miércoles, 27 de abril de 2011

REPASAMOS LA ACENTUACIÓN

Para que os entreténgais estos días de vacaciones y repaséis las normas de acentuación estudiadas en clase, os dejo esta unidad didáctica que he realizado en las últimas semanas, en un curso de Hop Potatoes.




lunes, 25 de abril de 2011

LA LUNA TIENE UN SOMBRERO de Ana María Fernández

Joham se ha aprendido una bonita poesía de Ana María Fernández, titulada La luna tiene un sombrero.

Ana María Fernández ha escrito, otros poemas que me gustan mucho, como De la A a la Z. Elegí recitar La luna tiene un sombrero porque tiene un texto muy bonito y rimadizo. Me ha encantado el tema de la luna y las prendas de vestir que tiene.
El poema tiene un total de 3 estrofas y nueve versos. En cada estrofa, riman el primero y el tercer verso.
(Joham Moreno)

viernes, 22 de abril de 2011

PREPARANT LA PASQUA

Avui vull presentar l'escrit que m'han enviat dues alumnes meues, Elia i Paula, al correu electrònic, explicant les activitats que férem dimarts a l'escola. Gràcies xiques! Ací el deixo perquè el llegiu:

MONA DE PASQUA, TEATRE D'ANGLÉS I PREMIS
Dimarts pel matí, només entrar a l’escola vam anar a les Fonts del Llosar a menjar-nos  la mona de pasqua que ens van preparar es mestres. Després de menjar.nos  la mona caçàrem culleretes i vam caçar una rana menuda.
Per la vesprada vam anar al teatre d’anglés que s’anomenava La vuelta al mundo en 80 dias, pero com era en anglés no vam entrende res, però, encara que no vam entendre res, va ser molt divertit perquè els personatges feien molta gràcia. Quan es va acabar van donar els premis de les redaccions de contes i rondalles! Que be que ens ho vam passar!

miércoles, 20 de abril de 2011

ENTREGA DE PREMIS DEL CONCURS DE REDACCIÓ DEL DIA DEL LLIBRE

Com cada any, una de les activitats que realitzem a l'escola per celebrar el dia del llibre, hi ha un concurs de redacció. Aquest any la temàtica ha segut: Contes i Rondalles fantàstiques. De la nostra classe ha guanyat Elia Tena Andrés amb la seva rondalla: Pepet i el seu defecte. Com a finalista ha quedat Alberto Falcó Daudén, amb la rondalla: El burro de sis potes.
Ahir de vesprada es van repartit els premis a la casa de la cultura, Alberto de la mà del president de l'AMPA, Amadeo Folch, i Elia de la mà de l'alcalde de Vilafranca, Oscar Tena.



Aquest mati Elia ha dut a classe el conte que li van regalar i ens l'ha ensenyat i contat.



ENS VISITA L'IL·LUSTRADOR JOSEP VICÓ

Com ja vos havíem dit en dies anteriors, el drac de Sant Jordi aquest any ens va regalar un llibre Mira quina estrella! il·lustrat per Josep Vicó. Doncs avui ha estat entre nosaltres aquest gran il·lustrador. Amb els alumnes de 4t ha estat esta vesprada i ens ho hem passat molt bé aprenent com és el seu treball. Primer ens ha contat un conte  molt bonic i després ens ha fet molts dibuixos a la pissarra, contant històries amb ells. També ens ha explicat com li fan els encàrrecs i quines condicions li fiquen: espai per la dibuix, temps d'entrega...  Finalment ens ha signat a cadascun de nosaltres els nostres llibres, escrivint una dedicatòria. Moltes gràcies per vindre al nostre poble i fer-nos passar una estona tan agradable!









En aquesta  foto podeu veure l'interés que han mostrat algunes alumnes per com realitza els dibuixos Josep:


martes, 19 de abril de 2011

REDACCIÓ FINALISTA EN EL CONCURS DE REDACCIÓ DEL DIA DEL LLIBRE

La redacció finalista en el concurs de redacció que celebra l'escola per al dia del llibre, ha segut, El burro de sis potes, d'Alberto Falcó Daudén.

EL BURRO DE SIS POTES
Això era un burro que tenia sis potes i quan caminava ràpid se trabava amb elles. El gall, que era molt burlós, sempre es ficava damunt d'ell i quan queia li feia la burla.
Un dia li digué el gall al burro:
Avui no vaig a fer-te la clasca, vaig a ajudar-te perquè pugues caminar bé tu sols. Ho aconseguir`ss amb una fórmula màgica que té el drac Salvidures que viu molt lluny d'ací. Farà falta anar a parlar amb la coloma missatgera per a que siga ella qui visite al drac i complisca les seves ordres.
No va ser fàcil convèncer a la coloma per a que visitara a Saviduries, pero el gall al final ho va conseguir i la coloma va acceptar l'encàrrec i va començar el seu viatge que va ser molt dur, perquè el drac vivia molt lluny de la granja. Va haver de creuar pel riu Perdut, on va fer una parada per a beure i descansar, després va seguir fins a un bosc on hi havia unes roques molt grans. Allí va haver d'amagar-se per esquivar els voltors que hi havia per allí, i per fi, va arribar a una cova on es va trobar el drac Saviduries, i com tot ho sabia, li va donar la fórmula màgica perquè el burro poguera caminar normal amb sis potes.
Quan la coloma va tornar amb la fórmula secreta al burro li va tocar fer esport i menjar moltes fabes amb mel. I així es va fer molt fort, va aprendre a caminar amb sis potes i va conseguir ser l'animal més volgut de la granja.
(Alberto Falcó)

REDACCIÓ GUANYADORA EN EL CONCURS DEL DIA DEL LLIBRE

Pepet i el seu defecte, d'Elia Tena, ha segut la redacció guanyadora del 5é concurs de redacció que s'ha realitzat aquest any a l'escola per celebrar el dia del llibre. Aquest any la temàtica ha segut: Contes i rondalles fantàstiques.

PEPET I EL SE DEFECTE
Hi havia una vegada un xiquet anomenat Pepet. Pepet vivia a Vilafranca però el pobre, tenia un petit defecte, que era molt, molt xicotet. El pobre Pepet no tenia amics ni amigues perquè deien que era molt xicotet i no podien jugar amb ell.
Un dia per la nit, Pepet va sentir els seus pares que deis que dalt, al cim de la muntanya hi havia unmag que podia concedir dos desitjos per persona. Pepet, quan es van gitar els seus pares va agafar una bosseta i se'n va anar cap a la muntanya. Quan va arribar al cim de la muntanya, va veure una grandíssima casa, que era del mag Juliet. Pepet va entrar i enmig d'una llum divisar el mag Juliet. Juliet li va dir:
  • Què vols Pepet?
I Pepet li va contestar:
  • Vull ser gran.
El mag Juliet va dir unes paraules i Pepet va començar a fer-se gran, fins mesurar dos mestres vint centímetres.
Ara Pepet, com era tan alt no podia passar per les portes i no podia fer moltes coses. A l'altre dia, quan es va fer fosc, Pepet va tornar al cim de la muntanya. A l'arribar li va dir al mag Juliet:
  • Vull tornar a ser xicotet com abans, perquè m'he donat compte que dóna el mateix ser menut com alt.
I així ho va fer, el mag, va tornar a pronunciar les paraules màgiques i Pepet tornà a ser xicotet com abans. I a partir d'aquell moment, va tenir amics i van dir que dóna igual el tamany d'una persona, el que importa és l'amistat.
(Elia Tena Andrés)

lunes, 18 de abril de 2011

CONTINUEM LA RONDALLA DEL CORB I LA RABOSA

Després de llegir i comentar aquesta rondalla, cadascú de nosaltres hem escrit unes línies continuant-la. Ací deixem alguns exemples:


El pare, quan es va donar compte que el que havia caigut del cel era una rabosa li va dir al seu fill que sí que era una rabosa. El xiquet aleshores li preguntà a son pare com havia pogut caure del cel.
- Serà pluja d'animals? - preguntà
I el pare li digué:
- Au fill, cap a casa. Ja n'hi ha prou coses, per hui.
(Lorena Sales)

El corb, del cel no veia si la rabosa s'havia fet mal i un dia va anar a veure-la i la rabosa, com era llesta, feia com si s'haguera fet molt de mal. El corb es va sentir culpable i va anar a per unes figues a la Ribera per la rabosa i va anar a donar-li-les; pobre, seguia sent tant tontet com abans.
Però a l'altre dia va veure la rabosa que corria per allí pels prats i li va dir:
- Si que estaves malalta, mentirosa!
- Tu també em vas enganyar i damunt, m'haguera pogut matar. - Digué la rabosa.
- Estem en pau! exclamaren els dos.
(Elia Tena)

 El xiquet quan va veure la rabosa caure del cel, ho va dir a son pare, però ell no s'ho creia. Aleshores la rabosa va anar i li va dir al pare del xiquet:
- Vaig anar a una boda amb el corb al cel, però no hi havia boda, i quan vaig arribar dalt al cel amb ell, em va dir que em soltara un poquet per què sinó no podia volar bé, i el corb va volar tan ràpid que me vaig caure.
(Alberto Falcó)


EL CORB I LA RABOSA


La setmana passada Elia ens va contar la rondalla del corb i la rabosa. Després la vam llegir i vam fer una fitxa amb diferents exercicis. Entre d'altres activitats, estan la descripció dels dos personatges, els aliments que hi hauria a la boda que anava el corb. També havíem d'escriure sobre l'arxipèlag balear, que ja havíem estudiat a Coneixement del Medi i sobre la dula, la qual també es realitzava a Vilafranca.
Ací deixem algunes preguntes amb les respostes que hem escrit:

 Què li cridaven els xicons de Castalla al corb, per enganyar-lo?

Oc, oc, oc!
L'àguila, el corb!
El rei s'ha mort
davall les penyes de Monfort!


Com eren el corb i la rabosa?

El corb era negre, en els ull blaus. Era amable i li agradava viatjar. Li "entraven" totes les mentides que li contaven. Al final va ser un poc espavilat.

La rabosa era astuta, tenia el cos marró i els ulls de color marró fosc. A l'hora de contar mentides, les contava molt bé, era espavilada i si la mentida que li contaven no era molt bona, no li "colava".
(Alberto Falcó)

Què és la dula?  Com es feia a Vilafranca?
La dula es realitzava fa molts anys a Vilafranca. El duler era la persona que treballava en la dula. Aquest s'encarregava de portar cavalls, burros i matxos de gent del poble a que menjaren al Bovalar i quan es feia de nit els tornava a baixar al poble. Aquest intercanvi d'animals es feia als llavadors.
(Nahika Prats)





Hem aprés a utilitzar el Google Maps i hem fet, a la pissarra digital, el recorregut que feren el llop i la rabosa, des de Castalla a Mallorca i a Sardenya:


Ver EL CORB I LA RABOSA en un mapa más grande

sábado, 16 de abril de 2011

RUTA LITERÀRIA D'ENRIC VALOR


Dins de les activitats programades per celebrar el centenari del naixement d'Enric Valor, al seu poble natal, Castalla, avui s'ha realitzat una ruta literària urbana, on acompanyats per tabals i dolçaines, desenes de persones hem pogut conéixer diferents racons descrits per Valor, en el seva obra Cicle de Cassana. La ruta ha finalitzat enfront de la casa on va nàixer aquest gran literat, gramàtic i lingüista valencià, on s'ha descobert una placa commemorativa realitzada per un terrissaire d'Agost.
A continuació i per acabar la jornada, s'han realitzat dues confèrències sobre l'obra narrativa de Valor.


jueves, 14 de abril de 2011

TIRAR LA MOCHILA A LOS ELETIGRES



Natalia le dijo a Jorge:
- Si les tiramos la mochila, se comerán las hormigas y nos dejarán en paz.
- Sí - Dijo Jorge-, tiremos la mochila con las chucherías y las hormigas  y nos escapamos por debajo de las piernas de los eletigres.
Jorge tiró la mochila al suelo y probaron a escaparse por debajo,.Natalia pasó sin problemas, pero Jorge no podía pasar porque estaba rellenito.
Entonces Natalia gritó:
- ¡Jorge, empieza a correr, que te morderán!
- ¡Ayudame, no puedo más! - decía Jorge.
- Ahora voy - contestó Natalia.
Pero cuando Natalia fue a ayudar a su amigo, los eletigres la acorralaron.


Créditos


Autores de este artículo: Cristian Aparici Soligó y Óscar Sirvent Tena
Curso: 4º
Centro: CEIP Don Blasco de Alagón
Localidad: Vilafranca
Provincia: Castellón
País: ESPAÑA
Tutor/a: Vanesa Marín Palomo

miércoles, 13 de abril de 2011

IBA TOCANDO MI FLAUTA, de Juan Ramón Jiménez

Juan Ramón Jiménez nació en Moguer (Huelva) en 1881 y murió en San Juan de Puerto Rico en 1958. Fue un hombre muy sensible hasta extremos enfermizos. A pesar de ello, su vida estuvo marcada per los viajes.
El poema que he elegido trata de una persona que va tocando la flauta por muchos lugares. Tiene 28 versos y 7 estrofas.
He elegido este poema porque me gustó cuando lo leí y no era muy difícil de aprender.

(Lorena Sales)

AL PAYASO SE LE CAYÓ LA MARIONETA



Al payaso se le cayó la marioneta y ésta se rompió en seis trozos, que cayeron al suelo. Los niños se quedaron boquiabiertos y el payaso y Jorge se pusieron muy tristes. Jorge se puso a llorar porque su cumpleaños no era muy divertido.
El resto de niños que había en la fiesta, recogieron los trozos de la marioneta y se los dieron al payaso, pero cuando la montaron, se dieron cuenta que faltaba un trozo, faltaba el brazo derecho.
Jorge y Natalia buscaron por todas partes: debajo de las sillas, debajo de la mesa, en la cocina... pero no lo encontraron. Al final decidieron dejarlo  y comerse la tarta de chocolate.

- El brazo estaba dentro de la tarta.
- Los niños deciden crear una nueva marioneta.
- El perro se ha llevado el trozo que falta.
- El payaso hace un truco de magia


Créditos

Autores de este artículo: Alberto Falcó y Andrea Bellés
Curso: 4º
Centro: CEIP Don Blasco de Alagón
Localidad: Vilafranca
Provincia: Castellón
País: ESPAÑA
Tutor/a: Vanesa Marín Palomo

PUNT DE LLIBRE, D'ENRIC VALOR


Una altra activitat que hem realitzar per celebrar el dia del llibre i commemorar el centenari del naixement d'Enric Valor, tots els alumnes de la nostra escola hem realitzat un punt del llibre, amb la cara d'aquest gran rondallarie valencià.

martes, 12 de abril de 2011

CUENTOS CLÁSICOS EN VERSO, II

Hoy vamos a presentar dos nuevos cuentos en verso.

LOS SIETE CABRITILLOS

Los siete cabritillos se quedaron solos en casa,
empezaron un pastel, y estaban por la masa.

El lobo les enseña la pata
y después les ataca.

La madre está en el mercado
y compra un pescado.

La madre enseña la pata
y sale una rata.

El lobo se comió un cabritillo
y se lo comió con un palillo.

Los otros cabritillos se asustaron
y los pobres, se desmayaron.

La madre les preguntó que pasó
y  a su sobrino el oso llamó.

Su sobrino oso llegó
y el pobre, al saber lo que pasaba no lo soportó.

La madre se murió
y aquel día llovió.
(Nahika Prats)


EL GATO CON BOTAS
El gato con botas es pequeño
y su primo brasileño.

Le regalaron una espada
con la punta muy afilada.

Sus botas negras eran de cuero
y vio un cocotero.

Su amo se enamoró de una princesa
cuya madre se llamaba Teresa.

El gato tendió una trampa a la realeza
mientras se comía una cereza.

La princesa se enamoró de su amo
por su increible ramo.

El gato les encontró un castillo
y sacó las llaves del sus bolsillo.

En el castillo había un ogro
que de la boda fue el suegro.

El rey aceptó el casamiento
y se hizo en un momento.
(Silvia Albert)

lunes, 11 de abril de 2011

CONFERÈNCIES I TEATRE D'ENRIC VALOR

Aquest cap de setmana he tingut la sort de poder assistir a les conferències i teatre per commemorar el centenari del naixement d'Enric Valor, que s'han realitzat a Castalla, el seu poble natal.
Dissabte es van realitzar a l'IES de Castalla diferents conferències per tractar l'Enric Valor rondallaire.  Els ponents ens van presentar diferents aspectes  de les rondalles, com són les descripcions dels paisatges ,  l'estructura i llenguatge, o la psicologia social dels personatges.
Ahir diumenge vaig poder gaudir amb la representació de la rondalla Comencilda, Secundina i Acabilda, representada per Testa Teatre.
Des d'ací animo a la gent a que participe dels diferents actes que s'han preparat per conéixer de més a prop  i valorar del gran llegat que ens deixà Enric Valor en la nostra llengua.



domingo, 10 de abril de 2011

POESÍA ERES TÚ, SELLO LEER.ES

El poemario colectivo Poesía eres tú, en el cual hemos participado, junto a muchos niños desde infantil a 2º de Bachillerato, obtuvo en el mes de abril, el Sello Leer.es del Ministerio de Educación.





sábado, 9 de abril de 2011

ENS VISITA EL DRAC DE SANT JORDI

Com cada any per Sant Jordi, a l'escola el dia del ens visita el drac i ens regala un llibre per què el treballem a l'aula. Aquest any ha vingut uns dies abans de la festa, ja que el dia del llibre estarem en vacances de Pasqua.
Als alumnes de 4t ens ha fet molta il·lusió aquesta visita ja que ens ha regalat un llibre que alguns ja coneixíem i que ens havia agradat molt: Mira quina estrella! de María Jesús Bolta i Bronchú.


Durant aquesta setmana el llegirem i el treballarem a l'aula, ja que el dia vint, abans d'anar-nos-en de vacances, ens visitarà l'il·lustrador del mateix: Josep Vicó. Estem molt emocionats i per això, estem preparant-li alguna sorpreseta.

viernes, 8 de abril de 2011

DESCRIVIM A ....

Com algunes voltes se'ns oblida escriure rr quan el so de la r és fort i va entre vocals, esta setmana hem fet descripcions de persones que tinguen en el nom el so de la r forta. Però no només havíem de tenir en compte el seu nom, sinó que les coses que li agraden, que menja... també havien de tenir aquest so.

MARTINA
Martina te trenta-tres anys i és divertida, molt alegre i és arreglada. Viu a Vilafranca i algunes vegades va a Tarragona. Treballa de mestra i quan té temps fa tallers.
Martina té una mare que li diuen Raquel,un pare que li diuen Ricardo i un germà que li diuen Rubén. Ella de mascotes té dos tortugues, a una li diuen Estrella i a l'altra Rata, i un hàmter que li diuen Rodolfo.
Martina practica dos esports, un és saltar i l'altre nadar. És molt menjadora i li agrada menjar xurros, macarrons amb formatge, rosquilletes i raïm.
A l'hivern vesteix amb un jersei verd, un abric marró i també hi ha vegades que porta una samarreta i un gorro que té de color rosa.
(Martina Garcia)

ADRIANA
Adriana és de la Rioja, però viu a Roma, i té vint-i.tres anys. És divertida, tranquil·la i arreglada. Es mestra i els caps de setmana, perruquera. Vesteix amb una gavardina negra i un barret rosa. A sa mare li diuen Raquel, al seu pare Ramon, al seu germà Rubén i a la seva germana, Esther. Li agrada menjar macarrons, espàrrecs i xurros. Practica carreres i la natació.
Li agraden els animals, com les tortugues i els voltors.
(Joham Moreno)

miércoles, 6 de abril de 2011

CUENTOS CLÁSICOS EN VERSO

Ayer nos propusieron en clase que recordáramos los cuentos clásicos que nos contaban cuando éramos pequeños para contarlos a nuestros compañeros. El único requisito era que lo teníamos que hacer en verso. Así que nos pusimos manos a la obra y aquí dejamos algunos resultados para que disfrutéis leyéndolos.



 CAPERUCITA ROJA
La caperucita roja llevaba una cesta con queso
por eso llevaba mucho peso.

Su madre le dijo que se lo llevara a su abuela
que ya podía comer porque le había crecido una nueva muela.

Por el camino  se encontró un lobo marrón
que le engañó de camino y se fue por el molón.

El lobo llegó a casa de la abuela  la cerró
y cuando estaba en el armario, él se disfrazó.

Y al fin llegó caperucita y al ver la cara del lobo marrón
del susto arrancó la tela de un sillón.

De lo nerviosa que estaba, arrancó la puerta del armario
y cuando la abuela salió, cantó como un canario.

La abuela llamó a un cazador
y al lobo quemó, y todos tenían calor.

Cuando ya se había frito se lo comieron
y nunca más lo vieron.

Después de comer todo lo limpiaron
y con el lobo por la noche soñaron.

(Neus Monfort)




BAMBI

Bambi era un cerbatillo
de color naranja y amarillo.

Tenía unos cuernos muy largos
y al mismo tiempo afilados.

Llegó la primavera, todo lleno de flores
y pasaron unos cazadores.

Quisieron matar a su madre
y también a su padre.

Su padre se salvó
y a su madre la mató.

Todos estaban muy tristes
sobre todo las perdices.

De repente el bosque se incendió
pero nadie se murió

Cuando todos estaban disfrutando
el fuego lo estaban apagando.

Al final todo salió bien
y contaron hasta cien.
(Lorena Sales)

KIT DE ROBÒTICA HISPAROB

A finals de desembre ens va arribar un kit de robòtica d'Hisparob, amb el qual hem estat treballant durant unes setmanes. Hem aprés com ...