martes, 22 de junio de 2010

QUAN ELS NOSTRES AVIS I PARES EREN XICOTETS...


EL PASSAT
En el passat, quan ma mare era xicotet no hi havia tantes coses com ara. No tenien fanals elèctrics i havien d'anar amb un cresol a la mà. Si volien transportar-se anaven en burro o en un altre animal, i també anaven amb carro.
Tampoc tenien aigua, la roba la llavaven als llavadors i si volien aigua havien d'anar amb un cànter fins un pou per a plenar l'aigua.
Ara hi ha més coses: aigua, ens transportem amb vehicles i tenim fanals elèctrics.
(Neus Monfort)

VILAFRANCA FA 80 ANYS
Quan els nostres avis eren menut ho hi havia aigua corrent i per a llavar la roba havien d'anar als llavadors. Tampoc hi havia aixetes com ara i havien d'anar amb cànters a les fonts.
Quan anaven a l'escola tenien un mestre per a totes les assignatures i en quant als llibres, els subratllaven amb colors. Els transports eren carros amb cavalls. En la il·luminació, als carrers de Vilafranca els fanals eren de llum i cada dia, a les 20 hores, els encarregats d'encendre i apagar-los, els encenien.
Als masos s'il·luminaven amb fanalets. Quan el meu avi era menut vivia a un mas i quan havia d'anar a l'escola anava caminant i quan tornava, al meu avi l'esperava un burro per a pujar fins el mas.
(Cristian Aparici)

ELS MEUS AVIS EN EL PASSAT

Els meus avis antigament menjaven arròs caldós i coses amb arròs. En el passat la neu la portaven al congelador del carrer la Bassa fins que tinguera forma. Després l'aigua se la donaven als matxos.

El meu avi quan tenia 13 anys anava a pasturar i quan ja era més gran va treballar a la Marie Claire.

El transport no era el mateix, primer van anar a peu, després amb animals com el cavall, més tard van inventar la roda i molt més tard van inventar el motor, que és com anem ara.

La meva àvia anava a llavar la roba als llavadors i les paelles als arenals.

La il·luminació dels carrers s'ha modernitzat. Abans les cases no tenien canonades, tampoc no hi havia clavegueram ni banys públics.

(Alberto Falcó)


LA VIDA DE LA MEUA ÀVIA

Quan la meva àvia era xicoteta a les cases no hi havia aigua corrent. Abans tampoc hi havia clavegueram i l'aigua que es tirava als carrers s'emmagatzemava i quan plovia, s'ajuntava l'aigua bruta amb l'aigua de la pluja i corrien pel carrer.

Abans a les cases no hi havia banys i ací a Vilafranca no havia banys públics.

Els meus avis i tots els ciutadans es desplaçaven a peu i quan se n'anaven de viatge a un altre poble anaven amb autobús. A les cases hi havia llum però molt diferents a la d'ara. Quan la meva àvia Enriqueta era xicoteta molts xiquets anaven a l'escola als anys fins als 9 i després a la meva àvia la van ficar a treballar a cuidar xiquets i xiquetes menudes. Abans quan la meva àvia era menuda a les casa no hi havia llavadors com ara, i anaven als llavadors, com a la Font dels Burros a llavar la roba. Abans la roba era diferent a la d'ara.

(Elia Tena)



2 comentarios:

  1. Felicidades nuevamente por tanto reconocimiento público.
    Te deseo un maravilloso verano, y que descanses para llegar renovada de ideas y entusiasmo nuevo.
    Abrazos desde Motril.
    Ana

    ResponderEliminar
  2. Muchísimas gracias, Ana. Yo también te deseo a ti y a tus alumnos, un feliz verano. Yo para empezar me voy a Avilés de cursillo. jejej
    Besos

    Vanesa

    ResponderEliminar

ELS JOCS OLÍMPICS EN CAPSES D'APRENENTATGE

Fa dues setmanes  vam començar un nou projecte dedicat als Jocs Olímpics, però no el treballem amb la metodologia d'ABP, sinò amb 7 caps...