El blog en altres llengües/ el blog en otras lenguas:

sábado, 1 de junio de 2013

EL MÓN DELS LLIBRES

EL MÓN DELS LLIBRES és el títol de la història que inventà Montse per als VIII premis Vicent Marçà i que resultà guanyadora. Dijous Montse ens la llegí directament del llibre on està publicada.



EL MÓN DELS LLIBRES

Hi havia una vegada un xiquet que es deia Joan i tenia deu anys. Però vos estareu preguntant: Què li passava? La veritat és que ningú ho sabia, era un xiquet molt estrany. No li agradava treballar, és a dir, no feia els deures, no llegia... però Joan era un xiquet molt llest, quasi sempre treia molt bona nota en els exàmens, nous, vuits i fins i tot deus, però la professora amb tants negatius per deures i treballs de classe li havia de suspendre les assignatures.
Un dia Joan anava caminant per classe quan... va entropessar i es va caure! Es va girar i va veure una esquerda en terra. Va cridar a la mestra i aquesta va vindre corrent. El primer que va fer era observar si hi havia alguna cosa davall i li va parèixer veure alguna cosa. Aleshores el que va fer va ser alçar l'esquerda i imagineu, baix hi havia un bagul xicotet! La mestra va mirar què hi havia i com va veure un llibre li va dir a Joan:
  • Com que tu te l'has trobat, tu te'l quedaràs, però amb una condició, has de llegir-te'l.
Quan Joan va arribar a casa, el primer que va fer és pujar corrents a l'habitació, deixar la motxilla, traure el bagul i deixar-lo damunt de la taula. Va obrir el bagul i va traure el llibre, però va veure davall del llibre una caixeta. Quan la va traure del bagul no la va poder obrir perquè estava tancada amb un cadenat i va decidir anar directament a obrir el llibre. El va obrir per la primera pàgina i va sortir una llum molt estranya, però en eixe moment van tocar a la porta: toc, toc, toc. Va tancar el llibre i va anar a veure qui era: era Nerea! Una amiga seua del col·legi que venia a llegir el llibre amb ell. Va anar a llegir el llibre una altra vegada però ara, acompanyat de Nerea.
Nerea va obrir el llibre, la llum va sortir i de repent, Bum! Portes i finestres es van tancar i ara la seua habitació era inmensa de gran, era ampla i allargada. Nerea i Joan preguntaren a la volta:
  • On estem?
I una veu va dir:
  • Doncs en el món dels lllibres, on aneu a estar?
  • Qui és, qui ens parla? - preguntaren Nerea i Joan.
  • Ací – digué la veu.
  • On?- preguntaren els xiquets.
  • Ací baix, i em dic Nomi - digué la veu.
  • Ets un gnom, que xulo!
Aleshores Nomi va dir:
  • Benvinguts, voleu buscar el tresor del món dels llibres que ningú ha trobat mai? Conten que és molt divertit de buscar.
  • Sí, per supost - respongueren Nerea i Joan.
  • Doncs a què esperem? Anem - digué el gnom.
En eixe moment Nomi va clicar les mans, Nerea i Joan van mirar cap al cel com Nomi, i van veure una cosa volant lluny que cada vegada s'apropava més i també s'anava distingint. Al fi va arribar, era un llibre volador!
Nomi va dir:
  • No tingueu por que no fa res, per cert, es diu Luck. Pugeu?
Nerea i Joan digueren molt il·lusionats:
  • Clar que sí!
Nomi va traure un mapa, era el que havien de seguir. Quinze minuts més tard van arribar a la primera prova. Es van trobar amb un túnel, aleshores van baixar de Luck i van entrar. El túnel tenia forma de cercle i les parets estaven plenes de números i operacions. Quan estaven a punt d'eixir les sortides es van tancar i van sortir lletres en les que ficava:
Si per la porta vols passar, uns problemes resoldràs, ací va: si tens 3 autobusos transparents, 3 blaus, 5 rojos i 2 verds, quants autobusos hi ha per transportar les persones?
Nerea va dir:
  • Ja ho tinc, tenim 13 autobusos!
Però Joan la va interrompre:
  • Espera, els 3 transparents no els veus i com va a saber la gent que ha arribat a la parada? De cap manera, no existeixen!
Aleshores van dir:
  • Són 10, 10 autobusos!
En la porta va aparèixer: vertader, ja podeu passar.
Van tornar a cridar a Luck que s'havia dormit i van continuar. Quan van arribar a la segona prova, Luck va entrar amb ells per asseguar-los que no es tornara a dormir. Ara hi havia un llapis i una goma gegant i unes disfresses de lletres, hi havia quatre lletres: la L que era la del cognom de Joan, la P la del de Nerea, la U la de Nomi i la A la de Luck. Un espill va aparèixer i una veu va dir:
  • Vos haureu de col·locar per que Lupa haureu de formar, però amb compte haureu d'anar sinò, la goma vos esborrarà.
De seguida Joan va dir:
  • Molt fàcil!
  • No! - exclamà Nerea - si nosaltres estem ordenats, en l'espill no ho estarem i ens borraran, aleshores ens hem de ficar al revés.
Tots digueren que tenia raó. Van completar el nom bé, gràcies a Nerea i el llapis es va elevar fins l'eixida que estava al sostre.
Es van donar compte d'una cosa, cada prova era d'una assignatura. Havien fet matemàtiques i valencià. Els faltava conexiement del medi i castellà, que també les van superar amb èxit.
Al fi van arribar a una porta molt gran que es va obrir. Es trobaven en un habitació amb una clau situada enmig amb un raig de llum, eixe deuria ser el tresor! La van agafar i el terra es va anar cap a baix i de repent els trobaven en l'habitació com si res haguera passat. Les hores que havien passat es van convertir en cinc minuts. El record que els quedava era la clau. Nerea i Joan estaven tristos perquè no tornarien a verue a Nomi i a Luck. Aleshores Joan va dir: Aquesta deu ser la clau que obri la caixeta xicoteta, la van provar i si que era. El que hi havia dins era...
Una figura de Nomi i de Luck a la que Joan apreciaria tota la vida perquè li van fer comprendre que treballar era divertit si mirem la part bona, i així va aprendre una llisó que és que treballar no és avorrit si mires la part bona i a més a més, després de tot el que treballes et serveix per a moltes coses! Joan ho va comprendre i va treballar per sempre. Així que ja ho sabeu, et pots divertir de moltes formes i sinó pregunta-li-ho a Joan.

(Montse Peris Bagán)

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada