martes, 30 de agosto de 2011

HARRY POTTER A ESCÒCIA

Vages on vages, tot el món coneix a Harry Potter, ja siga per haver llegit algun o tots els seus llibres, ja siga, per haver vist alguna de les seves pel·lícules.
Però, on va nàixer aquest conegut personatge? Harry Potter, un dels xiquets més importants de la història, va nàixer en una cafeteria d'Edimburg, en el  carrer George IV bridge, The elephant house, on la seva autora, J.K. Rowling, passava llargues estones. Ací va ser on va començar a escriure el 1997 el primer llibre, Harry Potter i la pedra filosofal, possiblement, gaudint de les vistes al castell que té la cafeteria.



El 1999 els quatre primers llibres de Harry Potter ja es podien llegir, i va arribar el moment de dur-los al cine. En aquesta pel·lícula s'utilitzà la locomotora Jacobite, que actualment fa un recorregut diari de Fort William a Mallaig, passant pel famós viaducte de Glenfinnan. Cada dia, a les onze del matí aquest paratge es plena de gent per poder veure passar la locomotora de Harry Potter.



lunes, 29 de agosto de 2011

BAJO EL EMBRUJO DE ESCOCIA


Hoy he vuelto a casa tras unas vacaciones recorriendo Escocia y se me ha ocurrido dedicar en este blog algunas entradas sobre literatura, ya sea escocesa o que se hable de este maravilloso lugar verde, lluvioso y con mucha historia.

En el blog de Letras y algo más he encontrado este poema que habla de Escocia,  escrito por Manu.

Encrestado mar fiero y rompiente
entre blanca espuma pintada de encaje
el acantilado yergue y entre el paisaje
el sol se oculta hábilmente en el poniente.

Imponente, entre las rocas altivo
del señor de Winter es morada
allí la vida se transforma en aliada
bajo los torreones del hermoso castillo.

Majestuosa Escocia, verdes prados
aromas de pinos en sus bosques
caballeros, celtas, galanes, nobles
tierra de sueños y de enamorados.

Allí se encuentran los dos por vez primera
mirándose a los ojos ,surge el flechazo
ella sueña con perderse en sus brazos
y el en que ella sea su bella doncella.

A la luz de la luna, en un claro de noche
perderá nuestra marquesa su inocencia
despojándose por el de toda su decencia
y amándolo sin mediar ningún reproche.

Mas el Conde de Winter, buen amante
entre arrumacos y palabras de dulzura
hará que su amada llegue a la locura
entre el aroma de sus cuerpos jadeantes.

Se fundirá la noche con el día,
la luna se alejará silenciosa
quizás ruborizada y envidiosa
de ver en los amantes tanta dicha.

Y llegará el alba resplandeciente
se juraran amor para la eternidad
ya nada ni nadie los estorbará
para que se amen libremente.



lunes, 1 de agosto de 2011

PAPALLONES





Caminar en estiu pel terme de Vilafranca et permet gaudir dels grans paisatges que ens envolten, on predominen les construccions de pedra seca i la vegetació d'herbes aromàtiques, com poden ser el timonet, l'espigol, la camomil·la...
A més a més, és una época on els paisatges es plenen de papallones de mil colors, grogues, blanques, negres, blaves... és impressionant la quantitat de papallones diferents que podem trobar-nos.
Aquesta vesprada he eixit a caminar pel pla de Mosorro i no puc deixar d'ensenyar-vos algunes de les papallones que he vist junt amb dos poemes sobre aquests animalets, que he trobat en el blog Literatura Infantil i Juvenil.

El vànol aleteja
(Núria Freixa)

Papallona de mentida
que espanta la calor;
ens venteges volandera
obrint camins de color.

Amb una gràcia subtil
desplegues les teves ales,
per replegar-les de nou
un cop amaina la calda.

Vas i véns com les onades,
ens bressoles com la mar,
tens maneres seductores,
jugues a cuit i amagar.

Vols ser vànol que aleteja
o un alè del més enllà?
que frec a frec de l’orella
quelcom ens vol explicar.

Papallona de mentida
per tu, ens deixem enganyar.


Mariposa
(Nicolás Guillén)

Quisiera
hacer un verso que tuviera
ritmo de Primavera;
que fuera
como una fina mariposa rara,
como una mariposa que volara
sobre tu vida, y cándida y ligera
revolara
sobre tu cuerpo cálido de cálida palmera
y al fin su vuelo absurdo reposara
–tal como en una roca azul de la pradera–
sobre la linda rosa de tu cara…
Quisiera
hacer un verso que tuviera
toda la fragancia de la Primavera
y que cual una mariposa rara
revolara
sobre tu vida, sobre tu cuerpo, sobre tu cara.


Dejo otro poema sobre mariposas, que me ha gustado mucho, de Federico García Lorca. Fuente: Poemas del alma
MARIPOSA

Mariposa del aire,
qué hermosa eres,
mariposa del aire
dorada y verde.
mariposa del aire,
¡quédate ahí, ahí, ahí!...

No te quieres parar,
pararte no quieres.
Mariposa del aire
dorada y verde.
Luz de candil,
mariposa del aire,
¡quédate ahí, ahí, ahí!...
¡Quédate ahí!
Mariposa, ¿estás ahí?

KIT DE ROBÒTICA HISPAROB

A finals de desembre ens va arribar un kit de robòtica d'Hisparob, amb el qual hem estat treballant durant unes setmanes. Hem aprés com ...