jueves, 30 de mayo de 2013

RETAHÍLAS



Hoy en clase nos lo hemos pasado muy bien inventado Retahílas, un recurso literario en el que se hacen preguntas sobre una cosa y se tiene que responder utilizando una rima.

  • ¿Qué es?
  • Un ciempiés
  • ¿Cuál de todos?
  • El de los codos
  • ¿Quién lo cogió?
  • El primero que lo vio.
  • ¿Dónde estaba?
  • Por donde yo bajaba.
  • ¿Por qué bajabas?
  • Porque tú no estabas.
  • ¿Cómo puede ser que me ignores?
  • Es mi madre, que dice que no tienes flores.
  • ¿Cuánto tiempo lleva pensando eso?
  • Desde que compró queso.
(Maria Sales)

  • ¿Qué haces de día?
  • Voy por la vía.
  • ¿qué haces después?
  • Compro en el Corte Inglés.
  • ¿Qué te has comprado?
  • Un gran helado.
  • ¿Te ha sentado mal?
  • No, normal.
  • ¿Qué haces de noche?
  • Dormir en el coche.
  • ¿Tienes frío?
  • No, tengo un abrigo.
(Maria Catalán)
  • ¿Quién está sentada en esa silla?
  • Una pobre chiquilla.
  • ¿Dónde vive la chiquilla?
  • En una gran chiquilla.
  • ¿Quién enciende la bombilla?
  • Su hermana la pilla.
  • ¿Por qué es tan pilla?
  • Por aquella niña.
  • ¿Cómo es la niña?
  • Gorda como una piña.
  • ¿Por qué es tan gorda?
  • Porque es sorda.
(Jose Manuel)

  • ¿Qué animales tienes?
  • Un par de leones.
  • ¿Qué comen tus leones?
  • Un montón de macarrones.
  • ¿Con quién viven?
  • Donde siempre piden.
  • ¿Con quien van?
  • Con un guapo alemán.
  • ¿Dónde los labáis?
  • Cerca de los bonsáis.
  • ¿Con quién juegan?
  • Con el orangután tirándose del tobogán.
(Neus Pascual)

  • ¿Qué come la ardilla?
  • Pan con mantequilla.
  • ¿Qué trajo en la cola?
  • Una Coca cola.
  • ¿De quién se enamoró?
  • De la ardilla que vio.
  • ¿Cómo olía?
  • Mal, porque mentía.
  • ¿Por qué mentía?
  • Porque él no la quería.
    (Begoña)

  • ¿Qué hay en la mesa?
  • El juguete de Teresa.
  • ¿Qué juguete es?
  • Un tres por tres.
  • ¿Con qué lo tiene?
  • Con un peine.
  • ¿Quién lo envía?
  • Un espía
  • ¿Cómo viste?
  • Con un color muy triste.
  • ¿Qué color es?
  • El del número veintitrés.

(Mihai)

miércoles, 29 de mayo de 2013

PREMIS VICENT MARÇÀ

Aquesta vesprada les mestres de 5é de l'escola hem acompanyat als dos alumnes que havien segut seleccionats com a guanyadors dels VIII Premis de narrativa Vicent Marçà: Fernando de 5é B i Montse de 5é A. En l'acte, que ha tingut lloc al Teatre Principal de Castelló, hem pogut gaudir d'una actuació musical,  la dramatització d'un dels contes guanyors de la primera convocatòria dels premis i finalment, del lliurament de premis. 
MOLTES FELICITATS A TOTS ELS GUARDONATS, ESPECIALMENT A MONTSE I FERNANDO. ENHORABONA!



I ací algunes fotos:




sábado, 25 de mayo de 2013

CARTAS AL PAPA

Nos hemos dado cuenta que al revisar los santos del calendario, faltan nombres de personas importantes, como son: SorPresa, la monja presa; SorOlla, la monja cocinera; SorBete, la monja que siempre se va; SorDa, la monja que todo lo da... por ello hemos decidido enviarle una carta al Papa para que beatifique a estas personas y ponga sus santos en el calendario.



 Papa Francisco I:
Yo quisiera comentarte un tema. Me he dado cuenta de que en el calendario indica debajo de cada día, su santo y quería hacerle saber que he conocido a una monjita muy santa: Sorolla. Olla, hija de Goya y de Toya hizo cosas maravillosas. Ella de pequeñita no se cansaba de escuchar la historia del “Caballo de Troya” y ya de mayor decidió organizar una obra de teatro benéfica y su título era “El caballo del bebé Troya”. De joven se dedicaba a vender joyas y darlos los beneficios a una ONG. Tiene una ampolla en el pie izquierdo, lo cual le hizo ir en silla de ruedas.
Actualmente SorOlla trabaja entre ollas como cocinera en el colegio las Carmelitas en Castellón.
Quisiera que les pusieras el día 2 de mayo que fue el día que sufrió una operación por su ampolla infectada.
Atentamente,
Maria Catalán


Querido Papa,
Sorpresa nació en 1949. Nació presa en la prisión de Alcatraz al lado de la isla Fresa. A los 19 años se fue a Inglaterra y se hizo inglesa.
Luego conoció a la condesa danesa. Después construyó una mesa que pesa una tonelada y tenía una amiga llamada Vanesa. Aunque le encanta la hamburguesa, no puede tomarla porque sino  la meten presa, y gracias a que no está presa, ahora es una monja de la iglesia, sin mesa. Por eso quiero que tenga santo.
(Adrian Reverte)

Querido Papa Francisco:
Le escribo esta carta porque deseo que beatifiques a la monja Sor Presa. Ahora le cuento por qué:
La pobre desde que nació tuvo una vida muy complicada. Nació en 1850 en la cárcel, ya que a su madre, la condesa que besa, la habían encarcelado hacía dos meses por faltarle el respeto al rey.
En cuanto nació se la quitaron y la enviaron a un orfanato.
Allí creció y empezó a cultivar fresas y frambuesas ya que le encantaban, igual que la hamburguesa con mayonesa.
A los 18 años descubrió que quería ser monja pero la instructora del orfanato no le dejaba salir, así que ella decidió escaparse a una iglesia que había a poco tiempo del orfanato. Al llegar a la iglesia se lo explicó al cura y entonces el cura le dejó quedarse.
Ese mismo año nació un niño al que llamaron Mario, pero no tenía piernas. Ella lo cuidó, era un chico muy animado y simpático.
Cuando Mario cumplió cinco años se desanimó mucho, ya que no podía jugar con los demás niños. Sor Presa le ayudó, le enseñó juegos que sabía, a cultivar fresas y frambuesas... Mario se animó y a partir de ahí vivió super feliz.
Yo sólo porque ayudó a Mario para que no viviera marginado y triste toda la vida, la beatificaría, es la heroína de mi abuelo. Sí Papa, Mario es mi abuelo y lo quiero muchísimo. Él me explicó esta historia y también me ha enseñado a cultivar fresas y frambuesas, y muchos juegos con silla de ruedas.
Se lo pido por favor, Sor Presa se lo merece.

Un abrazo,

Montse

Querido Papa:
Soy una alumna de 5ºA de primaria del colegio Vicent Artero. Te escribo esta carta para que un día del año pongas a SorPresa, su santo en el calendario. Le cuento su historia.
SorPresa nació en 1920 en un pueblo llamado Oropesa. Su madre tenía una empresa de hamburguesas. Toda su infancia estudió en el convento de Villesa. Rodeada de una monja española, otra francesa y una inglesa aprendió a hablar idiomas. SorPresa era un poco traviesa y le gustaban las fresas. Cuando se hizo mayor estudió la carrera de idiomas y viajó por todo el mundo ayudando a las personas más necesitadas. La conoce todo el mundo y la quisieron por ser tan buena persona. Toda su fortuna o riqueza se la dio a los más pobres. Murió en 2013 rodeada de todos sus familiares y amigos y como homenaje quería que pusieras un día del año su nombre para celebrar ese día su santo.
Se despide de usted una alumna de quinto de primaria.
Un saludo,
Neus



viernes, 24 de mayo de 2013

PROYECTO COLABORATIVO GLORIA FUERTES

Este año hemos estado participando en el proyecto y libro colaborativo de Gloria Fuertes. Si clicas encima de la imagen, podrás ver las actividades que hemos realizado junto a otros colegios de todo el país. Se trata de un libro colaborativo en el que cada centro tenemos un capítulo para añadir nuestras producciones.







jueves, 16 de mayo de 2013

ENDEVINALLES

A classe de valencià, cadascun de nosaltres hem agafat de dins d'una caixa, una imatge. Després hem inventat endevinalles que hem llegit a la resta de la classe per tal que les resolgueren.



S'utilitza per a seure i descansar,
no és un silló, és de fusta o metall,
i també de molts colors.
Comença per la lletra C.
Qui sóc?
(Andreu Murlá)


En una certa edat
vos faig somriure a tots,
no vos despegueu
del soroll que fa el meu cos.
Si endevineu qui sóc,
moltes felicitats a tots.
(Maria Catalán)

És un jugador
dels anys passats.
És bon jugador
però no tant com jo.
Va jugar en el Reial Madrid
i viu a Brasil.
A veure si l'endevines
i seràs un bon jugador. 
(Jaime)


Una T de torrador
que et protegeix el teu cor.
Damunt dels músculs i la pell
et protegeix contra el fred.

Una mà i l'altra mà
i després ja vindrà el cap.

Endevina endevinalla,
sinó l'endevines ets un sac de pall.
(Montse)



SOLUCIONS:
Cadira
Sonall
Ronaldo
Samarreta

lunes, 13 de mayo de 2013

ACRÒSTICS AMB ELS NOSTRES NOMS



Avuí a classe hem escrit acròstics a Andreu, Adrian Garcia i Mihai. Ací deixem alguns.


 Amable amb els avis
Divertit com un pallasso
Ràpid com un guepard
Intel·ligent com els professors
Agil quan se tira per a parar un penalti.
Nerviós quan li donen les notes.
(Stefan)

Amistós amb els seus amics
Discret no sol ser
Ros té el monyo
Intenta marcar molts gols.
Alt com una girafa
No li agrada el col·legi.
(Maria Sales)

Amistós amb la seua família
Nerviós en els exàmens
Divertit amb Nacho,Adrian i Jorge
Ràpid com un cavall
Educat amb la seva germana
Universitari en el futur.
(Jorge Hernández)

Amable amb els companys
No li agrada perdre
Diferent dels demés
Responsable de les seues coses
Estudiant de l'escola Vicent Artero
Utilitza sovint la seva bicicleta.
(Maria Sales)

Motivat en el futbol
Intel·ligent
Histèric amb CR7
Animat quan juga un partit
Il·lusionat amb el Barça.
(Nati)

domingo, 12 de mayo de 2013

HIPÓTESIS FANTÁSTICAS


En clase hemos hablado de qué son las hipótesis y después hemos planteado la actividad e Gianni Rodari de Hipótesis Fantásticas. La maestra ha preguntado a un niño ¿qué pasaría si un día te levantas y descubres que te has convertido en un muñeco de PlayMóbil? o ¿Qué pasaría si sales del colegio y ves que ha caído un metro de nieve? Cada niño ha ido diciendo cosas que les gustaría que pasaran y finalmente, cada uno ha tenido que escribir en su libreta una hipótesis fantástica e inventar una historia a partir de ella.

 ¿QUÉ PASARÍA SI...?


¿QUÉ PASARÍA SII ME DESPETARA Y ME CONVIRTIERA EN SILVER EL HERMANO DE SONIC?
Hoy me he despertado y al apagar el despertador, ¡en vez de apagarlo lo he tirado! ¡Y sin tocarlo!
Al desayunar me he tomado la leche con galletas y al bebérmela me la he tirado encima. Al irme al colegiohe ido super rápido, ¡era difícil ir despacio! En clase he arrasado con los deberes. En el patio he retado a Andreu, el más rápido de la clase y le he ganado con ventaja de 5 vueltas y Andreu iba por la primera. Entonces le he retadoa Carla y también le he ganado.
(Nacho Lujan)

¿QUÉ PASARÍA SI TUVIERA PODERES?
Un día cuando Rubén se despertó y cuando se vestía, una camiseta le venía larga y de su mano salíaun rayo amarillo. Después Vanesa, la madre de Rubén le dijo que llegaba tarde a la escuela y cómo no le daba tiempo con las manos, se vistió muy rápido, en un minuto.Cuando salió de su casa, el autobús ya no estaba y de repente en la espalda le aparecieron unas alas grandes y empezó a volar . Iba muy rápido y alcanzó al autobús y se puso encima hasta que llegaron al colegio. Después, sin que nadie se enterara se quitó las alas y saltó hacia la acera, y todos los niños lo saludaron, y unos gamberros le pegaron y él se enfadó mucho. Con la mano empezó a tirar rayos a los gamberros y les dejó inconscientes y todos los niños lo vieron y entraron muy rápido al colegio. Pero Rubén se sentía muy mal por lo de los gamberros. En clase todos se sentaron lejos de Rubén y él les dijo a sus compañeros que tenía poderes y en la pelea se había desconcertado. Sus compañeros le dijeron que que si se metían con él, que se chibara a sus compañeros.
Al final, al día siguiente, cuando se despertó, Rubén ya no tenía poderes y se puso contento y al colegio sus amigos se pusieron junto a él.
(Jorge Hernández)


¿QUÉ PASARÍA SI ME DESPERTARA Y FUERA UN GIGANTE?
Un día me levanté con la cabeza fuera de la casa, ¿queréis saber que me pasó? Pues me convertí en un gigante, cuando fui a ponerme la ropa no me entraba. Entonces cuando me levanté me enrollé las sábanas por todo el cuerpo.
Cuando fui l colegio, todos se asustaban de mí porque creían que les haría daño, intenté entrar en el cole pero no cabía por la puerta. Como era tan alto escuchaba por la ventana todo lo que decían los alumnos. La señorita preguntó cuánto es 22 + 22 y nadie decía nada, entonces dije ¡44! y todos salieron de la clase asustados. No me reconocían, yo intentaba decirles que era yo, Héctor, pero nadie se lo creía. Entonces me dijeron: “Ah, sí eres Héctor, entonces dime cómo se llama la profesora, si lo aciertas eres Héctor,pero sino te tendremos que echar de la ciudad” Yo dije: “Vanesa” y todos dijeron “sí, muy bien Héctor, pero ahora tendremos que encontrar una pócima para hacerte a tamaño real”. Todos los alumnos fueron al laboratorio, hicieron unas mezclas y me lo bebí y ya está. Volví a ser Héctor a tamaño real.
(Héctor Vidal)

miércoles, 8 de mayo de 2013

DESCRIPCIÓ DE LES NOSTRES HABITACIONS


La setmana passada vam fer textos descriptius, concretament de les nostres habitacions. Alguns ens vam centrar en descriure el que podem trobar dins del nostre dormitori, altres l'ambient que allí dins es respira.

La meva habitació no és molt gran però és bastant espaciosa per a mi.
Quan entres per la porta de l'esquerra, just en la mateixa paret hi ha dos estanteries de fusta d'uns 80 cm de llarg, on he ficat un bonsai i algunes joguines. Davall de les estanteries hi ha un gat de fusta que m'agrada molt i al seu costat, una cadira menuda de color verd, groc i taronja. Una mica més avant, pegat a la paret està l'armari que també és de fusta, i pegat en un costat està el llit, que és baixat i còmode, com si fóra un núvol. Al costat del llit hi ha una tauleta de nit amb una foto i un llum. Enfront del llit està l'escriptori que ´s de fusta i té 4 calaixos molt espaiosos. Damunt de l'escriptori hi ha dues estanteries més, de fusta, on fico els diccionaris, la vidriola i normalment objectes fràgils, i al costat de l'escriptori hi ha una petita prestatgeria on estan tots els meus llibres, és com si fóra un niu d'aventures per a mi. M'encanta la meva habitació!!

(Montse Peris)


El meu dormitori no és com tots, en ell tot canvia. Pels matins la meva mare em desperta però la veritat és que sent pau perquè la llum dels primers rajos de Sol em provoquen una llum cegadora però agradable que m'espenteja a alçar-me. L'oloreta dels tarongers que tinc davant formen un perfum que m'hipnotitza. 
La meva habitació desprén pau: el color tarongeta carn de les parets li donen un aire a llar i els llacets li donen una femenitat adorable. 
Els meus pares van comprar la vuitena litografia del quadre de Ripollés al que ma germana anomena com a "huevo con patas"; aquest quadre amb la seua particularitat acaba de transformar en especial la meua habitació.
en el meu llit han ocorregut coses fascinants, molta gent dirà que és dur, però per a mi és perfecte, com una barca que s'embarca en els mars dels sons.
(Maria Catalan)

lunes, 6 de mayo de 2013

BINOMI FANTÀSTIC



En classe hem inventat històries seguint amb el conegut recurs: El binomi fantàstic de Giani Rodari. Però la particularitat de les nostres històries ha segut que les dues paraules que hem agafat havien de formar part del títol de la nostra narració.

EL VESTIT DE GEL
Hi havia una vegada un modista que creava vestits molt estranys: vestits amb verdures, pastissos, dolços, fruites, llepolies... Però de tants vestits estranys que creà, finalment es va avorrir. Despés d'un any, el modista, que es deia Arnau, un dissabte al migdia se li va ocòrrer un vestit molt difícil de fer: un vestit de gel. Li va agradar tant la idea qeu va buscar en uns llibres de vestits extremadament difícils de fer. Preò de la dificultad que és fer un vestit de gel no parlava cap llibre. Però no es va rendir i va anar pel món buscant a la persona més sàvia  i que fóra capaç de dir-li a Arnau, com es dissenya i es crea un vestit de gel. Va arribar a l'Índia i allí, va troba a un vellet a qui li va preguntar:
- Per ací hi ha algú que sàpiga dissenyar i crear un vestit de gel?
I el vellet li va respondre:
- No, ací no hi ha ningú tan boig com per a dissenyar i crear un vestit de gel.
Arnau es va ficar molt trist quan aquell vellet li va respondre allò, i per un moment Arnau va estar a punt de tirar la tovalla, però mentre estava en un banc, es va apropar un jove que es deia Marcos i li va dir a Arnau:
- Intentant fer un vestit de gel, eh. Jo sé fer un.
Quan va sentir aquelles paraules d'aquell jove, Arnau es va il·lusionar moltíssim i li va demanar que li ensenyara crear i dissenyar un vestit de gel en un mes. 
En el país d'Arnau, com era molt popular, van pensar que l'havien segrestat i estaven molt precupats. Mestrestant, en l'Índia, Marcos i Arnau estaven fent el vestit i mestre feien el vestit, Marcos li va comentar a Arnau:
- Tingues molt de compte, perquè ací en aquesta ciutat si veuen gel que no estiga en un gelat te'l poden llevar. Per carrer fins a l'aeroport, Arnau i Marcos estaven preocupats per si algú els veia el gel. Quan van arribar a l'avió, Arnau estava trist perquè no tornaria a veure a Marcos, i aquest li va oferir ser el seu ajudant. Marcos va acceptar i van tornar tots junts al país d'Arnau.
(Raquel Arín)


EL TIGRE MENJAGENT

Fa temps un tigre avorrit tenia molta molta fam. El tigre caminava avorrit per la selva tropical, i solament menjava lloros, camaleons... Un dia es va trobar amb un humà i... el tigre va menjar-se l'humà, i el seu fill que l'acompanyava va escapar. Al dia següent el tigre va vore moltíssima gentamb armes. El tigre es va asustar i es va refugiar al seu amagatall.
Dos dies després la gent encara estava en el bosc. El tigre va pensar que si es menjava cada dia a un humà ja no quedaria gent, però no va ser com planejava, sinó que el van apresar.
La gent volia matar-lo, però el tigre va trencar el ferro i va abandonar la seva casa. Dos dies després el tigre amb molta fam, va trobar un xiquet perdut. El xiquet es va asustar però el tigre no se'l va menjar, sinó que el va ajudar a tornar a la seua casa. La gent, al veure'l li van tirar pals però el xiquet va dir que el tigre li havia ajudat a tornar a la seua casa. La gent va decidir que el tigre es quedara amb la gent i ell no va menjar més gent.
(Adrian Garcia)


ELS DIAMANTS DEL REGAL


 Uns lladres van furtar una diamants i un gos, i amb un ganivet van ficar els diamants dins del gos. El gos es va escapar, un xiquet el va trobar i el va amagar per cuidar-lo, perquè la seua germana era al·lèrgica als gossos, ja des de naixement.
Li va posar de nom Diamant. Diamant i ell van ficar trampes on els lladres van caure i els atacaven amb globus d'aigua, de fang...
El xiquet va entendre el que havia passat i li va veure uns diamants de plàstic en el seu collar i pensava que eren els de veritat i els va donar els diamants. Mentre els donava, Diamant es va escapar, els lladres li van dir que no eren els diamants i li van dir que els havien ficat dins del gos.
El xiquet va dir que estaven bojos, que el podienmatar i se'n va anar a la caseta de l'arbre on l'havia amagat i no estava.Va anar onel va trobar i el va trobar una altra vegada al mateix lloc. El va portar al veterinari i li va salvar la vida i la seua germana i sa mare s'havien enterat de tot i se van quedar a Diamant a pesar de l'al·lergia, com si fóra un regal.
(Begoña)

sábado, 4 de mayo de 2013

CORRANDES



A classe vam estudiar les corrandes i vam escoltar Corranda d'una parella estable. Després cadascun de nosaltres vam inventar una estrofa nova per aquesta corranda. Ací deixem alguns exemples:


Els exàmens són les proves
del que hem aprés amb esforç,
ens posem molt nerviosos,
ens tremola tot el cos.

Ens ha costat déu i ajuda
arribar fins ací.                     (Maria Catalan)


M'alce tots els matinets
per anar a escola i aprendre un poquet més.
Ara tinc onze anyets
i a l'escola aniré.

Ens ha costat déu i ajuda
arribar fins ací.                      (Montse Peris)


Hui ha tocat la sirena
Jaime i jo hem anat al pati
però ha segut una pena
perquè nohem pogut eixir.

Ens ha costat déu i ajuda
arribar fins ací.                        (Héctor Vidal)

KIT DE ROBÒTICA HISPAROB

A finals de desembre ens va arribar un kit de robòtica d'Hisparob, amb el qual hem estat treballant durant unes setmanes. Hem aprés com ...