Montse ens la llegí directament del llibre on està publicada.



EL MÓN DELS LLIBRES

Hi havia una vegada un xiquet que es deia Joan i tenia deu anys. Però vos estareu preguntant: Què li passava? La veritat és que ningú ho sabia, era un xiquet molt estrany. No li agradava treballar, és a dir, no feia els deures, no llegia... però Joan era un xiquet molt llest, quasi sempre treia molt bona nota en els exàmens, nous, vuits i fins i tot deus, però la professora amb tants negatius per deures i treballs de classe li havia de suspendre les assignatures.
Un dia Joan anava caminant per classe quan... va entropessar i es va caure! Es va girar i va veure una esquerda en terra. Va cridar a la mestra i aquesta va vindre corrent. El primer que va fer era observar si hi havia alguna cosa davall i li va parèixer veure alguna cosa. Aleshores el que va fer va ser alçar l'esquerda i imagineu, baix hi havia un bagul xicotet! La mestra va mirar què hi havia i com va veure un llibre li va dir a Joan:
  • Com que tu te l'has trobat, tu te'l quedaràs, però amb una condició, has de llegir-te'l.
Quan Joan va arribar a casa, el primer que va fer és pujar corrents a l'habitació, deixar la motxilla, traure el bagul i deixar-lo damunt de la taula. Va obrir el bagul i va traure el llibre, però va veure davall del llibre una caixeta. Quan la va traure del bagul no la va poder obrir perquè estava tancada amb un cadenat i va decidir anar directament a obrir el llibre. El va obrir per la primera pàgina i va sortir una llum molt estranya, però en eixe moment van tocar a la porta: toc, toc, toc. Va tancar el llibre i va anar a veure qui era: era Nerea! Una amiga seua del col·legi que venia a llegir el llibre amb ell. Va anar a llegir el llibre una altra vegada però ara, acompanyat de Nerea.
Nerea va obrir el llibre, la llum va sortir i de repent, Bum! Portes i finestres es van tancar i ara la seua habitació era inmensa de gran, era ampla i allargada. Nerea i Joan preguntaren a la volta:
  • On estem?
I una veu va dir:
  • Doncs en el món dels lllibres, on aneu a estar?
  • Qui és, qui ens parla? - preguntaren Nerea i Joan.
  • Ací – digué la veu.
  • On?- preguntaren els xiquets.
  • Ací baix, i em dic Nomi - digué la veu.
  • Ets un gnom, que xulo!
Aleshores Nomi va dir:
  • Benvinguts, voleu buscar el tresor del món dels llibres que ningú ha trobat mai? Conten que és molt divertit de buscar.
  • Sí, per supost - respongueren Nerea i Joan.
  • Doncs a què esperem? Anem - digué el gnom.
En eixe moment Nomi va clicar les mans, Nerea i Joan van mirar cap al cel com Nomi, i van veure una cosa volant lluny que cada vegada s'apropava més i també s'anava distingint. Al fi va arribar, era un llibre volador!
Nomi va dir:
  • No tingueu por que no fa res, per cert, es diu Luck. Pugeu?
Nerea i Joan digueren molt il·lusionats:
  • Clar que sí!
Nomi va traure un mapa, era el que havien de seguir. Quinze minuts més tard van arribar a la primera prova. Es van trobar amb un túnel, aleshores van baixar de Luck i van entrar. El túnel tenia forma de cercle i les parets estaven plenes de números i operacions. Quan estaven a punt d'eixir les sortides es van tancar i van sortir lletres en les que ficava:
Si per la porta vols passar, uns problemes resoldràs, ací va: si tens 3 autobusos transparents, 3 blaus, 5 rojos i 2 verds, quants autobusos hi ha per transportar les persones?
Nerea va dir:
  • Ja ho tinc, tenim 13 autobusos!
Però Joan la va interrompre:
  • Espera, els 3 transparents no els veus i com va a saber la gent que ha arribat a la parada? De cap manera, no existeixen!
Aleshores van dir:
  • Són 10, 10 autobusos!
En la porta va aparèixer: vertader, ja podeu passar.
Van tornar a cridar a Luck que s'havia dormit i van continuar. Quan van arribar a la segona prova, Luck va entrar amb ells per asseguar-los que no es tornara a dormir. Ara hi havia un llapis i una goma gegant i unes disfresses de lletres, hi havia quatre lletres: la L que era la del cognom de Joan, la P la del de Nerea, la U la de Nomi i la A la de Luck. Un espill va aparèixer i una veu va dir:
  • Vos haureu de col·locar per que Lupa haureu de formar, però amb compte haureu d'anar sinò, la goma vos esborrarà.
De seguida Joan va dir:
  • Molt fàcil!
  • No! - exclamà Nerea - si nosaltres estem ordenats, en l'espill no ho estarem i ens borraran, aleshores ens hem de ficar al revés.
Tots digueren que tenia raó. Van completar el nom bé, gràcies a Nerea i el llapis es va elevar fins l'eixida que estava al sostre.
Es van donar compte d'una cosa, cada prova era d'una assignatura. Havien fet matemàtiques i valencià. Els faltava conexiement del medi i castellà, que també les van superar amb èxit.
Al fi van arribar a una porta molt gran que es va obrir. Es trobaven en un habitació amb una clau situada enmig amb un raig de llum, eixe deuria ser el tresor! La van agafar i el terra es va anar cap a baix i de repent els trobaven en l'habitació com si res haguera passat. Les hores que havien passat es van convertir en cinc minuts. El record que els quedava era la clau. Nerea i Joan estaven tristos perquè no tornarien a verue a Nomi i a Luck. Aleshores Joan va dir: Aquesta deu ser la clau que obri la caixeta xicoteta, la van provar i si que era. El que hi havia dins era...
Una figura de Nomi i de Luck a la que Joan apreciaria tota la vida perquè li van fer comprendre que treballar era divertit si mirem la part bona, i així va aprendre una llisó que és que treballar no és avorrit si mires la part bona i a més a més, després de tot el que treballes et serveix per a moltes coses! Joan ho va comprendre i va treballar per sempre. Així que ja ho sabeu, et pots divertir de moltes formes i sinó pregunta-li-ho a Joan.

(Montse Peris Bagán)