lunes, 28 de febrero de 2011

DESCRIBIMOS A ...


Muchas veces cuando escribimos palabras con el sonido gue, gui, se nos olvida escribir la u. Para recordar esta norma ortográfica hoy en clase hemos hecho descripciones de personas que en su nombre tengasn este sonido. Primero en la pizarra hemos escrito diferentes nombres, lugares donde pueden vivir, comida que les gusta, mascotas que tienen... todo con palabras que tengan el sonido de la g. Después cada uno de nosotros ha hecho la descripción de su personaje. Aqui dejamos algunas descripciones.

GABRIELA
Gabriela es una niña guapa con el pelo largo y siempre se pone ganchitos y gomas en él. Come gambas, albóndigas, longaniza y de postre, galletas y gominolas. Su madre Begoña trabaja en la guardería y le gusta hacer gancho. A su padre Guillermo le gusta jugar al guiñote y trabaja de guardia civil. A su hermano Gabriel le gusta mucho comer gominolas y hacer rabiar al gato de Gabriela, al que le pone un gorro elegantísimo.
(Lorena Sales)

BEGOÑA
Begoña tiene nueve años y vive en Portugal con su madre Gabriela, su padre Guillermo y su hermano Gaspar. Begoña es delgada, guapa y guarra cuando come espaguetis, algóndigas, gambas y hamburguesas. Trabaja en la guardería y cuando vuelve se va volando con su gaviota y su dragó que escupe fuego. A Gaspar le gustan los guisantes y trabaja de guitarrista. A veces come hamburguesa con lechuga. Es gordo y guarro. Juega siempre con Begoña, menos cuando va a jugar con sus amigos. Cuando Gaspar no está y no salen los amigos de Begoña, ella guisa y toca la guitarra que es lo que más le gusta.
(Neus Monfort)


GUILLERMINA
 Guillermina vive en Portugal. Tiene una madre que le llaman Gabriela y trabaja en la guardería,  a su padre le llaman Guillermo y trabaja de guardaspaldas. También tiene un hermano pequeño que le llaman Gabriel y aún va a la guardería. Guillermina es gorda pero guapa. Como es madrugadora, cuando se levanta va a ver a sus mascotas las tortugas, las hormigas, las gallinas y el gato.
Luego va a desayunar galletas, se viste con la gorra y un vestido de gala. Luego va a la escuela de guitarra porque le gusta mucho. Más tarde, hasta que salen sus padres de trabajar va a recoger a su hermano y guisa gambas, albóndigas y langostinos para comer y prepara la mesa. Por la noche va a jugar al guiñote y a dormir.
(Elia Tena)

MIGUEL  Y SU NOVIA BEGOÑA
Miguel es un chico delgado y tiene una novia que se llama Begoña que trabaja en la guardería. De echo, Miguel es el guardaspaldas de la guardería. La familia de Miguel es: Guillermina es su madre, que trabaja vendiendo gorras, y su padre Gustavo es ganadero. Toda la familia vive en Zaragoza.
Un día Miguel y su novia fueron de viaje a Madagascar vestidos de gala y Miguel con su peinado preferido, el pelo punqui con gomina. Al llegar a Madagascar lo primero que hicieron fue cogerse de la mano e ir a  ver un museo de tortugas gigantes, gorilas de piedra y gatos gigantes vivos. Y así es la historia de Miguel y su novia Begoña.
(Alberto Falcó)




jueves, 24 de febrero de 2011

INVENTEM UN FINAL DIFERENT PER A JOAN-RATOT


Una altra activitat que hem realitzat a partir de la lectura de la rondalla Joan-Ratot d'Enric Valor, ha segut canviar el seu final. Ací en deixem dos:

Tots els animals es van fer mal i un llenyater que passava per allí, va veure a la rateta i la preguntar per què plorava i aquesta li va dir que el seu home Joan-Ratot havia mort. El llenyater li va dir a la rateta que ja que havia de viure sola, que anara a la seua casa, allí li construiria un llitet i una tauleta. La rateta sense plorar se'n va anar a casa del llenyater i van viure feliços per sempre.
(Lorena Sales)

Una serp li va preguntar a la fonteta:
- Què et passa fonteta?
- Que Joan-Ratot ha caigut dins de l'olla i ha mort; la rateta plora i sopa; el pardalet s'ha trencat el bec, el corb s'ha tallat l'ala, el bou s'ha arrancat les banyes i la figuera s'ha esguellat la millor rama.
- Què Joan-Ratot ha mort? Si està al llit! Sols s'ha cremat un poc.
 I els ho van dir a tots perquè no feren més el boig fent-se mal.
(Neus Monfort)

JOAN-RATOT


Durant aquesta setmana en classe de valencià hem estat llegint i treballant la rondalla de Joan-Ratot. Aquesta ens ha agradat molt, a més que ens ha fet recordar algun conte que ja sabíem. En aquesta ocasió no anem a fer un resum de la rondalla, sinó diferents activitats que hem realitzat després de la seva lectura.

La primera és la descripció de Joan Ratot que hem fet entre tota la classe.
Joan-Ratot era un ratolí molt sabut que vivia amb la seva dona Torna-per-més en una caseta del Cabeç de Penadesa. Era xicotet, prim, tenia les orelles grans i duia ulleres; també era manifasser.  A Joan li agradava el formatge, el bacallà i el bonítol.  Era sabater  i sempre agranava la casa.

En la rondalla apareixen diferents accions encadenades que fan alguns animals, després de la mort de    Joan-Ratot.

 Joan-Ratot ha caigut dins de l'olla;
la Rateta sopa i plora;
el Pardalet s'ha trencat el bec;
el Corb s'ha tallat l'ala;
el Bou s'ha arrancat les banyes;
la Figuera s'ha esguellat la millor branca;
la Fonteta s'ha assecat!

Després d'escriure aquestes accions cada xiquet s'ha inventat unes altres. Ací deixem algunes:

La girafa s'ha trencat el coll
la gallina s'ha trencat la pota
l'ovella s'ha llevat la llana
a l'elefant se li ha caigut la trompa
el gat s'ha cremat el bigot.
   Nahika Prats)

La mosca va deixar de volar
el gos va deixar de lladrar
la girafa va deixar de menjar
l'hàmster va deixar de rodar
el peix va  deixar de nadar.  
  (Ana Tena)

I, què ens ha fet recordar aquesta rondalla?
Sílvia ha dit un refrany que representa el que li va passar a Joan Ratot, "La curiosidad mató al gato", i efectivament això és el que li passà a Joan Ratot, ja que per sentir curiositat per saber què hi havia dins l'olla, caigué dins i se socarrà.

Unes altres xiquetes coneixien un conte que en conten a classe amb cançó inclosa,  on també apareixen accions encadenades: El poll i la puça i Patatet Patateta.

Per descarregar la fitxa clica ací

miércoles, 23 de febrero de 2011

martes, 22 de febrero de 2011

LA MÚSICA TRADICIONAL EN VILAFRANCA

Durante esta semana hemos trabajado mucho en clase de música con MªJesús para conseguir tocar con la flauta la canción del ball pla, baile típico de Vilafranca. También hemos ensayado el Himno de Vilafranca con Raúl el logopeda y con Emiliana, la maestra de religión. Finalmente hemos bailado el ball pla, las chicas con mantón de manila y los chicos con pañuelo rojo.
Queremos dar las gracias a todos los maestros que nos han ayudado a realizar esta actividad: los maestros de música Mª Jesús y Miquel, Carlos el tutor de segundo, Marta  nuestra maestra de prácticas, Emiliana la maestra de religión, Raúl el logopeda y MªÀngels la maestra de PT. ¡MUCHAS GRACIAS A TODOS!

Como cada semana podéis ver los trabajos de los otros alumnos en el sites del NUESTROS PUEBLOS

domingo, 20 de febrero de 2011

EL BLOC DEL CENTENARI D'ENRIC VALOR

Com tots sabeu, aquest any se celebra el centenari del naixement d'un dels mestres de la nostra llengua, tant a nivell lingüístic com narratiu, Enric Valor. Per aquest motiu, durant tot el curs escolar, a la meva classe de 4t de primària,  estem duent a terme un projecte sobre la seva persona i obra, ja que és necessari que els nostres xiquets valoren el gran treball que va fer Valor per defendre i divulgar, la nostra llengua.
A continuació deixo l'enllaç del Bloc del centenari d'Enric Valor, en el qual podrem seguir totes les activitats que es realitzaran aquest any per commemorar el seu centenari. Espere que  siga del vostre interés.
Al Bagul de les lletres, anirem també publicant, les activitats que anem realitzant dins del projecte Enric Valor.


sábado, 19 de febrero de 2011

LA LLEGENDA DEL PALLETER

Seguint amb el treball de les Rondalles d'Enric Valor, avui us deixem el resum de l'última que hem llegit a classe: LA LLEGENDA DEL PALLETER.

Això era un palleter que venia fils. Un dia una dona li va dir que si tenia eta i aquest li va dir que no. El palleter va anar cap a Castalla i es va trobar amb un follet que li va dir que si volia la beta anara al castell de Castalla i el palleter així ho va fer. A l'arribar a Castalla, va anar al castell i va veure la beta, va començar a estirar i quan es va fe de nit, va deixar d'estirar i va sentir la veu d'una princes que deia que si haguera estirat 4 centímetres més, s'haguera casat amb ell. El palleter se'n va anar i va continuar amb el seu treball.
(Elia Tena)

Això era un palleter que tenia agulles, fils i palletes epr al foc i un dia va sentir:
- Bon home, que tu portes beta blanca?
- No, bona dona, sols porto agulles, fils i palletes.
El palleter va anar i es va encendre un foc i va aparéixer un home verd i amb una barba blanca, i li va dir:
- Tu, em pots portar a Castalla? 
I pel camí es van trobar dos pardals. i li va dir que si volia matar-lo, que li tirara una pedra quatre dits més amunt. Després li va dir que que al sisé pi de la penya de Castalla hi havia beta. El follet va desaparéixer i va anar al sisé pi i va tirar beta blanca i la va tallar perquè se li feia de nit, i va sentir una veu que deia:
- Si hagueres tallat quatre dits més, series ric i et casaries amb mi.
El palleter va agafar la mula i va tornar a fer la volta al món.
(Maria Peraire)

Podeu descarregar la fitxa ací.

viernes, 18 de febrero de 2011

ME GUSTA LEER

En el blog del Ceip Parque Europa - Utebo he encontrado este vídeo en el que me he reflejado yo misma delante de un libro. Os invito a que lo veáis y comentéis si alguna vez os habéis sentido identificados.



martes, 15 de febrero de 2011

LA COCINA EN VILAFRANCA

Esta semana nuestra actividad para el proyecto Nuestros Pueblos se ha llevado a cabo en las cocinas de nuestras casas, ya que teníamos que elaborar recetas típicas de nuestro pueblo. 
En clase hicimos grupos y cada grupo eligió hacer una receta típica de Vilafranca para  elaborarla en casa.
Queremos dar las gracias a las familias que han ayudado a hacer estas recetas y que han dejado sus propias cocinas para su elaboración.

lunes, 14 de febrero de 2011

UNA MÀ DE CONTES

Com sé que vos agrada molt gaudir amb la lectura, us deixo l'enllaç de la pàgina Una mà de contes, on trobareu molts contes per llegir i taller per crear els vostres personatges retallant, dibuixant, pintant... ja em direu si us agrada la proposta.

viernes, 11 de febrero de 2011

HISTÒRIA COL·LECTIVA

La setmana passada vam escriure unes històries ben estranyes. La mestra ens va donar a cadascun de nosaltres un full en blanc i havíem de començar una història. Després, doblegàvem el full i l'havíem de passar al company per tal que continuara la història, qui a continuació la passaria a un altre i així fins que cada un havia d'acabar la història que tenia a les mans. Una norma era que cada xiquet només podia llegir el que havia escrit l'últim company.
Ací deixem algunes històries, escrivint  amb diferent color, la producció de cada xiquet.

En el fons del mar hi havia tres peixos, un era el peix pallasso, un altre el peix martell i un altre, un tauró, que es volia menjar els dos peixos.
Els tres peixos es van morir i van anar a caçar-los i es van menjar dos, i després van nar a caçar l'altre.
Però ell nadava i nadava i es va xocar amb un vaixell; els caçadors corrien, però el peix  se'n va anar al fons del mar i els caçadors no el trobaven. Es va ofegar al fons del mar i va caure i no el van trobar, però al final el van trobar al fons del mar.
Va escapar dels seus pares i se'n va anar amb les balenes.
Les orques es van fer amigues del xiquet.


Hi havia una vegada un oceò on vivia el rei de les balenes, que era el que deia totes les normes.
Però un dia van anar a fer-li unes protestes, i la princesa del castell va trobar a un príncep i aquest es va enamorar d'ella.
El príncep li va preguntar si es volia casar amb ell i la pricesa li va respondre que sí. Van anar al palau i es van vestir, però al xic no li servia la roba perquè es va fer molt gros i la roba no li entrava. 
I com no li entrava la roba la va cremar i havia d'anar despullat pel carrer.


Hi havia una vegada un príncep molt trist perquè no tenia companyia, ningú l'estimava. Un dia va trobar una princesa bonica i molt llesta, i el príncep va decidir que es casaren. Van anar al palau i a l'arribar van veure una limusina gegant i el palau preciós. Allí hi havia també un gosset molt bonic i suau. 
Aleshores el gos li va parlar i es va quedar al·lucinat, no sabia què fer i li va dir:
- hola, bon home. 
- Vols vindre a ma casa a vore la televisió? i li va dir que val.
Estaven mirant la televisió i algú va tocar al timbre i es va enfadar tant que es va alçar a obrir la porta. Eren dos xiquets molt contents que portaven pastissos i ells es van enfadar i no van dir res mai.




jueves, 10 de febrero de 2011

HEM REBUT 50.000 VISITES

Els components del Bagul de les lletres volem donar les gràcies a tots els que ens visiteu, comenteu i passeu una estona agradable llegint treballs que realitzem a classe. Celebrem les 50.000 visites amb tots vosaltres



martes, 8 de febrero de 2011

HABLAMOS DE NUESTRO PUEBLO: VILAFRANCA

La tercera actividad del Proyecto Nuestros Pueblos en el que participamos, nos ha gustado mucho ya que hemos hecho de periodistas y nos han grabado en vídeo.
El proceso de creación ha sido el siguiente: primero hicimos una lista de cosas sobre las que queríamos hablar y saber más, para presentarlas a nuestros compañeros de proyecto, después hicimos grupos de tres y nos pusimos a investigar. Finalmente hemos grabado las entrevistas en vídeo y ahora os las presentamos.

lunes, 7 de febrero de 2011

PROSPECTE PER FOMENTAR LA LECTURA / PROSPECTO PARA FOMENTAR LA LECTURA

A la pàgina d'Actiludis he trobat uns prospectes una mica especials, ja que no ens indiquen quan hem de prendre un medicament, sinó que es tracta de prospectes per fomentar la lectura. Els fico en valencià i castellà.


sábado, 5 de febrero de 2011

EL BOSC MÀGIC

Això eren uns xiquets que van anar d'excursió a un bosc. Quan van arribar uns arbres que es menejaven els van capturar i els van portar a una cova on vivia una bruixa que tenia una vareta amb poders. El xiquet es va escapar però a la xiqueta la va convertir en pedra. El xiquet anava pel bosc i va trobar una rabosa que parlava i li va dir que per a salvar la seva germana, havia de buscar uns bolets màgics i donar-los-els a la bruixa, també llevar-li les sabates i ficar-li-les a la xiqueta. Aleshores es desfaria l'encanteri. El xiquet no ho va dubtar i va anar corrents a buscar-los.
Quan es va fer de nit va anar a la cova a salvar a la germana, la bruixa es va convertir en una aranya, els arbres es van fer bons i els xiquets van tornar a casa.
(Paula Mestre)

UN VIATGE EN EL TEMPS


Un dia caminava per un camí del bosc prop d'una casa, quan vaig xafar un forat sense voler i caiguí per ell. A l'alçar-me vaig veure que on jo havia caigut era en l'antiga base secreta d'un superheroi. Només em vaig fer una pregunta:
- On està el superheroi?
Al moment vegí un túnel a la meva dreta i  vaig seguir per allí, fins un altre cau, on vaig trobar un gosset menut i al seu costat, un home amb un vestit increïble. Em va ensenyar les seues tàctiques i també a volar, ens vam fer molt amics, em va fer la seva ajudanta i vam mantindre la pau al món. Un dia anàrem jo i Ultraman, que és així com es deia el superheroi i vegèrem un forat gran i de color blau. Entràrem per ell i de repent estàvem al passat, i en la base estava un gran supermalvat, que encara busquen fins i tot, en el nostre any. La nostra base no era la mateixa, era totalment diferent, nosaltres volíem la pau. Capturàrem al malvat, però havia desaparegut el forat del temps.
Per un moment pensàrem que estàvem perduts i  entregàrem al malvat a la policia d'aquell any. Després de deu hores en la base, poguérem tornar a fer el forat, i aleshores arribàrem a casa i tot el món quedà en pau i armonia. Ademés, l'amistat que vaig fer, dura per sempre.
(Sílvia Albert)

viernes, 4 de febrero de 2011

LA CASA DEL DONYET


Un dia una xiqueta a l'escola li van manar un treball sobre els bolets. Quan es va acabar l'escola va pensar anar a agafar-ne un al pinar. Però quan ja tenia el bolet, va començar a sentir sorolls i va veure un donyet. El donyet li va explicar que no podia anar agafant les cases dels demés, i uqe ara ja ell no tenia on viure. La xiqueta no sabià què fer i com fer el treball, perquè li va prometre al donyet que no agafaria bolets. A la xiqueta no se le ocorria res i mentrestant va anar a veure al donyet. Aquest li va dir a la xiqueta que podia contar-li tot el que sabia dels bolets a canvi d'una  casa on viure i ella l i va dir que si. Mentre el donyet li explicava coses sobre els bolets, la xiqueta les anava apuntant per a fer el treball. Quan va arribar el dia, va llegir el treball i a tots els companys els va agradar molt.
Es va acabar la classe i la xiqueta  va agafar el donyet per a buscar-li casa, però totes les cases estaven ocupades per algú. Van tocar a una casa i va eixir la família del donyet. Ell es va anar a viure amb la seua família i la xiqueta amb la seva. La xiqueta i el donyet mai es van oblidar.
(Neus Monfort)

jueves, 3 de febrero de 2011

L'OVELLA I EL LLEÓ

Una ovella estava pasturant com de costum i es va trobar un lleó, però era molt menut i ell no se la va menjar, es pensava que ella era la seva mare. El lleonet sempre seguia l'ovellaa totes les parts, si l'ovella anava al prat a menjar herba, ell la seguia, fins que un dia una rabosa es volgué menjar l'ovella, i el lleó la va fer fugir. El lleó protegia sempre l'ovella. A poc a poc el lleó es va fer gran, però s'ho menjava tot menys la carn.
Un dia molt bonic va anar a beure al riu més proper i es va trobar a la seva mare de veritat, però no la va reconéixer. Va anar l'ovella a beure també i es va trobar a la mare del lleó. La mare del llegó es volia menjar a l'ovella però ell no li va deixar i li va dir:
- No et menges la meva mare!
i ella va contestar:
- Jo sóc la teva mare, mira tu i jo som iguals.
Ell li va dir:
- És veritat, aniré amb tu amb una condició, si tu no et menges a l'ovella.
I ella li va contestar:
- Val, no me la menjaré.
Els lleons se'n van anar però abans d'anar-se'n, el lleó li va dir a l'ovella que tornaria a veure-la.
(Lidia Borrás)

martes, 1 de febrero de 2011

ESCRIBIMOS SOBRE NUESTRO PUEBLO

Después de salir al campo y dibujar nuestro pueblo, ahora toca escribir sobre él.  Los alumnos de 4º,hemos hecho decripciones en parejas, sobre diferentes aspectos de Villafranca, como es su industria, fiestas o las construcciones que más nos caracterizan, paredes y casetas de  piedra en seco. Cada pareja ha escrito su redacción con ordenador, ha insertado imágenes y después las han enviado por correo electrónico a la maestra para que las presentara hoy en un sólo documento.
Podéis ver los trabajos de todos los niños que participan en el proyecto en la página NUESTROS PUEBLOS

KIT DE ROBÒTICA HISPAROB

A finals de desembre ens va arribar un kit de robòtica d'Hisparob, amb el qual hem estat treballant durant unes setmanes. Hem aprés com ...